L'escriptora barcelonina Nuria Amat ha obtingut avui a Palma de Mallorca el XXXI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, el millor dotat de la literatura catalana, amb la novel·la Amor i guerra, en la qual desvetlla alguns secrets relacionats amb Ramon Mercader, l'assassí de Trotski.

Amat, que és parent llunyana de Mercader, ha explicat en roda de premsa que la seva història es desenvolupa durant la guerra civil espanyola i en ella es barregen personatges reals com Mercader i l'escriptor George Orwell amb altres ficticis com l'anarquista Valentina Mur, amb un gran pes en la narració i, segons el jurat, "el major encert de la novel·la".

Després d'anys de treball en el primer títol que escriu en català, la novel·lista ha reconegut que va començar a submergir-se en el relat pel "silenci" que a la seva casa envoltava tot el relacionat amb Mercader, la qual cosa, amb el pas del temps, l'ha portat a documentar-se de forma exhaustiva sobre ell.
"Sé coses de Mercader -ha asseverat- que no sap ningú i algunes estan en la novel·la". Així mateix, ha desvetllat que entre línies es pot llegir per què va matar a Trotsky, després que ell, per fidelitat soviètica i sobretot a Stalin, mai ho digués.

Malgrat la contundència de les seves afirmacions, Nuria Amat també ha volgut deixar clar que ella més que historiadora és novel·lista, per la qual cosa ha imaginat situacions i vivències del seu parent comunista, al que ha definit com a catalanista, esportista, home intel·ligent i valent. En la seva opinió, el lector que s'enfronti a Amor i guerra -un títol amb reminiscències tolstonianes- podrà "entendre com era Ramón Mercader", a partir de les deduccions que ha fet després de moltes hores de lectures i de converses amb gent que ho va tractar i ho va conèixer.

D'altra banda, ha subratllat que ha volgut homenatjar a totes aquelles persones capaces d'estimar en temps de revolució i violència, "quan sorgeixen les emocions més sinceres", i a totes les famílies que pateixen en les guerres i intenten actuar amb bons sentiments. Retrat de la Barcelona dels anys del conflicte bèl·lic, en l'obra la ciutat de Figueres (Girona) és també molt important, però Amat no ha volgut avançar el per què d'aquest fet, a l'espera que sigui el lector qui ho descobreixi. Durant la roda de premsa ha hagut d'enfrontar-se a un parell d'antipàtiques preguntes, ja que avui ha obtingut els 90.000 euros del Llull, que convoca juntament amb editorial Planeta la Fundació Ramon Llull, una institució que el 2007 la novel·lista va criticar amb duresa per com va plantejar la participació dels escriptors catalans que escriuen en castellà en la Fira de Frankfurt.

Amat, "amb la cara molt alta", ha ressaltat avui que els seus sentiments tenen dues llengües, el català i el castellà, i que com ja va assenyalar fa quatre anys no li va semblar bé que en una primera instància es digués als catalans que escrivien en castellà que no se'ls convidava a la ciutat alemanya i dos mesos abans de començar el certamen es canviés d'opinió. Una altra pregunta difícil ha estat sobre els premis literaris i la seva postura pública -tal com queda reflectit en alguns articles- en contra del denominat mercat literari. "Avui sóc la primera sorpresa pel premi. Continuo mostrant-me a favor de la bona literatura i crec que amb aquesta obra no he baixat el llistó", ha postil·lat.

Nascuda a la ciutat comtal el 1951, la novel·lista, poeta i assagista ha recollit el premi durant una festa literària celebrada a Palma, després de l'acord al que van arribar al setembre Planeta i la Fundació Ramon Llull per lliurar-ho de forma itinerant en els propers anys als territoris que integren la institució. La novel·la guanyadora del Ramon Llull, amb un jurat format per Leonello Brandolini, Pere Gimferrer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Damià Pons, Carles Pujol i Carme Riera, es publicarà en català, castellà i francès.

En edicions anteriors, han guanyat el Llull autors com Pere Gimferrer, Carme Riera, Terenci Moix, Baltasar Porcel i en els últims anys Najat L'Hachmi, Carles Casajuana i Vicenç Villatoro.