• ApC posa la nota discordant, però l'acord entre PS i CR fa possible el tràmit
• El paper de l'INAF com a supervisor i el del Govern com a regulador, la clau

Foto: TONY LARA

Els vots favorables del Grup Socialdemòcrata i del reformista van ser ahir suficients com per aprovar per majoria el Projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats financeres d'inversió col.lectiva i de les societats gestores d'organismes d'inversió col.lectiva i el Projecte de llei de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer. El que és el mateix: les dues primeres lleis del paquet per a l'obertura bancària. Aquest procés, de fet, es completarà un cop es finalitzi el treball en comissió d'un tercer articulat que regula les futures llicències, que es veurà també complementat per un articulat que garanteixi els dipòsits.

El suport dels 25 consellers que sumen PS i CR davant del trio de representants de la plataforma va materialitzar-se en una posició també conjunta a l'hora de rebatre les reserves d'esmena que va defensar el líder d'ApC, Eusebi Nomen. En termes globals, la plataforma va demanar un pes superior per al Consell General a tots dos articulats, mentre que socialdemòcrates i reformistes van coincidir en la importància de situar a Govern com a agent regulador i a l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) com a supervisor, el principal punt de convergència.

Els reformistes van abstenir-se a les dues reserves d'esmena presentades per ApC a la primera llei bancària --inicialment eren tres, tot i que una va ser retirada en haver estat ja encarregat un text refós-- argumentant que es podia haver acceptat en comissió "un redactat més entenedor" a l'hora d'abordar els autors de les normes de solvència, mentre que, en el cas del segon articulat sotmès a la consideració de la cambra, cap de les dues reserves d'esmena va comptar amb el suport de la força que lidera Joan Gabriel. Així, amb l'aprovació de tots dos textos, Andorra fa "un salt endavant en la regulació de la pràctica bancària", segons va resumir el ministre d'Economia i Finances, Pere López, alhora que es dóna el tret de sortida per aconseguir que es tanquin "processos importants en l'àmbit empresarial" que esperen l'aprovació del paquet d'obertura bancària, fent una clara referència a moviments com els que Andbanc i BPA volen tancar en territori espanyol, així com un "tercer banc" que fa poques setmanes va assenyalar el cap de Govern, Jaume Bartumeu.

NOMEN TORNA AL TO D'ALERTA
L'aprovació de les primeres lleis bancàries no va estar exempta de les cada cop més habituals alertes de la plataforma sobre el que, segons Nomen, suposen un perill per al devenir andorrà. En aquest cas, en la defensa de la reserva d'esmena feta a la segona llei bancària, Nomen va criticar que "s'obre la porta a la possibilitat que les dades --les obtingudes fruit de la supervisió en base consolidada-- s'utilitzin per altres finalitats", com ara les que regula, segons va assegurar, la pròpia Llei d'intercanvi d'informació fiscal.

Després d'insinuar que aquesta llei podria derivar en situacions com ara les viscudes amb demandes fetes pels Estats Units a jurisdiccions amb què s'homologaria Andorra, el conseller reformista Jaume Serra va acusar Nomen de "reservar els articles estrella de la llei" per motius de visibilitat pública i va defensar com "la supervisió en base consolidada no té res a veure amb l'intercanvi d'informació fiscal". Des del PS, Franz Armengol a ampliar que l'articulat garanteix el bon funcionament del sector, "contemplant totes les eventualitats", però sempre des de la "seguretat i la transparència". [email protected]