• Nomen creu que és possible un «Govern fort» que bregui amb el «buit legal» d'uns comptes no aprovats i un decret anul·lat

El president del Grup Parlamentari ApC, Eusebi Nomen. Foto: TONY LARA

A l'hemisferi nord la nit més llarga de l'any és la que va del 21 al 22 de desembre; la nit del solstici d'hivern. ¿A tot l'hemisferi nord? No. Andorra, fins i tot en això, és una excepció. En aquestes Valls la nit més llarga de l'any és la nit de la Candelera, la que va de l'1 al 2 de febrer. La nit de la Candelera de 1993, popularment coneguda com la nit dels ganivets llargs, la Constitució –que havia de ser votada al plenari del Consell General l'endemà– va penjar d'un fil. Aquesta nit passada, la política del Principat tornava a bullir d'activitat i a estar pendent d'un altre desenllaç; menys transcendental, això sí: saber què farà Andorra pel Canvi en la votació del pressupost d'aquesta tarda.

A finals de la setmana passada, el líder de la plataforma, Eusebi Nomen, va sacsejar la vida política –per enèsima vegada aquesta legislatura– en anunciar a CR que ApC deixaria passar el pressupost socialdemòcrata si no hi havia un gran acord de front comú que garantís un canvi de Govern. Liberals i reformistes ho van veure com un ultimàtum, fins i tot com un xantatge: o hi havia una gran coalició de tot el que no és PS o Nomen permetia l'aprovació dels comptes i obria una nova incògnita sobre el final de la legislatura. Des d'ApC s'argumentava de manera diferent: la plataforma està convençuda de la il·legalitat del decret de pròrroga del pressupost aprovat recentment pel Govern fins al punt que creu que el Tribunal Constitucional el tombarà. Això produiria una «greu situació de buit legal» –en paraules de Nomen– que portaria a una situació sense precedents.

Amb aquest plantejament, tot apuntava que ApC acabaria deixant passar el pressupost. Però els reformistes es van desmarcar: primer el PRA i després CR en bloc van deixar clar que ells mantenien el seu no als comptes del Govern de Jaume Bartumeu. A Nomen li tocava el difícil paper de ser qui permetia al PS passar el seu segon pressupost, qui donava una mica d'oxigen al gabinet Bartumeu després d'haver-lo estat asfixiant durant més d'un any i mig. Però si ApC hi vota en contra, com el cos li demana, es contradiu amb la «gravíssima» situació anticipada pel seu president.

¿Com sortir d'aquest atzucac? Era difícil, molt difícil; però Nomen tenia preparat el triple salt mortal argumental, el més difícil encara dialèctic. I ahir va començar a assajar-lo: L'acord entre Units per al Progrés i CR a Encamp per fer una única llista territorial i l'acord ACO-PLA-ApC a Ordino en uns termes similars –per bé que no confirmat de manera oficial– han aplanat el camí. En el moment de tancar aquesta edició, Nomen declarava que la seva proposta de front comú començava a «fructificar»; que veia unitat a Encamp, a Sant Julià –perquè tot és Unió Laurediana–, a Esclades –tot és del PRA– i probablement a Ordino. El líder d'ApC assajava ahir el no al pressupost. ¿L'argument? Recargolat, però sostenible des del punt de vista formal: Les «fructificacions» del pacte ofert dijous passat evidencien que després de les eleccions hi podrà haver un Govern fort que faci front a la situació de «buit legal» que es crearà quan el Tribunal Constitucional tombi el decret de pròrroga dels comptes del Govern. Per tant, si no hi ha pressupost, la situació no serà alarmant i al junt es podrà bregar amb el «buit legal», amb el «desgavell pressupostari» que, segons el líder d'ApC, deixaran com a herència els socialdemòcrates.

Mirin, la resta de partits veuran en aquesta argumentació un munt de fal·làcies i contrafactuals, però aquest cronista es treu el barret: Fer tot això sense despentinar-se, sense perdre la compostura... Si Eusebi Nomen no existís, l'hauríem d'inventar. Perdonin, però algú ho havia de dir.

Incògnita fins al final / Però Andorra pel Canvi, que va importar a aquestes Valls humils la parafernàlia de les campanyes nord-americanes, sap cuidar la posada en escena fins al darrer detall, fins al darrer moment. I la incògnita es manté fins al final. Nomen preparava ahir el camí del no, però no assegurava res. «Estem pendents de les negociacions a Ordino per tancar un acord a la llista territorial», va declarar el líder d'ApC. Els altres consellers generals de la plataforma guardaven un respectuós silenci: deixen que Nomen sigui el mestre de cerimònies.

Ahir el vespre, el líder d'ApC proposava fins i tot un escenari alternatiu en què Jaume Bartumeu es comprometés a dissoldre el Consell General l'endemà de la votació del pressupost i els comptes passessin amb l'abstenció de tota l'oposició. D'aquesta manera s'aconseguirien dos objectius: el primer, evitar el tan temut –per alguns, pocs– «buit legal»; el segon, no deixar el futur Executiu sense uns comptes aprovats i, per tant, amb les mans lligades. Però, és clar, aquesta opció implica donar aire al Govern del PS: si Bartumeu no es compromet a dissoldre és assumir el risc de deixar que esgoti la legislatura. I aquest és un risc que ningú a ApC ni a CR no vol assumir. Sempre i quan estiguin segurs de tornar-hi, és clar...

Per a més informació consulti l'edició en paper.