• Denuncia la nul·la difusió i ressò d'un cartell que reparteix 6.000 euros en metàl·lic

Ni la paciència de Sergi Mas no és infinita. El polifacètic artista lauredià ha carregat durament aquesta setmana a contra l'organització dels premis que duen el seu nom, instituïts al 2003 pel ministeri de Joventut i obert als artistes plàstics d'entre 16 i 29 anys. Mas denuncia l'escàs ressò de la convocatòria, que s'ha anat esllanguint fins a l'escarransida participació de la quarta i última edició, la corresponent al 2009, en què només van concórrer set artistes, i dues de les modalitats –escultura i videoart– no van tenir ni tan sols una obra a concurs. L'estocada de Mas coincideix amb la inauguració, ahir mateix, de la segona parada de la Mostra, que fins a l'11 de febrer exposarà al Complex sociocultural d'Encamp les obres participants.

Però també en aquest punt Mas critica la –diu ell– «clandestinitat» amb què s'ha gestionat aquesta edició dels premis: com a principal novetat, la Mostra estrenava aquest any itinerància –fins ara s'exposava només a Sant Julià– però el cert és que la inauguració oficial, que va tenir lloc el 18 de gener a la Biblioteca de Canillo, va passar pràcticament desapercebuda. Tant desapercebuda, que el mateix artista se'n va assabentar que la Mostra s'havia inaugurat a través de la trucada d'EL PERIÒDIC. «S'ha fallat en la difusió i en la promoció», diu. «Hi ha moltes maneres d'estimular la participació: jo mateix estaria disposat a visitar escoles d'art i els instituts on s'imparteix batxillerat artístic per animar els joves a participar. De fet, un dels objectius dels premis era mantenir el contacte amb aquests nanos quan, acabat el batxillerat, marxen a l'estranger a completar estudis. I això no s'ha fet». Mas no dóna per perdut el cartell, però en reclama una revisió urgent i, sobretot, convicció: «Estic disposat a tirar endavant, perquè penso que és positiu que existeixin iniciatives com aquesta. Però demano sisplau que es faci amb professionalitat. Si no poden o no ho volen fer d'una forma digna, si no els sembla oportú mantenir els premis, que els liquidin, no passa res. Però de la manera com s'ha fet fins ara, em sembla que estan llençant els diners. I en aquests moments, 6.000 euros són una quantitat considerable».

Rellançar el format / Des del ministeri, la coordinadora de Polítiques de Joventut, Judith Salazar, va admetre que cal encetar una reflexió «profunda» per rellançar el cartell i incrementar el nombre de participants. Val a dir que l'històric dels premis Sergi Mas tampoc no ofereix xifres multitudinàries: el pic de participació es va registrar a la segona edició, la del 2005, amb 18 obres a concurs. L'edició següent, la del 2007 –la convocatòria és biennal– ja van ser només 13, i la tendència es va confirmar al 2009, amb les 9 abans ressenyades. Una de les línies que proposa Salazar és concentrar el mateix any la convocatòria, el veredicte i l'exposició, perquè –diu– «no té sentit convocar un premi un any i que la mostra no es faci fins al següent». I això, encara amb sort, perquè l'exposició que va començar quinze dies enrere a Canillo correspon al concurs del 2009. El cert és que ni els mateixos artistes semblen creure-hi gaire, en el guardó: dels tres guanyadors de l'última edició –Marta Tarrés, amb Orgànicament (dibuix), en la modalitat A, de 16 a 22 anys; i Borja Puig (Odalisca, dibuix) i Sílvia Guillem (Ciutat perduda, gravat) ex aequo en la modalitat B, de 23 a 29– tan sols un va confirmar l'assistència a la inauguració de la Mostra, el 18 de gener a Canillo. Per això, diu Salazar, es va optar per una cerimònia austera, sense premiats ni autoritats. Tan austera, en fi, que se'ls va passar d'informar-ne Sergi Mas. Tanta desídia no se la mereix, la veritat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.