• Els estats d'ànim es mesuren a vegades per un marcador electrònic al sostre d'un pavelló de bàsquet. El River i la seva afició van viure totes les sensacions possibles en una final de la Copa Adecco Plata que, al final, va volar

Holmes i el seu braç s'obren pas entre la defensa. A la galeria, Matalí, reflexiona al final del matx durant el lliurament de trofeus; Peñarroya busca un dels àrbitres amb una mirada que parla per sí mateixa. A la resta d'imatges podem veure la màxima concentració dels jugadors durant l'escalfament i a Rob Johnson, decebut, amb els Andorrans Albert Farfán i Oriol Fernàndez. Foto: TONY LARA

El CB Clavijo és un equip amb problemes per omplir el seu pavelló, gairebé semblant al que li passa el River Andorra, però durant la passada setmana el club de Logronyo va fer una forta campanya per poder acollir el major número d'aficionats possibles. El Palacio de los Deportes de la Rioja, a tocar del mític estadi de Las Gaunas, tenia una entrada a l'hora del partit d'unes 3.000 persones. Això són molts espectadors que van viure moltes sensacions, perquè el bàsquet és tan màgic que permet això i molt més, especialment si el que hi ha en joc és una Copa Adecco Plata.

Però els sentiments no eren els mateixos els del mig centenar d'andorrans que, bufanda al coll, presenciaven el matx, que els de la resta d'espanyols que cridaven a ritme de cistelles dels seus. Abans del matx, durant l'escalfament, la plantilla del River estava seriosa. Cada jugador feia les rondes d'entrada a cistella en solitud, interaccionaven poc entre ells, i la comunicació amb el tècnic Joan Peñarroya, que s'ho mirava assegut a la banqueta, era gairebé nul·la. Jordi Clúa, el delegat, preparava la pissarra i les seves anotacions, mentre el temps passava. La tensió es palpava a la pista i al River, com se sentia en els jugadors del Clavijo, que es jugaven molt davant dels seus.

Amb el partit en marxa, cada quart va deixar unes sensacions ben diferents. Durant el primer, la incertesa era evident perquè el Clavijo manava en el marcador però el River ni es despenjava ni aconseguia atrapar-lo. El segon quart va ser el d'Àlex Piru Ros, que va posar el seu equip al davant amb 10 punts consecutius dels 21 que va sumar al final del matx -el màxim anotador. El tercer, per contra, va ser el que va deixar anar un principi d'eufòria, una il·lusió forta entre els andorrans, possiblement tant a la graderia com a la pista, perquè la victòria semblava no només possible, sinó ben a prop. Però en l'últim quart, el cop va ser enorme. La situació va ser semblant a sentir-se el rei del mambo amb una cartera plena de diners després d'una partida de pòquer i de sobte apareix un lladre per darrere i t'ho furta tot. Com estar a la cresta de l'ona i caure a l'aigua en el millor moment.

La banqueta del Clavijo gesticulava demanant la força del seu públic, i aquest va respondre com responia l'andorrà a les injustícies, però el ben cert és que a un se'ls escoltava i als altres no, i així les sensacions van anar del blanc al negre en pocs minuts. Una esmaixada del vacilón Sidao -MVP de la final tot i ser Rob Johnson el més valorat amb 19 punts pels 16 del mastodòntic pivot, i ni tan sols ser el màxim anotador (només 11 punts) ni ser el màxim rebotejador (Rob en va agafar 10 i ell 8)- va alterar els ànims de tots. Els locals es van créixer, i els visitants tot el contrari. A més, els tres àrbitres -al periòdic ‘La Rioja' el periodista Carlos Ferrer va catalogar ahir l'actuació arbitral a la seva crònica així: «Bastant malament; per fer això no feien falta tres àrbitres»- es van unir a la festa i llavors es va posar la dosi de ràbia en els perdedors.

El River moria a la pista i Peñarroya no donava crèdit, com no ho feia el president ni el director general del club andorrà a la llotja d'autoritats, on no amagaven davant de ningú la seva indignació. Però ja se sap que la festa estava preparada -l'elecció de Sidao com a MVP és un exemple- i així el públic havia de marxar a casa content, sobretot per fer-los tornar al pavelló en els partits de lliga. Possiblement faria falta, dins de la mentida que és la FEB, que el River fos l'amfitrió en una altra cita important. Llavors, hi hauria títol. O no.

Per a més informació consulti l'edició en paper.