• Quatre de cada deu ciutadans no va llegir cap llibre al 2010; el 77% no va trepitjar la biblioteca

L'Observatori del CRES ha detectat que cada andorrà (i resident) compra una mitjana de 3,2 llibres l'any Foto: EL PERIÒDIC

La lletra impresa ha tingut de sempre més prestigi que no pas devots practicants. Molt més. Vet aquí una veritat universal que l'últim Observatori del Centre de Recerca Sociològica (CRES) avala pel que fa a aquest racó de món. I amb dades que dibuixen un panorama no gaire reconfortant: el 41% dels ciutadans enquestats pel CRES admeten que no van llegir ni un sol llibre en els dotze mesos anteriors. Ni un. No només això: hi ha un 23% més de ciutadans que sí que va llegir, sí: però un o dos llibres en tot aquest període. Només amb molta generositat se'ls podria considerar lectors habituals. I encara un altre 18% diu que en va llegir entre tres i cinc. A un ritme no precisament vertiginós d'entre dos i quatre mesos per llibre.

Resumint: sumant els que no llegeixen i els que amb prou feines ho fan, resulta que el 82% de la població sobreviu amb menys de cinc llibres l'any. ¿I el 18% que queda? D'aquest sector de població que sí que llegeix amb regularitat, menys de la meitat –exactament, el 7,6%– supera els deus llibres anuals. I com que es tracta d'estadístiques, aquí va la mitjana, que ofereix un cert consol: cada andorrà (o resident) llegeix cada any 3,8 llibres, que ja és filar prim. Les xifres del CRES són molt similars, és cert, a les del nostre entorn immediat: davant del 41% d'enquestats del país que no obre mai un llibre, el 40% dels espanyols es reconeix no lector, pel 43% dels catalans. Però també ho és que retraten un país que sembla tenir-li al·lèrgia a la llera impresa. Una al·lèrgia que és més acusada en els homes (46% de no-lectors) que en les dones (37%) i que –pel que fa a nacionalitats– depara enormes diferències: els ciutadans portuguesos són de llarg els menys lectors de tots (només el 27% assegura haver llegit un llibre durant l'últim any, davant del 61% dels espanyols, el 63% dels francesos, i el 75% dels andorrans.

La revolució digital ha d'esperar / L'escassa tirada que tenim per la lectura té el seu correlat en les alarmants xifres del comerç llibresc: el 43% dels enquestats no va comprar ni un sol exemplar el 2010. Entre els que sí que s'atreveixen a entrar en una llibreria, prop de la meitat en van fer prou amb un o dos. Els que podríem considerar compradors habituals, amb més de deu llibres anuals, constitueixen consegüentment una honorable minoria –qui sap si en extinció– que no arriba ni al 6% de la població. Amb aquests precedents, s'entén que el volum de negoci sigui paupèrrim: cada enquestat adquireix una mitjana de 3,2 llibres l'any. I no serà perquè trobi el seu aliment espiritual a les biblioteques: l'Observatori revela que el 77% dels enquestats no en va trepitjar cap. Això sí: el lector nacional es mostra extremadament lleial al model tradicional i prefereix la llibreria als grans magatzems i encara més a la compra per Internet, que només practica el 4,3% dels enquestats.

Sabem ja que els que llegeixen són pocs. I que aquests pocs –en fi– tampoc no llegeixen gaire. Però, ¿què llegeixen? Les dades del CRES deparen en aquest apartat algunes sorpreses: la novel·la arrasa –prop del 82% dels lectors opta per la ficció– i se situa molt per davant de l'assaig (27%) i, és clar, de la poesia, que es queda en un humil 4,5%. En canvi, sorprèn el discretíssim lloc que ocupa l'autoajuda, gènere pel qual les grans editorials senten una rara devoció i que només diu llegir el 2,2% dels consultats. Tanca aquest rànquing el còmic, que s'ha de conformar amb menys de 2% de les preferències dels lectors. Pel que fa al format, el paper conserva una mala salut de ferro: el 90% dels lectors llegeix en el suport tradicional, davant del 10,6% que afirma llegir a través d'Internet i –atenció– el 4% que s'ha passat a l'e-book. La revolució ha començat, però la majoria encara no ho sap.

Per a més informació consulti l'edició en paper.