PUBLICITAT

Justícia i compassió

  • Pujol advoca per les iniciatives que arrenquen de la societat civil
E. A.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
El president de Càritas Andorrana, Agustí Font, i Jordi Pujol fullegen un llibre, ahir, a l'Hotel Roc Blanc. Foto: TONY LARA

Amb la Justícia, no n'hi ha prou. Amb la redistribució de la riquesa que garanteix l'Estat del benestar, tampoc no n'hi ha prou. A la societat, a més, li cal compassió. Aquesta és, en resum, la tesi que Jordi Pujol va venir a plantejar en el marc del primer sopar-col·loqui solidari organitzat per Càritas Andorrana. Una conferència que portava per títol La millor societat té defectes i que venia a dir que, més enllà de la protecció social proporcionada per l'Estat, al món sempre hi haurà situacions que s'escaparan d'aquest mantell protector i que necessitaran de valors no regulats per llei. Uns valors que, en moltes ocasions, es troben en les entitats promogudes des de la societat civil.

L'expresident de la Generalitat de Catalunya volia posar l'accent en aquelles iniciatives que no són de l'Estat –és a dir, de cap de les seves administracions–, sinó que reflexteixen «la humanitat» d'individus i col·lectius. Entre aquestes iniciatives, evidentment, Pujol va destacar la tasca d'una organització com Càritas. «Quan es fan crítiques a l'Església –algunes d'elles, ben fonamentades i sobre les quals l'Església n'hauria de fer autocrítica– també s'haurien de mencionar les coses bones, com Càritas», va advertir.

Perquè, fins i tot en la millor societat – «Europa ha sabut crear el millor sistema d'ajuda i protecció social»–, caldrà comptar amb els valors que permeten arribar allà on les lleis es queden curtes. «Sense Estat, malament. Però un Estat sense la gent, tampoc no funcionaria», va dir Pujol.

L'expresident va decidir farcir la seva intervenció de cites literàries, començant pel novel·lista anglès Charles Dickens –«escriptor de la misèria de la revolució industrial»– i acabant amb William Shakespeare i El mercader de Venècia, amb la reflexió d'un dels seus personatges: «Només amb la Justícia, cap de nosaltres no se salvaria». Reivindicant, un cop més, la compassió i l'empatia, la capacitat de posar-se a la pell dels altres, per contribuir a la millora de determinades situacions de marginalitat.

El poder de convocatòria de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys es va fer palès en l'acte d'ahir. Pocs minuts abans de començar, hi havia confirmats 193 comensals. Tenint en compte que cadascun dels assistents feia una aportació de 40 euros a Càritas Andorrana, el balanç del sopar solidari és d'uns 7.700 euros en favor de l'entitat eclesiàstica.

Catalunya davant d'Espanya

Jordi Pujol, preguntat per Catalunya, va insistir en el contingut de l'article que publicava dimecres: «Potser caldrà decidir entre l'Espanya dibuixada pel Tribunal Constitucional o la independència». És clar que encara proposa una solució intermèdia: la del reconeixement del fet diferencial per part d'Espanya, a l'estil del que passa al Québec.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT