• És la pel·lícula número 22 del director, que acaba de publicar llibre de memòries

Pons i Quim Monzó, en la presentació barcelonina de la pel·lícula. Foto: EL PERIÒDIC

Ventura Pons ha tingut sempre una relació especial amb el Principat. No només es va aliar amb Grandalla Produccions per rodar Amor idiota i Animals ferits, sinó que Marc Cartes ha sigut últims anys un dels seus actors fetitxe (va protagonitzar les dues pel·lícules anteriors, així com A la deriva). El director català continua aquest particular idil·li i presentarà l'1 de febrer als cines Modern de la capital el seu últim film, aquests Mil cretins que s'estrenen demà a les sales catalanes i en què per segona vegada –la segona vegada va ser al 1994, amb El perquè de tot plegat– ha adaptat un text de Qui Monzó. Ara es tracta del recull de contes homònim, quinze relats que passen comptes, diu Pons, «amb el dolor, la vellesa, la mort, l'amor i sobretot amb l'estupidesa humana, mirant a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana». Mil cretins es divideix en tres parts ben diferenciades: una primera de tall realista; la segona, muda, i protagonitzada per personatges fantàstics –la bella dorment, la granota i el príncep, Guillem Tell, la Verge Maria...– i una tercera que segueix lagonia dels pares del narrador i on confluiexen els personatges de les dues primeres parts per salvar-lo de la depressió.

Una pel·lícula dura, que oscil·la entre el drama i l'humor, i en què Pons s'ha envoltat d'un reguitzell de rostres habituals del cine català dels últims anys, des de Joan Crosas fins a Joel Joan, Francesc Orella, Joan Borràs i Mar Ulldemolins. Mil cretins és la pel·lícula que fa 22 en la filmografia del director –es va estrenar al 1977 amb el documental Ocaña, retrato intermitente– i celebra també el 25è aniversari dels Films de la Rambla, la productora creada el 1985. A més, arriba de la mà de Els meus (i els altres), una mena de memòries vitals i professionals per on transiten els homes i les dones de la seva vida, des de Joan Oliver fins a Néstor Almendros, Rosa Maria Sardà, Maria Aurèlia Capmany, el gato Pèrez, David Leavitt i, naturalment, Quim Monzó.

Per a més informació consulti l'edició en paper.