• El cònsol Alís va llançar a l'agost la veu d'alarma: Radio Andorra, deia, estava quasi desnonada; Cultura ho desmenteix, però l'aspecte de l'edifici continua sent lamentable

Al centre del reportatge, l'emissora del 1952, custodiada per un inquietant extintor. A la galeria, l'emissora original, protegida de la intempèrie per uns plàstics Foto: ORIOL LLAURADÓ

Té 50 anys i mai no havia entrat a l'edifici de Radio Andorra. Com la majoria dels andorrans (i residents) de la seva generació. Ho va fer per primera vegada aquest estiu, i com a membre de la delegació tècnica del servei de Patrimoni que havia d'avaluar l'estat de l'edifici. La primera impressió, reconeix, va ser desoladora. «Després, quan comences a estudiar-lo, veus que no és tan greu, i que en realitat el que té és relativament senzill d'arreglar», diu Bellera. També el cònsol d'Encamp, Miquel Alís, es va endur aquesta mateixa i nefasta impressió quan va visitar l'edifici, a principis d'agost, i va llançar el crit d'alarma. Alís, que no havia trepitjat Radio Andorra en gairebé mig segle, ho va dir sense embuts: «Em pensava que teníem una joia però m'he trobat una ruïna avançada: quan plou, plou també a dintre de l'edifici; quan neva, el mateix».

Alarmista o no, el crit d'Alís va tocar la tecla justa: el ministeri de Cultura no va trigar ni dos mesos a trobar sota les pedres un avanç de fons de 48.000 per a les obres que van començar la setmana passada. El cas és que, segons els estudis del departament, resulta que no estàvem tan malament, i que Radio Andorra té unes migranyes de res que es curen amb aquests 48.000 euros, pura xavalla. Però la realitat és que veure'n l'interior produeix un efecte devastador. Potser sí, que un dia es produeix el miracle i aquest històric edifici reneix de les cendres. Però de 48.000 en 48.000 euros, trigarem segles. I vist l'estat actual, costa molt d'imaginar, la veritat. La pols i la runa senyoregen per tot arreu. A l'entrada, el que va ser el piano de l'estudi número 1 del Roc de les Anelletes dóna una trista, patètica benvinguda. Ningú no diria que un dia va acompanyar Machín, Juanito Valderrama, Antonio Molina o Carmen del Lirio... Com que tot és susceptible d'empitjorar, a la sala de transmissions la sensació d'abandonament és total: un escenari postapocalíptic, amb les emissores abandonades a la seva sort, i a la sort dels elements.

De res servirà buscar-hi culpables, ara: el que s'imposa és trobar solucions. I fer-ho amb convenciment, valentia i sentit comú. ¿S'ha de conservar, Radio Andorra? ¿Quants diners s'hi enterrarien, en una hipotètica rehabilitació integral? ¿Per posar-hi, què? Els errors que convé evitar els tenim ben a prop: casa Rossell, a Ordino; fa un decenni que el Govern –aquest i l'anterior– rumia què fer-ne. Per no parlar de la casa D'Areny-Plandolit, que el mateix fa de museu més o menys etnogràfic que de seu virtual de la Fundació Ramon Llull. Alís proposava acollir a Radio Andorra l'actual RTVA. Una idea. Peregrina, potser, però idea. Però es que en quasi dos anys de legislatura, i pel que fa a Radio Andorra, el Govern no n'ha tingut cap, d'idea. Que se sàpiga, és clar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.