Aitor, el present del BP, en un partit de la pretemporada del curs passat, contra el Barça en el Poliesportiu. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Quin cop a les parts baixes vaig rebre el passat dijous quan el gerent del BP, Emili Puig, em va dir que hi havia roda de premsa perquè Marimón marxava. Se'm va caure el món a sobre perquè teniem un meta dels majúsculs però també perquè era un jugador exemplar al vestidor. Era un valor indispensable i ha marxat. A més ho va fer de la nit al dia. A les vuit de la tarda de dimecres li feien arribar l'interès al club i l'endemà a la una del migdia ja signava la rescissió del contracte. El BP ha pagat la desgràcia de ElPozo, que amb els tres porters del primer equip lesionats ha hagut de buscar algú amb urgència.

L'única cosa que m'alegra de tot això és que un jugador així mereix el millor i Marimón marxa a un dels cinc millors clubs del món. S'ho ha guanyat perquè fins que no va aterrar aquí no va ser valorat com mereixia i amb 32 anys li ha arribat la oportunitat de la seva vida.

Però sent egoísta ens hem quedat sense ell i això em fa mal. Jo sí que el valoro. Com un home que partit rere partit feia aturades que donaven punts. Sí. Perquè en el futbol sala les ocasions plouen i el guardià de la porteria sempre juga un paper fonamental. Ell ho era al BP. No era gran cosa amb els peus –cosa que li agrada a De la Rosa en un porter– però amb les mans arribava a tot i això, no ens enganyem, costa de reemplaçar. Per a aquells que em titllin d'exagerat els recordo que si ha fitxat per ElPozo per alguna raó serà. ¿Perquè fitxen un porter de Plata si a Honor també hi han porters...? I el temps dirà si m'equivoco, perquè estic segur que serà titular i que a Múrcia no trobaran a faltar Rafa, Chico i Raúl –els tres porters del primer equip, tots tres lesionats.

Marimón ha marxat en un moment que no tocava perquè ara comença la festa de veritat; la classificació per al play-off d'ascens està ben encaminada i la Lliga entra en una fase decisiva per pujar a la Divisió d'Honor en la qual a ell, estic segur, li hauria encantat viure després de dos anys i mig lluitant per aquesta causa amb la samarreta del BP. I recordem, el 31 de gener acaba el termini dels fitxatges d'hivern i el marge que hi ha és mínim, sobretot per a fitxar un porter tan fiable. Potser el recanvi el tenim a casa. O és el que insinua el club i el que m'agradaria a mi també, tot i que segurament mirarà de trobar alguna ganga al mercat. Perquè el que deia un servidor: que de porters com Marimón que ens surti a preu de cost dubto que en trobem i fer una gran inversió és impossible perquè no hi ha líquid.

Aitor no és Marimón, però també és un gran porter vàlid per a Plata que mereix una oportunitat. És el millor porter d'Andorra, titular amb la selecció, gran culpable del retorn a Plata, ha treballat a l'ombra sense aixecar la veu ni una sola vegada malgrat no jugar i sempre ha tingut clar que vol triumfar al club al qual s'ha format.

Segurament li faltarà ritme de competició però s'ha de tenir paciència perquè guanyi confiança. No crec que amb Aitor tinguem un problema a la porteria A més entrenar amb Marimón –que diu que està preparat per jugar– l'haurà fet progressar més. Deixem-lo triomfar aquí... i seguim a Marimón, que també triomfarà a Múrcia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.