• La directora de l'ENA, Ester Nadal, va ser l'encarregada de coordinar més de 70 intèrprets, entre músics, ballarins i actors
• L'ONCA va interpretar la sardana 'Andorrana', del mestre Joan Roure

L'actor Isak Férriz recita un dels poemes de Miquel Martí i Pol, ahir. Foto: ORIOL LLAURADÓ

La cultura catalana presentada com un mosaic de poesia, música i dansa. La cultura que té un peu en el passat –la tradició– i, amb l'altre, camina decididament cap al futur. Així podríem definir l'espectacle inaugural de la Capital de la Cultura Catalana 2011, Química: maridatge del passat i del present de la nostra cultura, una mena de trencaclosques dirigit per Ester Nadal i concebut, segons va dir, «com una gran mostra de la cultura que fem ara i aquí, al nostre país».

Passaven deu minuts de les set de la tarda, a la sala d'actes del Prat del Roure, quan una veu de dona va anunciar que l'espectacle era a punt de començar i va demanar als espectadors, molt amablement, que apaguessin els telèfons mòbils o qualsevol altre dispositiu electrònic. Aquest era el tret d'inici a una desfilada d'artistes nacionals de diferents disciplines, professionals i amateurs, interrompuda només pel quart d'hora llarg de discursos oficials. Al capdavall, quan va concebre el muntatge, Nadal era conscient que el capítol de parlaments seria el centre de l'acte i va optar per «embolcallar-los amb paper de cel·lofana, per mostrar la nostra cultura amb una petjada de poesia, un acordió, l'actuació de Líquid Dansa, la Grossband de la Massana...».

Efectivament, tots ells –gairebé una vuitantena d'artistes–van aportar el seu gra de sorra. Alguns d'ells, amb responsabilitat afegida. Així, un Isak Férriz solitari damunt l'escenari va ser l'encarregat d'obrir l'espectacle amb versos de Miquel Martí i Pol, extrets del poemari Andorra. Poemes i altres postals.

Tot seguit, va arribar el torn de projectar un audiovisual amb el testimoni de quatre dels nostres homenots –Sergi Mas, Casimir Arajol, Araceli Vilasetru i Jordi Marquet– i una sèrie de números musicals a càrrec de Líquid Dansa, la Grossband, l'ONCA i l'esbart Santa Anna. Segurament, un dels plats forts de la tarda van ser les dues sardanes –Andorrana del mestre Roure i una peça de Daniel Areny– a càrrec de l'Orquestra Nacional i amb arranjaments de Pere Bardagí, que van seguir els parlaments de les autoritats.

I, al final, una explosió de cultura popular i tradicional. Traca final amb la desfilada del bestiari popular andorrà, amb els arlequins de Canillo, la bruixa de Sant Julià, l'Óssa d'Encamp i el cap gros d'Andorra la Vella. Tot això amb el buner d'Ordino com a mestre de cerimònies.

Les diferents peces de l'espectacle no es van posar en comú fins divendres, a poques hores d'estrenar. «Ha estat una experiència molt emocionant», va afirmar Ester Nadal. La directora de l'ENA era plenament conscient d'estar creant un espectacle efímer, que només quedarà enregistrat per a l'arxiu, però no pas com a producte audiovisual que més endavant es pugui arribar a comercialitzar. «Quan fas un espectacle d'aquest tipus, o disposes de molts mitjans tècnics o, si vols enregistrar un vídeo, se n'acaben ressentint els espectadors. El que volíem és un espectacle per a la gent que ha vingut fins aquí, que tots visquem el mateix i que tot això passi a formar part de la memòria. Perquè, quan ho expliquem, el record serà trenta vegades més maco», va dir Nadal. Fet i fet, seran prop de 800 persones les que recordaran aquest dia, les mateixes que ahir omplien el Prat del Roure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.