• La mitjana andorrana se situa clarament per sota de la mitjana dels estats veïns: 88% a Espanya i 73% a França

El servei de tràmits del Govern. El 50% dels enquestats creuen que hi ha corrupció a l'Administració Foto: TONY LARA

El 46,9% de la població considera que la corrupció és un problema a Andorra. Aquesta és una de les conclusions que s'extreuen de la nova onada de l'Observatori Sociològic que elabora el CRES, corresponent al segon semestre del 2010. Amb tot, la percepció dels ciutadans en relació amb aquesta qüestió és força més positiva que als països veïns: hi ha un 88% d'espanyols que troben que aquest és un problema important al seu país, mentre que a França el percentatge de persones que opinen això mateix és del 73%. En qualsevol cas, els problemes per trobar feina són, una vegada més, el que més preocupa els enquestats quan se'ls pregunta pels aspectes que cal millorar del Principat –en concret, un 29,1% de la població. Ara bé, tot i que el nombre de persones a l'atur no ha parat de créixer en els últims quatre anys, a jutjar per les dades del Servei d'Ocupació, el fet és que la preocupació ha disminuït respecte al primer semestre de l'any passat, quan un 40% dels andorrans consideraven que aquest era el primer problema que calia resoldre.

Aquesta és la primera vegada que el Centre de Recerca Sociològica introdueix, a la seva enquesta periòdica, un seguit de preguntes relacionades amb la corrupció. En aquest cas, a petició de la Unitat de Prevenció i Lluita contra la Corrupció. Encara que gairebé un 47% dels enquestats consideren que la corrupció és efectivament un problema important al país –entenen «corrupció» com a suborns, abusos de poder i amiguisme per part de les administracions–, el fet és que, comparat amb els estats de la Unió Europea, Andorra se situa a la franja baixa.

Així, només hi ha tres països amb menys proporció de població que estigui d'acord amb aquesta afirmació: un 45% a Luxemburg, un 37% a Suècia i un 22% a Dinamarca. En canvi, els països que més d'acord hi estan són Grècia (98%), Bulgària (97%), Hongria (96%), Malta (95%), i Xipre, Eslovènia, Romania i Portugal (entre un 93% i un 94%).

L'Observatori recull que són les dones les que presenten el percentatge més elevat entre la població que està totalment o bastant d'acord amb l'afirmació “la corrupció és un problema gran a Andorra” (un 50% respecte al 44% dels homes enquestats). Per nacionalitats, són els nacionals portuguesos i andorrans els que presenten les proporcions superiors entre els que estan totalment o bastant d'acord amb l'afirmació (amb un 57% i un 51,5%, respectivament), seguits dels espanyols (47,5%), els francesos (29%) i el grup d'altres nacionalitats (24%).

Si es trasllada la percepció sobre la corrupció a les administracions, resulta que gairebé el 50% de la població considera que hi ha casos de corrupció tant a les administracions comunals com a l'Administració general –altra vegada, molt per sota de la mitjana europea, que se situa en el 83%.

Quan la pregunta es trasllada a la pràctica –«¿algú li ha demanat que pagués un suborn?»–, el 96,3% dels enquestats responen amb una negació. No obstant això, un 1,5% de la població (13 enquestats) respon que sí –a la Unió Europea, de mitjana, un 89% dels ciutadans neguen que se'ls hagi demanat que paguessin un suborn, enfront del 9% que ho admeten.

Què cal millorar / En aquest Observatori, el principal aspecte que els enquestats consideren que cal millorar a Andorra són els problemes relacionats amb la manca de feina. Com que els enquestats podien donar fins a tres respostes, el resultat d'agrupar les diferents opcions és que el 29% de la població esmenta els problemes per trobar feina com a qüestió que cal resoldre.

Aquest percentatge contrasta amb el 41% corresponent al segon semestre del 2009, quan aquest aspecte va arribar a un pic estadístic, o el 40% del primer semestre del 2010. A més, sembla contradictori amb les dades del Servei d'Ocupació: les persones desocupades han crescut un 77% els últims quatre anys i, l'any passat, la mitjana d'inscrits va arribar a les 662 persones. Segons el director del CRES, Joan Micó, això s'explica, probablement, perquè «els problemes d'ocupació es perceben ara amb més normalitat, no pas perquè la situació hagi millorat».

Darrere de les qüestions laborals, el 21,5% dels enquestats creuen que cal millorar les polítiques socials, prestacions i pensions (davant del 23% de l'últim Observatori), mentre que un 17% esmenten l'economia i un altre 17%, el preu elevat de l'habitatge (aquests aspectes van ser esmentats per un 15% dels enquestats en l'anterior Observatori). La proporció de persones que han dit que cal millorar la política andorrana ha augmentat sis punts respecte el semestre anterior (un 16% davant d'un 10%), mentre que la proporció dels que han esmentat el trànsit ha baixat gairebé dotze punts (un 12% en l'actual Observatori per un 23,6% en l'anterior).

Més preocupació per la política / Un dels aspectes que en aquests moments preocupa més la població, sobretot en relació amb les onades anteriors de l'Observatori, és la política. De fet, al llarg de l'any va anar augmentant significativament la percepció que cal millorar diversos aspectes relacionats amb la política andorrana. Una percepció que, segons el director del CRES, es pot atribuir probablement al fet que l'actual Govern no té una majoria suficient dins del Consell General i es troba amb la dificultat d'arribar a acords amb la resta de grups parlamentaris per arribar a aprovar lleis importants o, fins i tot, el pressupost de l'Estat de l'any 2010.

En aquest Observatori, un 16% de les persones enquestades van esmentar aquest aspecte. La tendència a l'alça es va començar a notar el primer semestre del 2010, quan la proporció de persones interessades per aquest tema es va situar en el 10%, enfront del 4% que es va registrar el segons semestre del 2009.

En realitat, hi ha més homes que dones que han dit que cal millorar la política del país (un 21% dels homes per un 11% de les dones), mentre que, en funció de l'edat, i tot i que no es pot establir una relació significativa, s'observa que els més joves són els que més han esmentat aquest problema (un 22% dels que tenen entre 18 i 24 anys, per entre un 15%i un 16% dels que es troben en els altres grups d'edat).

Si es tenen en compte altres variables estadístiques, s'evidencia que les persones de nacionalitat andorrana són les que més han considerat que cal millorar la política del país (un 27%, enfront del 18% dels espanyols, el 13% dels francesos, el 12% del grup d'altres nacionalitats i només el 5% dels portuguesos).

A mesura que augmenta el nivell d'estudis dels enquestats, també augmenta la proporció de persones que consideren que cal millorar la política andorrana (d'un 8% dels que tenen estudis primaris incomplets o sense estudis a un 27% dels que tenen estudis universitaris). Finalment, i segons l'ocupació, destaca que els que més han esmentat aquest aspecte a millorar són els estudiants (35%) i els enquestats amb les ocupacions més qualificades: un 31% dels professionals o tècnics, un 22% del personal administratiu i un 20% dels propietaris, directius o comandaments intermedis. Els que menys ho han dit són els treballadors no qualificats (3%).

Metodologia / L'Observatori Sociològic és un instrument que vol mesurar les percepcions de la població sobre diversos aspectes de la societat andorrana i la seva evolució al llarg del temps. És per això que aquesta enquesta es fa de manera periòdica, dos cops a l'any, i inclou preguntes que es repeteixen regularment, a més de preguntes que tracten sobre temes d'actualitat i altres qüestions que tenen a veure amb les línies d'investigació que té obertes el CRES.

L'enquesta es fa per telèfon i pretén abastar la població d'Andorra més gran de 18 anys, a partir d'una mostra de 870 persones. El nivell de confiança dels resultats és del 95,5% i el marge d'error, del 3,37%.

De cara al mes de febrer, el CRES prepara una enquesta sobre les ideologies i les opcions polítiques de la població, tenint en compte que, amb tota probabilitat, hi haurà eleccions anticipades.

Per a més informació consulti l'edició en paper.