• El River guanya un matx caòtic en els dos primers quarts però que sentencia amb claredat a partir del descans

Ros intenta controlar una pilota mentre que Ibargutxi pressiona, amb tots dos a terra Foto: TONY LARA

El BC River Andorra va derrotar ahir amb claredat el Lan Mobel ISB (95-67) en un dels partits més estranys que es recorden, perquè el matx va passar de l'anarquia inicial sense rumb, intensitat ni encert, a una pallissa descomunal treballada a partir del descans que va acabar amb festival de triples i de la gent de casa -Farfán, Oriol Fernández i Dani Marín.

L'inici del partit va ser decebedor en tots els sentits. No hi va haver ritme, no hi va haver intensitat, no hi va haver cistelles ni gairebé res destacable, si no fos per dir que l'ambient fred de la graderia es va traslladar a una pista on deu homes semblava que disputaven una mena d'entrenament sense res en joc.

Però la manca d'intensitat era aparent, perquè tots els equips, sempre, volen guanyar, així que amb el transcórrer dels minuts la cosa va anar canviant. Matalí, Holmes i Pablo Sánchez van situar el River per davant 6-2 després de nombroses errades dels dos equips de cara a cistella que van convertir els primers minuts en els més avorrits del campionat. Paez era l'únic que mantenia el Lan Mobel viu. Amb sis punts consecutius, va aconseguir posar nerviós els locals, i llavors es van viure algunes accions desesperades com dues seguides de Holmes, que es va jugar dos llançament amb sengles seleccions de tir bastant forçades. Amb tot, va ser el mateix nord-americà qui va aconseguir aixecar els primeres aplaudiments a una graderia gairebé morta, qui sap si encara fent la migdiada. Holmes va lluitar sota cistella una pilota, va fer els dos punts i va forçar la falta. Això va ser prou per moure l'arbre.

Tot i això el matx continuava sense rumb. Matalí cometia la seva segona falta personal i Casals entrava al camp, mentre a la banda Joan Peñarroya es desesperava amb algunes decisions arbitrals –amb això i amb la anarquia general- i els col·legiats fins i tot l'avisaven del risc de tècnica. Només restaven 1min 58s per al final i el River dominava en el marcador sense res a destacar: 15-13. Encara va donar temps a posar el marcador 17-13, però també a que, amb la botzina sonant, Bratton fes un triple per deixar el duel a un punt de diferència (17-16).

El segon quart va tenir de novetat l'entrada de Rob Johnson i els seus primers dos punts, i el primer triple de Piru Ros, que tornava a obligar al públic a aplaudir, tot i que semblava sense ganes. També va ser el moment de Dani Marín, que sumava dos punts, (24-18), i a la festa –la cursiva és irònica, quedi clar- s'hi va afegir Casals amb quatre punts seguits que situaven el màxim avantatge en el marcador pel River fins aquest moment, de deu: 30-20. Però la història del matx seguia sent anàrquica, i així el River va rebre un parcial de 0-7 (30-27) que només Matalí, amb dues cistelles consecutives (triple inclòs), va aturar. El segon quart estava fet, i així va acabar 39-33 per als locals.

Després del descans i de l'homenatge als veterans del club –tímids aplaudiments, ¿però què li passava ahir al públic?-, el River va sortir a la pista amb la cara habitual. Aleluia. El nou equip va agafar forma amb cistelles de Holmes, Pablo Sánchez i Matalí, una d'elles amb passi de Holmes d'esquenes sense mirar –ara sí que els aplaudiments van semblar entusiastes-, i les distàncies van començar a ser insalvables per als bascos. El River es va situar a 14, a 15, a 16, a 17 i fins i tot a 20 punts per sobre (66-46), i la cosa estava feta. El quart va finalitzar amb el River 21 per sobre (69-48), i així l'últim parcial s'afrontava amb tranquil·litat.

Ros va augmentar les distàncies a la primera jugada de la represa, i després més punts del català van situar el River a anys llum dels d'Azpeitia. Amb el 89-57 (+32 per als andorrans) estava tot dit, i només calia esperar el final del matx. Peñarroya llavors va donar minuts a Oriol Fernández i Farfán, i més encara a Marín (ahir 11 minuts a la pista), i tots tres van anotar per acabar els dos primers amb dos punts cadascú i el tercer amb quatre. La festa ara sí era rodona. Però d'inici, ¿qui ho anava a dir amb tanta anarquia?

Per a més informació consulti l'edició en paper.