Despres i Coma, al podi del Dakar 2011, junts però separats per una fina capa d'aire pur. Foto: AFP / DANI GARCÍA

És una cosa curiosa aquesta del periodisme esportiu i el bàndol amb qui estàs. Els plumilles som una mena de degenerats amb una alta propensió a buscar un psiquiatra que ens pugui dir quin és el nostre lloc en el món, i així que un dia anem amb uns, a l'endemà s'aixequem a l'altra part del món i donem el nostre suport a aquell qui fins ara era el rival dels nostres lectors, i per això mateix el nostre. La meva experiència des que sóc periodista ha passat pels temps en què el pilot de motos Cyril Despres era una mena de dimoni, a l'actual en què és com un heroi. El principal fet és que fa uns anys jo treballava a un periòdic espanyol, i ara sóc a un andorrà.

Quan estàs a Espanya, Despres és el francès. Allà tot el que sona a França fa pensar en negatiu en un primer moment, i després ja veurem que passa. En aquells anys de periodisme espanyol, a Marc Coma, català d'Avià, li fèiem l'ullet perquè era el pilot que seguien els lectors que ens llegien. Coma per aquí, Coma per allà, era un mestre i, si no ho era, gairebé el fèiem. La sort, el destí o el que sigui que va ser, un dia de fa uns quants anys vaig fer les maletes i vaig entrar per la frontera del Runer com qualsevol turista, però sense ser-ho. El treball m'esperava, el carnet de resident, un canvi de clima brutal que va fer que el meu cos canviés de no saber que és estar sota zero a viure en aquelles condicions habitualment -allà on vivia, un dia negatiu ni hagués sortit al carrer- i idolatrar Cyril Despres, perquè és el pilot que per molt francès que sigui viu a Andorra, d'on són els lectors que llegeixen el que es publica en el mitja de comunicació en què escric.

Encara em faig un bon fart de riure cada vegada que parlo amb els meus antics companys de l'anterior periòdic on hi era a Espanya i discutim que si Coma que si Despres, i em diuen chaquetero per una cosa que ells mateixos, com a professionals que són, també farien. Ens acoblem a la circumstància, simplement.

La paranoia, amb tot, pot arribar a ser molt gran, i si no, els hi explico: al llarg dels anteriors Dakars, i també durant aquest que ja ha acabat amb Despres segon per darrere de Coma, he llegit una quantitat de barbaritats als mitjans esportius i d'informació general espanyols envers Despres, que em fan avergonyir.

L'edició del 2010 en què Coma va ser sancionat amb tant temps que va perdre el Dakar en benefici de Despres, les crítiques al pilot resident a Andorra van ser desorbitades perquè el va acusar de fer un canvi de pneumàtic quan no podia. Es tractava a Despres d'una mena de personatge immund que només pensava en acabar amb Coma fos com fos. El cas és que aquesta edició, en què Coma ho ha tingut gairebé tot de cara, hi havia mitjans espanyols que criticaven Despres per queixar-se d'estar fart que Coma li seguís la roda per no perdre temps. Tot i que sembla lògica la reacció del pilot francès, com em sembla que també ho és la del català, la postura de la premsa més enllà del Runer la catalogaria d'estúpida.

Ara bé, potser penso això perquè ara sóc a Andorra, i qui sap si d'aquí uns mesos aterro a Xile a un periòdic d'allà i llavors acabo fent-li l'ullet a Chaleco López. Alguns s'alegrarien de veurem tan lluny, però el que és segur és que visitaria un psiquiatra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.