• Exteriors suspèn la col·lecció de periples literaris per l'Andorra històrica impulsada per Minoves

Es veia venir. L'Andorra dels viatgers, aquella estupenda iniciativa que al 2002 es va treure de la màniga l'aleshores ministres d'Exteriors, Juli Minoves, per traduir al català els periples andorrans d'una colla de viatgers estrangers, hiverna al llimb dels projectes ajornats sine die. Així ho ha confirmat aquesta setmana el ministeri, que –en paraules textuals– «no té previst de moment donar-li continuïtat». Una autèntica llàstima, perquè L'Andorra dels viatgers es va convertir des de la primera entrega en una promesa de sensacions inèdites, perquè va apostar per textos d'una certa ambició literària i que, a més, mai abans havien vist la llum en català. Un exemple: l'últim volum, Els passos dels Pirineus, es va editar al 2009 –ja sota el mandat de la successora de Minoves, Meritxell Mateu– amb els capítols andorrans d'una guia d'itineraris de muntanya escrita pel periodista britànic Charles L. Freeston i publicada al 1912 sota el títol The passes of the Pyrennees: a practyical guide to the mountain roads of the Franco-Spanish frontier. En realitat, el text era obra de monsieur François Gomma, metge d'Acs-dels-Tèrmes i delegat del Touring Club de France, que l'agost del 1913 –atenció– havia protagonitzat la primera ascensió en automòbil al port d'Envalira: l'expedició, en què també viatjava el fotògraf Builles –l'Arxiu Nacional en va incorporar l'any passat una magnífica col·lecció de negatius que documenten l'aventura– va invertir dues hores a recórrer els escassos 20 quilòmetres que separen el Pas de la Casa de Soldeu, per una carretera que tot just aquell estiu s'havia acabat d'obrir. El Doriot-Flandrin & Parant en què viatjaven Gomma i Builles es va convertir així en el primer automòbil que va travessar el port. Un periple històric que Exteriors va rescatar de l'oblit.

No va ser l'únic: L'Andorra dels viatgers es va estrenar al 2002 amb La República dels Pirineus, relat romàntic sortit de la ploma del nord-americà Bayard Taylor (1867). Dos anys després va ser el torn del Diari de viatge de l'il·ustrat espanyol Francisco de Zamora (1788). La col·lecció es completa amb D'Andorra, del viatger francès Pierre-Roch Roussillou (1823), i amb Petits mons i velles civilitzacions, del periodista portuguès Ferreira de Castro (1937). Un encomiable esforç editorial que s'ha topat amb les retalladaes pressupostàries, d'una banda, i –molt probablement– amb la pesada llufa dels seus orígens minovians... En qualsevol cas, convé afegir que l'últim any Exteriors ha reduït dràsticament el ritme editorial, que ha afectat totes les col·leccions que patrocina i que només ha respectat el Recull de tractats i acords internacionals: al 2008 va publicar quatre volums; al 2010, només un.

Per a més informació consulti l'edició en paper.