• Saben que la negociació està tancada, però faran una protesta per les formes utilitzades pels bancs

Els cònsols Antoni Martí i Josep Pintat, en la roda de premsa posterior a la reunió d'ahir al matí. Foto: ANA / M. T.

els cònsols de les set parròquies van acordar ahir respondre per escrit la carta que van rebre el mes passat de l'Associació de Bancs d'Andorra (ABA), en la qual se'ls informava de la pujada de gairebé un punt i mig de l'interès que paguen els comuns pels crèdits que tenen contractats amb les entitats financeres del país, això sí, a partir del moment en què hagin de renovar els respectius préstecs o pòlisses de crèdit. Amb aquesta missiva, els mandataris parroquials tenen la intenció d'expressar el seu malestar, no només pels efectes de la decisió dels bancs sobre les finances comunals, sinó també per les formes de l'ABA, que va preferir enviar una carta a reunir-se personalment amb els cònsols. Així mateix, el cònsol de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat, que era l'amfitrió de la reunió d'ahir, va lamentar que el Govern, davant dels problemes de finançament que pateixen totes les administracions, no hagi buscat una solució conjunta amb els comuns i, en canvi, «hagi anat pel seu compte» amb l'emissió de deute públic i la subscripció d'un préstec amb Crédit Agricole.

«Aquests diners no són per especular, per guanyar diners, sinó que són diners destinats al benestar dels ciutadans», va recordar el cònsol d'Escaldes-Engordany, Antoni Martí, en referència als crèdits que sol·liciten els comuns. Martí va acompanyar Pintat en la roda de premsa posterior a la reunió mensual de cònsols i es va mostrar francament decebut per les formes de l'ABA. «Aquest és un país petit i, després que els cònsols ens haguéssim reunit amb els bancs per parlar de les condicions de crèdit, no hauria costat res un cop de telèfon», va assegurar Martí que, tot seguit, va afegir: «Feia molts anys que no hi havia hagut un augment tan important del tipus d'interès».

El fet és que els comuns passaran de pagar l'euríbor + 0,6% a pagar l'euríbor +2%. Això traduït, per exemple, als comptes de Sant Julià de Lòria pot suposar un augment de les despeses financeres «d'entre 200.000 i 300.000 euros», segons va assenyalar Pintat. El mandatari lauredià es va queixar que l'augment del tipus d'interès es produeixi justament ara, quan els comuns estan fent «veritables esforços» per contenir la despesa –sobretot de personal i béns corrents– i per no generar més endeutament.

poc més que una queixa / En qualsevol cas, tant Martí com Pintat, erigits en portaveus del conjunt dels cònsols, van reconèixer que la carta servirà de ben poc. És a dir, la voluntat és manifestar el malestar que ha generat la decisió de l'ABA, així com la forma de comunicar-la un cop els bancs la van haver pres. No obstant això, els cònsols són conscients que la negociació està tancada i que els bancs van acordar unilateralment l'augment de l'1,4% després d'haver-los escoltat en reunions anteriors –és a dir, que no hi ha intenció de convocar una nova reunió ara per ara, ja que les entitats financeres han donat la seva última paraula a través de la carta que van enviar el mes de desembre.

El retret dels cònsols, però, no va adreçat exclusivament a l'ABA. De fet, Pintat primer, i després Martí, van subratllar que el finançament de l'Estat engloba el finançament del Govern i també dels comuns, i van criticar que el Govern hagi anat a «salvar només la seva part», quan va decidir emetre deute públic i contractar un crèdit amb un banc estranger. Els mandataris van insistir que els diners que els comuns demanen als bancs són per «garantir l'Estat del benestar i dotar les parròquies de les infraestructures necessàries».

Per a més informació consulti l'edició en paper.