• L'alta participació al guardó de Planeta contrasta amb l'escàs ressó del Carlemany

Semblava un any de transició per al Ramon Llull, amb el canvi de seu –aquest any s'ha mudat a Mallorca– i el generós gest de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear d'assumir, junt amb el Govern d'Andorra, els 90.000 euros del premi –ja saben, el millor dotat de les lletres catalanes– però era només això: una percepció que s'ha demostrat precipitada. Perquè la 31a edició del premi, que es decideix el 3 de febrer a Es Baluard, el flamant museu d'art modern de Palma, ha repetit la nodridíssima participació que li és habitual: un total de 67 originals opten al guardó –i al taló– que l'any passat es va embutxacar amb Tenim un nom el català Vicenç Villatoro –precisament, un dels candidats amb més butlletes per succeir Josep Bargalló al capdavant de l'Institut Ramon Llull i, de retruc, de la fundació homònima. La decisió la prendrà un jurat on figuren tres guanyadors del premi –Carme Riera, Gemma Lienas i Gabriel Janer Manila–, al costat de dos homes de Planeta, que edita el vencedor en català i en castellà –els sempiterns Pere Gimferrer i Carlos Pujol–així com Damià Pons, exconseller de Cultura balear, i Leonello Brandolini, president de Robert Laffont, l'editora de la traducció fraancesa. Com es veu, cap representant andorrà.

Els 67 originals a concurs –no necessàriament novel·les, perquè el premi està obert a obres de no ficció– suposen un imperceptible descens respecte al 2010, i es mantenen en la línia de les últimes edicions: des que el Govern d'Andorra va assumir en solitari el Ramon Llull, al 2007, la participació ha fluctuat entre els 59 originals d'aquell any i els 71 de l'última. Una bona salut –si és que la salut d'un guardó literari s'ha de valorar en termes comptables– que contrasta de forma feridora amb l'escàs, escassíssim ressò del Carlemany, l'altre gran premi dotat pel ministeri de Cultura. Aquest, a més, íntegrament, sense l'aportació d'altres institucions, i amb una generosa bossa de 42.000 euros. Tornem a les xifres: l'últim Carlemany es va dirimir entre tan sols vuit candidats, la segona xifra més baixa en les 17 edicions del certamen. L'editora de Columna, Esther Pujol, es mostrava al desembre satisfeta amb aquesta escarransida participació. Però francament, el que no s'acaba d'entendre és per què el que és bo per al Ramon Llull –una altíssima concurrència– no ho és per al Carlemany.

Per a més informació consulti l'edició en paper.