El primer secretari del PS, Ferran Goya, durant l'entrevista mantinguda la setmana passada a la seu de la formació, ubicada a la capital. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Arribats l'actual estadi de la legislatura, en què la mirada està ja clarament posada en els comicis avançats de la primavera, el primer secretari del PS, Ferran Goya, fa balanç dels últims mesos i explica el punt de vista del partit respecte temes que marcaran l'agenda temàtica com són l'acostament a Europa o la necessitat de culminar la reforma tributària. A més, fa un estat de la situació pel que fa als acostaments amb altres formacions de cara a les eleccions.

–El PS venia reconeixent des de fa temps que hi hauria anticipades. Ara això ja s'ha confirmat. No anàveu, doncs, desencaminats...

–El partit, entre moltes altres coses, és una maquinària electoral. El Govern té unes feines normals de treballar, però el partit sempre ha de pensar en això i per això estem preparant la pròxima cita electoral.

–És a dir, que a nivell de partit, l'anunci de Bartumeu que hi haurà anticipades no ha estat cap sorpresa a nivell de funcionament intern.

–Dins el treball del partit sempre hi ha el fet de renovar, buscar noves polítiques i per això li puc assegurar que estem preparats, com segurament també ho podran estar els altres.

–¿Com valoreu aquesta legislatura i el clima polític que s'ha viscut al Consell General?

–La qüestió és que tot s'ha anat deteriorant i els altres partits han entrat en una dinàmica de fer una política cada cop més primitiva, fins el punt gairebé de l'agressió física en algun cas, cosa que és lamentable i que demostra que a nivell de discussió sobre idees no tenen cap proposta i fan més el joc de cos a cos perquè pensen que així tenen alguna qüestió a guanyar. El cas és que propostes tant d'ApC com de CR han estat durant aquests dos anys inèdites.

–Ara que parla de cos a cos, imagino que es refereix a l'enfrontament de Nomen amb el ministre López. És curiós que aquí els culpables al final vam ser els missatgers dels fets, als quals se'ns va titllar de mentiders...

–De fet, és això que li deia, quan falten arguments passen aquestes coses. Com també va succeir amb la sessió informativa sobre l'acord europeu, on sense cap argument, la única qüestió va ser organitzar un show i marxar del Consell, renunciant al lloc pel qual han estat escollits. A mi m'hagués agradat saber què pensa el senyor Gabriel de l'acord amb la UE o l'acord monetari. Des de CR, al seu programa ja parlen d'Espai Econòmic Europeu (EEE), però això obliga fins i tot a moltes més coses que el que està intentant el Govern de Jaume Bartumeu actualment.

–¿Què ha fallat durant aquests anys per arribar on ens trobem?

–La negociació ja s'havia iniciat i ni Pintat ni Forné van informar de res. Ara el Govern de Bartumeu ha descobert quines cartes eren i ha demostrat que no era només encunyar moneda, sinó que hi havia tota una sèrie de qüestions que demanava la UE. I no són exigències que hagin de perjudicar necessàriament a la societat andorrana, sinó que poden millorar la solvència i les garanties dels andorrans. Pensar que quan guanya la UE perd Andorra és un esquema absolutament fals.

–És evident que el PS veu més avantatges que inconvenients en el camí cap a Europa.

–Sí, però al mateix temps, el fet de ser europeistes convençuts no suposa pensar que tot el que fa Europa s'ha d'acceptar al 100%. L'Europa que s'està construint és una Europa on hi ha governs de dreta, de centre i d'extrema dreta en alguns moments i evidentment que no avalem tot el que es fa a Europa. El que passa és que som conscients que la vida d'Andorra serà dins Europa i ens hem de posar les piles per cercar la millor supervivència del nostre país dins aquesta Europa del futur nostre i dels nostres fills.

–¿Quin marge de maniobra hi ha per salvaguardar les particularitats d'Andorra? Hi ha el Tractat de Lisboa que avala aquestes especificitats. Però a la pràctica ¿fins a on es pot anar?

–Les negociacions sempre han de tenir en compte els arguments propis i els de l'altra part. I la qüestió que hem de tenir molt present és pensar en els objectius i negociar sobretot els mitjans. Per al seu funcionament intern, a través de directives i altres qüestions, els estats de la UE estan adquirint uns modus vivendi. Nosaltres hem de compartir objectius però, en canvi, els mitjans seran sempre a discutir i a aplicar gradualment.

–Gradualment o, fins i tot, com s'ha vist amb Liechtenstein, salvaguardes pràcticament permanents com la lliure circulació de persones, com es va constatar al seminari celebrat a Brussel·les aquest setembre, on Andorra va participar es va parlar de l'encaix de petits estats europeus a la UE. En aquest cas, els períodes transitoris poden esdevenir permanents. ¿Andorra hauria de jugar en aquest camp?

–Sí, però en aquesta qüestió que em comenta, el que ens hem de plantejar nosaltres és la lliure circulació de persones sabent que el procés sempre serà proporcionalment superior pel que fa als nostres joves que puguin sortir a fer pràctiques i iniciar-se laboralment a Europa i que, després de treballar a institucions comunitàries o altres països, tornin amb un bagatge important. La balança serà sempre molt millor per Andorra. És evident que no vindran 200.000 persones a treballar aquí, perquè curiosament aquestes pors convergeixen amb la demanda que hi hagin empreses que necessitin aquesta mà d'obra. Què més voldríem que hi haguessin moltes empreses capaces de contractar molta mà d'obra... I en la lliure circulació de persones, podem arribar a un acord com el de Liechteinstein, una mena de pacte asimètric, i això és indiscutible. Tenim suficients arguments com per negociar-ho.

–Els joves han de poder sortir a l'exterior. I com els joves, les empreses. En aquest sentit, cal una reforma tributària i el Consell ha validat de moment la vessant directa, a manca de l'IVA. ¿Com valora el fet que CR hagi finalment facilitat aquesta aprovació?

–Bé, facilitessin jo diria de forma bastant vergonyosa aquesta aprovació... Clar, dir que són les teves lleis, que les has esmenat, que han quedat al teu gust i que no les votes finalment, és d'un grau d'inconseqüència terrible. Quan estem parlant de certes xacres que s'assignen a la classe política, potser s'haurien de fer diferències. Quan hi ha parlamentaris que diuen que han validat les lleis en comissió però que no les voten, tindrien moltes coses que explicar... Aquí, o som adults i es voten les lleis en conseqüència, o si és una mena de Peter Pan immadur. I en aquest cas, millor que es quedin a casa...

–Les esmenes de CR a la reforma tributària topen amb la manca d'aquestes modificacions en el Projecte de llei de pressupost. ¿Com veu el fet que el debat als comptes 2011 hagi perdut força davant la constatació de totes les forces que és impossible un acord?

–El pressupost es pot criticar perquè tècnicament no resolgui els problemes del país, però aleshores hi ha la possibilitat d'esmenar-lo. Jo estic segur que el pressupost 2009 que van votar els liberals, aquell sí que tècnicament no donava respostes del que necessita el país. En aquesta ocasió, van votar l'esmena a la totalitat i si continuen mantenint la mateixa línia, s'oposaran al pressupost, amb la qual cosa diran que tècnicament és millor prorrogar el pressupost del 2009 al 2011 que aprovar aquest. L'electorat pot entendre molt fàcilment que estan fent tacticisme pur i que fan un tipus de política absolutament irresponsable.

–Bé, els reformistes també van criticar l'actitud del PS quan va demanar pròrroga a la presentació d'esmenes al pressupost...

–La responsabilitat de tots els grups parlamentaris és corregir allò que sembla malament. El grup socialdemòcrata no està a les ordres del Govern. Les coses que han vist i que no els hi agraden del pressupost, fan les esmenes. I això no és tacticisme, sinó responsabilitat. El grup parlamentari té una vida autònoma i aquí no hi ha dictadura de partit ni dictadura de Govern, sinó la regla de la majoria. I si els 14 consellers, hi ha una majoria que decideix que s'han de fer esmenes, doncs perfecte.

–En el cas de l'IVA, anirem a les anticipades sense aquest impost, ¿Com valora aquest fet?

–És una altra prova del tacticisme, ja que els reformistes van estar durant molt temps demanant pròrrogues per a les lleis d'imposició directa amb un argument molt lògic de que volien tenir el marc fiscal clar abans de començar a esmenar les lleis. Tenien molta raó aleshores. Ara, en canvi, canvien d'opinió, no expliquen per què i només diuen que volen saber la data de les eleccions i que en cas contrari no hi haurà llei de l'IVA. Aquesta és l'excusa. Jo crec que això és barrejar dues coses que no tenen res a veure.

–¿Però no valdria la pena dir una data si això facilita que hi hagi el marc fiscal que tots els agents econòmics i socials demanen? Al cap i a la fi, ja se sap que els comicis seran a la primavera...

–Ja no és una qüestió de data, sinó que s'ha intentat pactar amb ells moltes coses però ells sempre acaben fent l'escalada, i ara ja voldrien fins i tot rebentar el que diu la Constitució, que diu que és el cap de Govern qui ha de dissoldre el Consell. Els de CR voldrien dissoldre ells el Consell o bé que es visualitzi que el Consell s'ha dissolt perquè ells ho han volgut. I això és un error que crec que pagaran car.

–CR ha ajudat a reformes clau com la que ha possibilitat l'intercanvi d'informació, però també s'ha negat a reduir el mínim d'anys per accedir a la nacionalitat de 20 a 15 anys. ¿Aquesta és una de les grans derrotes? ¿Com us quedeu després de veure que un tema tan important per a molts està ara a les escombraries?

–És que qüestions com aquesta expliquen que l'ànima dels reformistes no és reformista. Nosaltres sí que som reformistes en aquest sentit, però CR ha demostrat no tenir res de reformista. I la prova és que el seu suport ha respost bàsicament al seu programa electoral. No ho podrien haver fet d'una altra manera. I en aquest sentit, ApC sí que s'ha oblidat completament del seu programa electoral. D'alguna manera, CR ha votat sempre a remolc i a contracor, perquè si volien treure Andorra de la llista de l'OCDE, ja ho podrien haver fet quan tenien majoria.

Per a més informació consulti l'edició en paper.