• L'hermafrodita que protagonitza la novel·la guanyadora del Nadal es va refugiar el 1956 a Andorra, des d'on va ser delatat a la Guàrdia Civil

Teresa Pla, coneguda com a Florencio. Foto: EL PERIÒDIC

La fascinant crònica negra d'aquest país encara s'ha d'escriure. Una llàstima. Mentre esperem que algú s'hi posi, ens haurem de conformar amb les engrunes. Per exemple, les que salten de la taula de Donde nadie te encuentre, la novel·la amb què l'escriptora Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951) es va endur el dia de Reis l'últim premi Nadal, un dels més prestigiosos de la literatura en castellà. Bartlett, coneguda sobretot per la saga de la inspectoraPetra Delicado –Ana Belén a la versió televisiva–, s'atreveix aquí amb la molt truculenta i molt real història de Teresa Pla Meseguer (Castelló, 1917-2004), també coneguda com a La Pastora, Teresot, Florencio i Durruti: ras i curt, un hermarodita masculí a qui el pare va registrar en néixer com a dona, que com a dona va créixer i que al 1949, després de ser vexada per un escamot de la Guàrdia Civil, va abandonar definitivament la faldilla, es va posar pantalons –però tot això, literalment– i va ingressar al maquis que operava a les muntanyes del Maestrat, on –ja sota el nom de Florencio– es va guanyar una sòlida reputació com a guerrillera antifranquista. Tanta, que en ser capturada, al 1960, va ser acusada de 29 assassinats –que no van ser provats– i condemanda a sengles penes de 30 i 40 anys. Teresa, Teresot, Florencio, Durruti es va beneficiar de l'amnistia del 1977 i va viure els últims anys en relativa pau, de nou a Castelló.

Fins aquí, i molt breument, la biografiga de la protagonista de Donde nadie te encuentre. Però, ¿què hi té a veure Andorra, en tot això? Moltíssim, perquè resulta que al 1956, quan la cèl·lula del maquis on militava passa a França, Florencio s'instal·la al Principat, «guardant el ramat de dos masos, i del contraban de tabac i niló», segons afirmava en una entrevista publicada al 1988 a la revista El Temps pel periodista Miquel Alberola. El plàcid exili andorrà es va acabar bruscament al 1960, quan va ser delatada per un contrabandista local, capturada a Escaldes per la policia andorrana i entregada a la Guàrdia Civil. Un cas inèdit que contradiu l'habitual hospitalitat que van trobar al Principat els refugiats polítics espanyols, i que el mateix Florencio recordava al 1988 en la citada entrevista d'El Temps: «Portava cinc anys treballant molt. Havia amortitzat alguns diners i els havia deixat en casa d'un amic, però se'n va anar i me'ls va furtar. Un altre contrabandista que li deien Cisco em devia 12.000 pessetes, i com m'havia quedat sense diners li vaig dir que em pagara, va anar i em va denunciar al tinent coronel de la Pobla de Segur. Em van agarrar quan anava a eixir amb el ramat. I la policia andorrana em va entregar a la Guàrdia Civil en la frontera». Amb la delació i la traïció andorrana acaba precisament la novel·la de Giménez Bartlett, que Destino publica el 8 de febrer. Prenem una mica de paciència i agraïm-li a la novel·lista que ens hagi posat sobre la pista de Teresa Pla, Teresot, Florencio: això tot just acaba de començar. En tornarem a parlar. No ho dubtin.

Per a més informació consulti l'edició en paper.