• Contundent i justa derrota d'un Andorra que no sap trencar la muralla defensiva d'un Zamora molt eficaç

El porter Palomo, omnipresent, treu una pilota davant de la mirada de Llamas, ahir al Poliesportiu. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Després de veure el partit d'ahir, l'espectador del BP Andorra va marxar a casa capcot, tot i que segurament res comparable la seva sensació amb la de la plantilla del primer equip. La derrota contra el Zamora 1-5 va ser tan clara, de tanta impotència, que l'equip tècnic, si no és que també està desfet, haurà de fer un treball extra de psicologia per recuperar un a un els jugadors. El toc d'atenció va ser tan fort, que el partit perdut sona a molt més, tot i que, si es mira la classificació, la cosa és més bé tranquilitzadora.

El Zamora, ben mirat, no va arribar a Andorra a tancar-se. De fet, no ho va fer fins que, efectivament, guanyava 0-2 al minut 12 de partit gràcies a les dianes en el minut 5 de Lolo i de Saúl, totes dues al contraatac. Abans, els espanyols lluitaven la seva possessió, atacaven i buscaven l'esquena de la defensa del BP, i així van treure profit d'allò que l'Andorra no va poder.

De fet als dos minuts Carlos Alberto va fer la primera rematada del matx amb cert perill, i això va rebre resposta de Carlinhos i després de Moisés. Juanpi, en la següent jugada, feia doblegar-se la cintura de Marc Fernández i obligava a treballar Marimón, i fins i tot Lolo s'atrevia amb una vaselina llunyana que va acabar fora per poc i amb el porter del BP estavellat contra el pal de la forta carrera que va haver de fer per arribar a temps. Així, el bagatge ofensiu beneficiava el Zamora, i d'aquesta manera va caure el primer gol de Lolo i després el de Saúl, tot i que al mig de les dues fatídiques dianes va aparèixer el millor Paulinho per creuar la pilota amb molt de perill amb un Palomo pletòric que gairebé, si segueix parant com ahir, acabarà tenint un carrer amb el seu nom al seu poble.

El 0-2 va obligar De la Rosa a demanar temps mort, però la llei de Murphy diu que quan una cosa va malament, pot anar pitjor, i així quan la pilota es va tornar a posar en marxa, tot va sortir al revés i l'atac va acabar amb recuperació de Lolo, contraatac, passi a Carlos Alberto i el 0-3. D'aquí al descans, recital de fintes de Paulinho, rematades i més rematades també de Carlinhos i de Moisés, però Palomo, sota pals, tenia ben clar allò del carrer en el seu poble.

La segona part va tenir un avís de canvi, amb una sortida clara del BP per remuntar, però al final la fórmula va acabar sent la mateixa, amb Carlinhos, Paulinho, Llamas, Cabinho, Moisés, Jona o Marc Fernández combinant fins l'extenuació i rematant pilotes que o bé refusava Palomo o bé sortien fora per poc. Així, el Zamora mantenia la seva tàctica de tots al darrere, de serietat i d'intensitat defensiva, i la prova és que un home matador com Carlos Alberto va ser a la banqueta gran part de la segona meitat.

Amb el 0-4, de Pipe en un gran contraatac en el minut 9 de la represa, De la Rosa va posar Moisés de porter jugador, amb el risc habitual, i tot i que el Zamora va poder marcar en dues ocasions de xut de porteria a porteria, finalment la diana va ser per Cabinho sota pals en una jugada de tantes com es van veure que va intentar el BP. Estava tot el peix venut i al final només va canviar que els castellans encara van fer el cinquè -Juanpi de xut directe de porteria a porteria. Coses que passen, que a vegades un pensa que tot va bé, però qualsevol equip et pega un toc d'atenció. I la setmana vinent toca el líder Puertollano.

Per a més informació consulti l'edició en paper.