• Andorra, Catalunya i les Balears aportaran cadascuna 30.000 ? a la bossa

Vicenç Villatoro, guanyador de l'última edició andorrana del Ramon Llull Foto: EL PERIÒDIC

Dilema solucionat: el Govern assumirà un terç dels 90.000 euros de la bossa del premi Ramon Llull de novel·la, el millor dotat de les lletres catalanes. Els altres dos terços del guardó se'ls repartiran la Generalitat de Catalunya i l'executiu de les Illes Balears, segons ha confirmat aquest setmana el ministeri de Cultura. Es resol així l'últim serrell pendent que envoltava al Ramon Llull, des que al setembre, es va formalitzar la retirada d'Andorra com a únic pagano –ho era des que al 2007 el Govern Pintat en va assumir la dotació en solitari. Aleshores es va acordar que fos la Fundació Ramon Llull –i no pas el Govern d'Andorra en exclusiva– qui atorgaria el premi, i que els tres executius es repartirien la bossa, però no es va determinar la proporció de cadascun. Fins i tot es va arribar a apuntar el demogràfic com un dels criteris possibles per establir el pes de cada territori en el finançament del guardó. Finalment s'ha optat per una proporcionalitat estricta –30.000 euros per barba–, amb el compromís que més endavant s'estudiarà la part que hauran d'assumir els altres membres de la Fundació Ramon Llull. És a dir, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'ajuntament de l'Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes.

L'altre punt que es va decidir al setembre va ser que el premi deixés de tenir Andorra com a seu única i que es convertís en itinerant. Una decisió que s'aplicarà ja en la pròxima edició, que tindrà lloc aquest gener a la ciutat de Palma de Mallorca en una data encara per concretar. També està pendent de confirmació qui serà l'amfitrió de l'edició del 2012. El guanyador de l'última convocatòria va ser el terrassenc Vicenç Villatoro, amb Tenim un nom, un història generacional amb la final de París que el Barça de Ronaldinho li va guanyar a l'Arsenal com a teló de fons. La novel·la va ser publicada en català per Planeta, mentre que les versions en castellà (El sueño de París, Planeta) i en francès (Deux places pour la final, Robert Laffon) van passar quasi desapercebudes. Villatoro a banda, en la breu història andorrana del Ramon Llull se'l van embutxacar Gabriel Janer i Manila, amb Tigres (2007), Najat el Hachmi (L'últim patriarca, 2008) i Carles Casajuana (L'últim home que parlava català). El Ramon Llull és, com ja s'ha dit, el millor dotat dels guardons literaris en català, a considerable distància del Sant Jordi i del Sant Joan (els segons del podi, amb 60.000 euros cadascun), així com del Prudenci Bertrana i del nostre Carlemany, empatats en la tercera posició amb sengles bosses de 42.000 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.