Despres, el dia de la presentació a Buenos Aires, amb la seva KTM i el seu dorsal 2 d'aquesta edició. Foto: DANIEL GARCÍA / AFP

Dos dies queden per a que ens visitin els Reis Mags. Tots esperem reunir-nos amb els nostres per compartir el moment màgic d'obrir els regals. O gairebé tots. Cyril Despres (Fontainbleau, 24/1/1974) fa ja molts anys que no viu aquesta experiència. Ell és amb la caravana del Dakar, a l'Àfrica, a Amèrica del Sud o allà on vagi en el futur perquè és la seva «passió», diu ell. La seva «vida».

Anar al Dakar és el seu regal personal -avançat- de reis. Cada any, com va passar a principis del 2010, planifica tota la temporada en funció de les dues primeres setmanes del següent. I ho fa a casa, on viu, a Arinsal. Totes les hores de gimnàs, de fisioterapèutes, d'entrenaments a la muntanya amb la moto o practicant altres esports que ha de fer per arribar al màxim de forma física... totes les eines que necessita per guanyar un Dakar les troba i les utilitza a Andorra. Repeteixo: un Dakar. Dues setmanes esmorzant i sopant d'aquella manera perquè dinar no pot que està sobre la moto conduint, dormint poc i acumulant son i esgotament cada dia que passa. Per això té passió per la moto. Perquè se n'ha de tenir per fer això hipotecant tantes coses com part de la teva vida, que ja és.

Això ha de servir com a exemple per als que practiquin algun esport de muntanya. En això som un paradís i treballant com fa ell tot és possible. Medalles olímpiques incloses, sí. Crec que en aquest país, en la majoria dels esports, l'hàbitat que ens envolta mai no ha pogut servir com a excusa, la culpa sempre ha estat la professionalització o de les carències en la formació dels esportistes quan són joves que fan que no s'arribi a viure exclusivament de l'esport.

Despres ara és allà lluitant contra el desert durant dues setmanes tant inoblidables com duríssimes i amb l'obssessió d'arribar abans que cap altra moto a Buenos Aires, com ja ha viscut en tres ocasions -2005, 2007 i 2010- de les quals dues a l'Àfrica. Nascut a França, fa més d'una dècada que viu a Andorra. Resident a Arinsal, casat i fa ben poc pare d'una nena nascuda a les nostres fronteres el podem considerar andorrà. Va començar l'aventura del Dakar al gener del 2000 i des de llavors no ha pogut desenganxar-s'hi. I sempre hi va amb la llicència andorrana que li tramita la Federació Motociclista que presideix Josep Punti. Exhibint el nom del país per als més de quatre milions d'espectadors que mou la caravana del raid més prestigiós del món. La repercussió és enorme.

Despres és un ídol de masses per a molta gent. A França sembla que tingui un canal de televisió propi, perquè la pública gala fa una cobertura total del seu paper al Dakar. Com a francés que és el segueixen i aquí a Andorra els que treballem en mitjans de comunicació no tenim tants recursos (principalment econòmics) per seguir-lo ‘in situ' però també el sentim com a nostre i així ho reflectim en els nostres espais.

És un campió fet a casa nostra que ens pot portar un altre Ral·li Dakar. «El regal de la meva filla», com va dir ell mateix abans de marxar el 28 de desembre. Ara que acaba de ser pare jo m'oloro que li queden pocs Dakars. La balança crec que d'aquí a poc es decantarà cap a l'altra banda: la família. Així que mentre estigui corrents aprofitem-lo, gaudim-lo i fem-lo sentir nostre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.