La Sala Sergi Mas de la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria va acollir ahir a la tarda una ponència de joves promeses internacionals, en la qual van prendre part Mònica Doria, Vicky Jiménez i Miquel Travé per explicar la cara B de l'esport d'elit. Moderada per Noemí Rodríguez, els piragüistes i la tenista van explicar tot allò que no es veu i que també forma part del màxim nivell sota l'atenció d'una vintena de persones entre les quals es trobava part de la nova junta del Comitè Olímpic Andorrà (COA).

El primer pensament després d'un triomf

La primera a prendre la paraula va ser Doria, per esmentar que el primer que sent després d'una victòria és "satisfacció, alegria i el que està suposant per a tu mateix sabent el que costa arribar-hi". Després té lloc el moment de veure-ho tot amb més perspectiva, i pensar en el paper de la família. En aquesta mateixa línia es va expressar el seu company de professió, apuntant que en el primer moment també se sent molta tranquil·litat mental i que posteriorment és quan "vénen els pensaments de l'entrenador, la família, l'equip, la gent que t'anima...".

El primer contacte amb l'esport

En aquest cas va ser la tenista en agafar el primer torn. "En néixer ja ho sabia, devia tenir quatre anys quan vaig començar", va dir rebent resposta afirmativa de la seva mare, entre el públic. "He viscut en una família de tennis, però el meu pare no volia que jugués i jo sempre ho demanava", afegia sentint-se orgullosa per finalment haver-s'hi pogut dedicar. Per la seva part, els dos joves de l'aigua van indicar que van iniciar-se al piragüisme entorn els 8 anys. "Jo vaig començar amb l'esquí de fons com a tradició familiar i de país, i aquí vaig tenir el primer contacte amb la competició", asseria l'andorrana, mentre que el català comentava que a l'edat de 9 anys es va apuntar a un curset i als 10 va començar a competir.

Quan deixa de ser una afició per ser quelcom més

Totes tres promeses van reconèixer que en qualsevol esport que no es gaudeix "no val la pena". Així mateix, van fer apunt del sacrifici que suposa. "Comences a sacrificar coses a la vida sense adonar-te'n, i s'ha de tenir clar perquè és una decisió que no prens amb els ulls tancats", va afinar Travé en relació amb l'inici d'una carrera professional. "Jo estic molt content del camí que he pres", va completar. Doria també va reconèixer haver tingut dubtes, sobretot al moment de prendre la decisió de si continuar estudiant o no, ja que "jo volia anar a la universitat i tot això suposa un punt d'inflexió". També hi té molt a veure l'entorn, principalment el més pròxim amb els pares, i així ho va resumir Jiménez: "Me'n vaig haver d'anar a viure amb el meu pare – també el seu entrenador – per poder viatjar als campionats, i gràcies als meus pares que van fer aquest pas i van apostar per mi he pogut continuar creixent".

Madurar a marxes forçades

Sempre que es parla de joves promeses es fa d'un procés de maduració molt més ràpid i intens que la resta de persones. Així, l'esportista nascut a la Seu d'Urgell va indicar que tot és part d'un procés d'adaptació: "Es requereix temps i mentalitat freda, hi ha joves que no la tenen i acaben sense prioritzar res".

Relació amb els entrenadors

"Odi no pot ser", assegurava Doria. "En algun moment ha caigut algun moc, però som com una persona sola, els dos volem el mateix i no tothom té aquesta sort", va afegir. La mateixa situació és la de l'altre piragüista, mentre que la número 151 al rànquing WTA va comentar que tot i que el seu entrenador sempre ha estat el seu pare, des de fa un any també està amb un altre preparador. "M'ha costat molt trobar una persona amb aquesta confiança", va incidir fent èmfasi en la importància de procurar ser aquesta simbiosi per assolir els millors resultats. 

La diferència entre guanyar i perdre

La diferència entre un triomf i una desfeta és una estreta línia que s'ha de saber portar el millor possible. En el cas dels piragüistes, tots dos van coincidir asserint que tots els esportistes de la història han perdut més que guanyat, però que aquestes caigudes et permeten créixer. En el seu cas, Jiménez va assenyalar que al tennis es perd cada setmana. A tall d'exemple, "de 32 tornejos que he jugat aquest any només n'he guanyat un", va dir, indicant que aquests aspectes "s'han de saber gestionar". "A mi m'agrada almenys sortir dels certàmens amb més victòries que derrotes", va detallar finalment.

Relació amb els rivals directes

En aquest cas van prendre la paraula les dues andorranes. Jiménez, per la seva banda, va assegurar que el seu és un món bastant sa en el qual tothom es porta bé: "M'agrada pensar que són companys de feina que viuen la mateixa vida que tu". Per la seva part, Doria també va presumir que en el seu esport "tenim la sort de ser una comunitat".

Repte a cinc anys vista

La ponència va finalitzar amb aquesta qüestió, la qual Doria va ser la primera a respondre: "A nivell esportiu treballem amb projectes olímpics, i a nivell personal m'he de plantejar que més vull ser". Ara ha acabat la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses, i va comentar que està en "aquest procés de cerca, de conèixer-me i provar coses". Travé també es va centrar en els estudis, apuntant que vol acabar la seva carrera en un any i mig i que posteriorment buscarà especialitzar-se en l'audiovisual, el que li agrada. En l'aspecte competitiu, també té entre cella i cella els Jocs Olímpics de Los Angeles del 2028. En darrer lloc, el torn de Jiménez, qui en el seu cas se centra en l'any a any enfocada totalment al tennis i en començar el curs vinent també Administració i Direcció d'Empreses.