• El patrimoni etnomusical recollit als anys 20 per Palmira Jaquetti ja es pot consultar (i escoltar) per Internet

Ball de la marratxa a la festa major de Sant Julià de Lòria Foto: EL PERIÒDIC

¿Volen sentir com sonava, aproximadament, el Ball de la marratxa lauredià, tal com el recordava al 1925 Dolors Camps, veïna de Sant Julià? ¿I el Ball de Santa Anna, en la versió que va tararejar ara fa vuit decennis l'escaldenca Carme Calva? ¿O potser preferirien escoltar la Cançó d'Andorra la Vella suggerida per Rosa Miraball, filla de la parròquia d'Hortó? Doncs ho tenen –ho tenim– ben fàcil: només cal punxar a http://wencesmc.web.interacesso.pt/jaqand1.htm i emergiran d'un viatge sonor pel túnel del temps als anys 20 i als ritmes ballables dels nostres besavis. I tot, gràcies a la publicació en línia de part del patrimoni etnomusical recollit en la missió de recerca que la poeta i –pel que ara ens interessa– musicòloga catalana Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895-Els Monjos, 1963) va fer a la Seu d'Urgell, el Pallars, Andorra i la Vall d'Aran a l'estiu del 1925.

Una aventura apassionant per compte de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya –monumental iniciativa estrenada al 1922 i que quan es va interrompre, al 1936 i a causa de la guerra civil espanyola, havia reunit pro de 40.000 documents– que ens ha deixat un llegat de prop d'un centenar de tonades, pastilletes hiperconcentrades que no superen els 30 segons que al web es poden escoltar en versió MIDI –no es pot tenir tot– però que conserven tot el seu regust atàvic. Mirin si no Troba l'esposa prenyada i Maria se'n fa en finestra, totes dues recollides de Cinta Torres, de la capital, una de les informants andorranes més conspícues de Jaquetti. N'hi va haver més: Concepció Guinart, Conxita, d'Escaldes, es va revelar als seus 30 anys –som al 1925, recordem-ho– una mina musical: seves són De dotze lladres que eren, Si n'hi haví tres dames, Sota l'olivera i Sota el pont de Lió. Joaquima Serqueda, també d'Andorra la Vella, va demostrar així mateix una molt bona memòria musical: Cal coix d'Alins i El dia de sant Pere són algunes de les cançons que Jaquetti devia escoltar dels seus llavis.

Entre els altres informants del país hi ha Isabel Colell, nascuda a Asnurri i veïna aleshores de la capital (La Passió). Convé també fer una excursió fins a la Seu. Fins a l'asil, concretament: els avis que s'hi estaven al 1925 constituïen una altra mina d'informació. D'aquí procedeix la Cançó d'Andorra la Vella que recordava –ja s'ha dit– Rosa Mirabell, però també la nadala Pastorets d'esta muntanya, De tres germans que som, Si fossa Moixonet i Lo ball de bastons, que li van cantar a Jaquetti, respectivament, Isabel Vilaginés, filla de Cabó i que tenia 68 anys en aquell moment; Ramon Farrero, antic pastor, originari de Santa Coloma de Bellera; l'urgellenc Martí Bordas, i Ventura Moliné, de qui no consta l'origen. Un tresor, en fi, a l'abast d'un clic, que complementa en certa manera l'A peu pels camins del cançoner –l'obra magna d'Artur Blasco– i que Publicacions de l'Abadia de Montserrat va acabar d'editar –de forma quasi clandestina, tot sigui dit– entre el 1993 i el 2005. No deixa de ser una llàstima que un patrimoni com el recollit als anys 20 per Jaquetti continuï avui absolutament ignorat en aquest país –el catàleg de la Biblioteca pública on en referencia cap document, i el de la Nacional continua en obres–, i que la mateixa musicòloga sigui una completa desconeguda a casa nostra. En fi: si li ha picat la curiositat, no es perdi Quan els carlins sortiren de la ciutadella de la Seu. Al fons sento com riu el general Martínez Campos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.