Andorra viu immersa en una profunda crisi de l’habitatge, una problemàtica que sembla no tenir fi. Més d’un any després de la primera gran mobilització ciutadana, la situació no ha millorat substancialment i les solucions plantejades pel Govern segueixen generant dubtes i crítiques. A aquesta inestabilitat cal sumar-hi la complexitat d’un procés legislatiu embussat per un conjunt d’esmenes parlamentàries que allarguen la incertesa i fan que la crisi es torni encara més aguda.

Els últims mesos han estat marcats pel procés de creació de la Llei Òmnibus, la gran aposta del Govern per intentar resoldre la crisi. Però les expectatives de la Coordinadora de l'Habitatge, entitat que fa temps que recull les denúncies de la ciutadania, estan lluny de complir-se. Segons Joan Ramon Crespo, portaveu de la Coordinadora, “el projecte de llei que ens ha arribat no aporta solucions immediates ni concretes” i denuncia que no s’han tingut en compte les demandes de l’entitat, que recull diàriament les queixes dels afectats. "El que veiem és una llei insuficient, que no respon a les necessitats del poble", afirma Crespo.

A més de la manca de propostes realistes, el procés de la Llei Òmnibus ha quedat aturat per un laberint d’esmenes que fins divendres passat no van ser presentades formalment a l'Executiu per concretar el debat d'aquestes al Parlament. Això ha estès encara més la incertesa i la coordinadora tem que, si la situació no canvia, molts andorrans es veuran abocats a pagar lloguers inassumibles o a marxar del país. Fet que ja fa aflorar diversos casos. "La llei que s'està redactant no és una solució real per a la gent que viu aquí", insisteix Crespo. Qui ha subratllat la importància de diferenciar entre el concepte d'habitatge social i les solucions habitacionals per a col·lectius realment desfavorits. "Estem veient que quan hem parlat de lloguers públics estem parlant de més de 800 euros. 800 euros, si és el 30% d'un salari, fem els càlculs i ens en anem, ràpidament, a més de 2.000 euros de sou mensual", ha explicat Crespo, posant en dubte que aquests lloguers siguin accessibles per a la majoria de la població. Així mateix, ha advertit que l'arribada de nous habitatges públics ha de venir acompanyada d'una definició clara de les seves destinacions i condicions: "Hem de distingir entre l'habitatge social i l'habitatge per a gent que està realment desfavorida. No veig jo que realment això sigui una solució".

Una altra de les grans preocupacions és l’absència de la Coordinadora de l’Habitatge en el procés de les esmenes. L’entitat, que coneix de primera mà la realitat de les famílies afectades, denuncia que, tot i les múltiples sol·licituds, el Govern no s’ha posat en contacte amb ells per valorar les seves aportacions. “No hem tingut accés a les esmenes ni al text definitiu de la Llei, ni tampoc ens han escoltat”, apunta Crespo. 

Davant aquesta situació, la Coordinadora ja compta que ha recollit més d'una setantena de denúncies de casos de “trampes” en els contractes de lloguer, com la inflació fraudulenta de preus i la creació de deutes ficticis que perjudican els llogaters. A més, els auguris són negatius. "Si la Llei Òmnibus no resol aquests problemes, el 2027 molts andorrans es trobaran amb l'amenaça de perdre els seus habitatges, o no podran pagar els lloguers abusivament alts", alerta Crespo.

Sense novetats sobre el Registre de la Propietat

Crespo també ha expressat la seva preocupació pel retard en la creació del Registre de la Propietat, una mesura anunciada fa gairebé un any com a part de les promeses del Govern per combatre els problemes d'habitatge al país.

El portaveu de la Coordinadora ha criticat durament la manca de concreció del projecte, tot destacant que el Registre de la Propietat segueix sense estar en marxa. "Estem esperant des de desembre de l'any passat que el Registre de la Propietat es posi en marxa, i van parlar d'un termini de 6 a 8 mesos. Estem a prop que passi un any i encara no se'n sap res", ha afirmat el portaveu, subratllant el descontentament generalitzat per la falta de transparència i acció concreta.

A més, ha tornat a alertar de la insuficiència de la Llei Omnibus que s'està preparant, destacant que "aquesta Llei és totalment insuficient, no genera accions directes per solucionar el problema, ni immediates tampoc". Segons la Coordinadora, el projecte presentat fins ara no aborda de manera efectiva qüestions essencials com la regulació de preus de l'habitatge ni la creació d'un índex clar sobre la ubicació, l'any de construcció, les condicions de les propietats o els serveis disponibles. "No hem sentit parlar enlloc d'un índex de regulació de preus en el que fem referència a la ubicació, a l'any de construcció, si està reformat, si és de luxe, en quines condicions estàs, quins serveis té, tot això no se'n parla", ha lamentat el portaveu.

La pròxima manifestació: 6D a La Seu d'Urgell

D'altra banda, la Coordinadora de l'Habitatge ha expressat el seu suport a la manifestació convocada per l'entitat Pirineu Viu, que tindrà lloc el 6 de desembre a la Seu d'Urgell, per exigir solucions davant la greu crisi de l'habitatge que afecta Andorra i la resta del Pirineu. La concentració busca fer sentir la veu de la ciutadania davant l'escalada dels preus dels immobles i la dificultat creixent per accedir a un habitatge digne.

Crespo ha manifestat que la Coordinadora tindrà tot el suport: "Assistirem perquè formem part del Pirineu Viu. I estem fent campanya perquè la gent baixi a la Seu, amb el lema Anem a la Seu, per no anar a viure a la Seu", ja que s'ha "de mostrar la nostra solidaritat i unitat davant d’una situació que ens afecta a tots". Crespo ha subratllat també que la crisi de l’habitatge transcendeix les fronteres d’Andorra: "Això és una situació que afecta tot el Pirineu. La gent d'Andorra està marxant a viure a la Seu, i això no és un moviment aïllat, és un fet flagrant".

L’increment dels preus de l'habitatge a Andorra ha empès moltes persones a buscar alternatives a les ciutats del costat, com la Seu d'Urgell, on també s’estan veient els efectes de la demanda creixent. "Els pisos en venda estan pujant els preus a la Seu. Per què? Perquè hi ha una demanda, continua", explica Crespo. A més, adverteix que la situació s'està tornant insostenible, amb una manca de pisos disponibles a la Seu: "Ara la gent ja no pot viure al poble, ha d'anar a viure a partir d'Organyà perquè tot el que hi havia disponible ja no n'hi ha".

Pel que fa a les demandes de les autoritats de la Seu, Crespo ha explicat que, tot i que la Coordinadora no pot recollir denúncies específiques sobre aquesta problemàtica, el suport mutu entre els col·lectius de diferents territoris és fonamental per a donar ressò a les demandes de les persones afectades. "Nosaltres podem parlar del que passa al Principat, però no podem parlar del que passi a la Seu. Hi ha col·lectius que han de resoldre aquestes qüestions. Cadascú treballa per la seva zona, però una bona manera de fer pinya és donar més ressò a aquestes demandes", ha conclòs el portaveu.

2027, un any "complicat"

Finalment, el portaveu de la Coordinadora de l'Habitatge ha dibuixat un panorama que resulta preocupant per als pròxims anys si no s'implementa una solució efectiva abans que finalitzin les pròrrogues dels contractes de lloguer actuals. Segons Crespo, l'absència d'una legislació clara i efectiva podria agreujar encara més la crisi existent, amb centenars de famílies afectades.

"Sense una correcta Llei Òmnibus, el que sí sabem és que en el 2027 hi haurà un munt de gent que es pot trobar que els arribi una carta dient-los que han de pagar el doble del que estan pagant o que ja es poden buscar altres pisos perquè se'ls acaba el contracte", ha explicat Crespo. Aquest escenari, segons el portaveu, es pot agreujar encara més si les famílies no aconsegueixen assumir l'increment del lloguer ni trobar habitatges alternatius: "Hem fet el recorregut, i un pis de dues habitacions per menys de 1.500 euros no el troben".

Crespo també ha remarcat que el final de les pròrrogues suposa un límit temporal per a moltes famílies que actualment viuen amb una certa estabilitat contractual: "La pròrroga és finita i després què passarà? Encara no està clar, perquè la llei d'habitatge encara tampoc està definida". El portaveu ha insistit en la necessitat d'una solució immediata per evitar una situació insostenible: "Si la normativa no reflecteix exactament una solució molt directa i molt clara per als residents i per als nacionals, hi haurà un problema molt gros al país", ha conclós Crespo.