No es pot tractar ni abordar una problemàtica que no vegi ningú, com ara entendre els problemes de salut mental que pot tenir una persona amb un trastorn d’ansietat o saber de primera mà els problemes socials que comporta una addicció. La realitat és que ningú s’ha d’amagar; ningú hauria de sentir-se avergonyit pel que ha viscut i, molt menys, de fer-se enrere de compartir els seus patiments o experiències, atés que a partir d’aquestes, es pot ajudar als altres. No és menys amb un fenomen tan habitual i freqüent com és el consum d’alcohol, el qual segons indiquen les dades més recents, és la substància que provoca més de la meitat d’urgències hospitalàries a Catalunya i també, la que ha duplicat el nombre de multes al Principat pel seu consum a la via pública (passant de ser 205 en 2022 a 403 en 2023). 

Encara és més preocupant que el 63% dels indentificats com a consumidors d’alcohol siguin joves d’entre 12 i 24 anys, tal com exposa un estudi efectuat pel Govern de Mèxic, i més a prop nostre, que el 73% dels adolescents espanyols d’entre 14 i 18 anys reconeguin haver tastat almenys una beguda alcohòlica a la seva (incipient) vida. O també, que l’alcohol sigui el detonant de més de 3 milions de morts al nostre planeta. El principal problema què tenim al nostre país, i aquesta presentació ho evidencia, és que no comptem amb dades exactes del consum d’una substància que recordem és nociva pel nostre cos. Una demanda que fa un temps que sol·licita a Govern la presidenta en funcions de l’associació de Projecte Vida, Eva Tenorio, la qual va començar a beure amb 15 anys i va acabar deixant-ho als 41. 

Un exemple clar de superació i resiliència, justament, el mateix esperit que desprèn la seva entitat sense ànim de lucre, la qual tracta d’ajudar amb espais oberts i de diàleg a famílies i joves que pateixen algun tipus de trastorn addictiu. «L’alcohol és un ansiolític perfecte per a les persones que presenten un trastorn d’ansietat o que, simplement, són molt inquietes. També ho consumeix la gent per automedicar-se», fa saber Tenorio, qui reconeix que el problema d’alcoholisme «no es basa en el fet de beure tots els dies, sinó en no poder controlar la seva dosi i de perdre així les teves nocions». 

A molts els hi haurà passat que no beure en una situació de celebració pot provocar la mirada o rebuig dels altres, per això, la responsable de Projecte Vida recorda que «l’alcohol és l’única droga que es fomenta sense problemes per la societat i que se’t mira malament si no la prens». Per a Tenorio, una definició molt ràpida i concreta del que implica l’addicció a l’alcohol és «la manca de control», ja que al final «tota addicció deriva en una esclavitud». També desprèn que aquesta no es pot curar, però sí controlar, ja que és una malaltia crònica i, com a tal, «un trastorn de per vida». Ara bé, per a la majoria de persones, un consum moderat, sensat i sense exposar-se en risc a una dosi excessiva del mateix  «no inhibeix portar un estil de vida perfectament funcional».

La periodista andorrana i activita social, Laia Bautista, tampoc és queda enrere si parlem de persones que han lluitat amb escreix amb si mateixes per aconseguir fer front a les seves addiccions i han acabat trobant grans solucions a la seva vida. En el seu cas (26 anys) el punt més àlgid de la seva addicció a les begudes alcohòliques va tenir lloc durant l’adolescència i en ser menor d’edat, tal com li succeeix a molts altres joves a causa de les condicions socials als quals es veuen exposats en aquesta època. «Arran dels meus problemes socials, vaig decidir refugiar-me en l’alcohol. Vaig sentir així una atracció i dependència per una substància que està molt estesa i popularitzada entre la joventut», concreta Bautista. Realitat no li falta, perquè tothom que hagi sortit algun cop de festa ha presenciat un escenari on el que no falten són botelles d’alcohol. 

Amagar o negar un escenari tan evident seria «com viure al marge o en un món de fantasia», tal com deslliga Tenorio, el qual, a parer seu, els seus efectes es veuen agreujats pels factors geogràfics que comporta l’alçada del territori d’alta muntanya i per un ambient «molt tancat socialment». Les bones notícies són que, com amb tota malaltia i en cas de presentar-se una disfuncionalitat, té un tractament mèdic i «els grups d’ajuda mútua són un gran complement d’aquests», comenta.

Per la seva part, la jove periodista també ha cessat per complet el seu consum, i és partidària que «tothom el pot arribar a controlar», i que per aquesta raó, és molt recomanable «deixar-se ajudar i trobar altres alternatives que et puguin satisfer d’igual forma i sense fer-te mal». Una de les millors opcions que va descobrir quan treballava de cambrera són els còctels, els quals presenten «una quantitat d’alcohol molt inferior a la dels famosos combinats que venen a totes les festes parroquials», indret a on l’activista destaca que es desenvolupa «el gran gruix de consum entre joves».

Continuant el cas de Bautista,  assenyala que no li va repercutir la seva addicció a l’alcohol en els resultats acadèmics, els quals eren correctes en ser una persona «molt aplicada en l’àmbit estudiantil». Tanmateix, profereix que sí va ocasionar un vuit en les seves relacions interpersonals, les quals solien derivar en situacions poc agradables al seu entorn. «No els culpo per haver-me deixat de banda, però haurien d’haver entès que tractava de pal·liar amb la beguda uns problemes que anaven molt més enllà», confessa amb sinceritat. 

Cal fer comprendre que es tracta d’una substància que afecta l’estat anímic del seu consumidor i que pot generar «moments de molta depressió o, fins i tot, d’agressivitat». En definitiva, i a tall de consell personal, les dues participants del reportatge afirmen que si bé l’ideal és prevenir l’alcohol, en cas de fer-se, «s’ha de realitzar amb responsabilitat i establint uns límits» i que la felicitat mai depèn del beure.