• L'OSV ?cola' obres de Suppé, Txaikovski, Saint-Saens i Anderson al Concert de Cap d'Any

Rubén Gimeno dirigeix des del 2009 l'Orquestra Simfònica del Vallès Foto: A. BOFILL

Clàssic, sí, però amb un toc contemporani. Amb regust inequívocament centreeuropeu, per descomptat, però també amb un parell d'escapadetes a l'altre costat de l'Atlàntic. I amb els reglamentaris bisos d'El Danubi blau i La marxa Radetzky, és clar, més una sorpreseta que el director, Rubén Gimeno, es guarda a la màniga i que seguirà la línia d'El noi de la mare, que l'any passat va cantar tot l'auditori amb acompanyament orquestral. Aquest és l'àpat que la Simfònica del Vallès (OSV) ha cuinat amorosament per al tradicional concert de Cap d'Any, que tindrà lloc com és norma l'1 de gener a Ordino (19 hores). Johan Strauss pare serà aquesta vegada –i com manen els cànons– el principi i la fi de la vetllada, des de la Marxa de Napoléo inicial fins als bisos finals. Entremig, l'OSV n'interpretarà també Veus de primavera, Polca francesa i –atenció– Quadrilla dels artistes, que Gimeno ven com un dels ganxos de la nit perquè constitueix, diu, «una peça singular, no tan coneguda com altres d'Strauss, i que va construir a partir de temes molt populars –la Flauta màgica i la Simfonia número 40 de Mozart, per exemple. Tot plegat la converteixen en una obra molt divertida i agraïda, tant per a l'orquestra com, sobretot, per al públic».

Strauss pare a banda, els altres convidats d'honor seran Suppé, amb l'obertura d'Un matí, una tarda i una nit a Viena –la Filharmònica de Viena ja la va tocar anys enrere–, la Dansa bacanal del Samsó i Dalila de Saint-Säens –al 2010 va ser la Dansa macabra, així que es tanca en certa manera un cicle–, un altre habitual de Cap d'Any com ho és Offenbach, amb l'obertura d'Orfeu als inferns, i, atenció, dues nadales del compositor nord-americà Leroy Anderson, Blue tango i Belle of the ball, que posaran la nota anglosaxona i contemporània (va morir al 1975) del repertori. El menú del concert es completa amb tres danses –incloses l'espanyola i l'hongaresa–dels Llac dels cignes de Txaikovski. Per llepar-s'hi els dits.

Es tracta, diu Gimeno, d'un programa molt condicionat per la tradició –aquesta serà la 23a gira de Nadal de la Simfònica del Vallès amb el seu repertori de valsos i danses– però que combina l'espectacularitat i el color d'un concert simfònic amb una vocació eminentment popular, que no vol dir populista: «Estic d'acord si se'm diu que el Concert de Cap d'Any planteja un repertori assequible, sense grans complicacions, divertit. El que pretenc és transmetre un estat d'ànim, l'alegria i el bon humor que emana d'aquestes peces. Però que siguin fàcils per a l'oïda no els treu qualitat. Jo també prefereixo –com deia Ravel–un bon bolero a una mala simfonia».

El repertori de Cap d'Any, continua, està íntimament vinculat a l'aparició en escena de la Filharmònica de Viena: «És un moment únic. I per a molts, entre els quals m'incloc, màgic. Tenim l'oportunitat de reviure aquests moments i aquest repertori en una sala estupenda com ho és l'Auditori Nacional, amb un públic que sé –per l'experiència de l'any passat– que és d'una calidesa excepcional, i en un ambient tan nadalenc com ho és el d'Ordino. Així que per completar una vetllada rodona, només puc recomanar a la gent que pel matí vegi el concert de Viena per la televisió, i per la tarda vingui a l'Auditori». Per als que segueixin el consell de Gimeno i facin el doblet, que sàpiguen que el repertori vienès d'aquest any inclouel vals Mephisto núm 1, de Liszt, amb ocasió del bicentenari del naixement del compositor hongarès. La Filharmònica estarà dirigida en aquesta ocasió pel mestre Franz Welser-Möst.

Per a més informació consulti l'edició en paper.