Regulació parlamentària
Suport unànime al dret a l'oblit sanitari tot i les discrepàncies en la regulació
Govern reclama una legislació específica i més precisa, mentre que la proposta del PS rep el suport dels grups
La sessió d’avui al Consell General ha posat en el punt de mira la Proposició de llei presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS) per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari, amb la finalitat de garantir que les persones que han superat malalties greus, com el càncer, no pateixin discriminacions en el moment de contractar assegurances o accedir a productes financers. Malgrat les diferències d’opinió, tots els grups han mostrat voluntat de trobar un marc consensuat que protegeixi els drets dels afectats i reguli el mercat d’assegurances amb criteris de transparència.
La ministra de Salut, Helena Mas, ha exposat la posició del Govern, defensant que el dret a l’oblit sanitari ha de ser objecte d’una legislació específica, més enllà d’una proposició que aborda de forma parcial i insuficient aquest dret. Mas ha insistit en la importància de no limitar la regulació al cas del càncer, sinó d’ampliar el marc normatiu perquè cobreixi les diferents patologies greus de forma equitativa. “És essencial que el redactat sigui concret i precís per evitar inseguretat jurídica i oferir una protecció real als ciutadans”, ha assenyalat la ministra, tot argumentant que la regulació actual de la proposició del PS presenta ambigüitats que podrien generar confusió.
LLEGEIX MÉS: Tensió entre Govern i PS per la llei de l'oblit sanitari, però amb voluntat de consens
Per part dels socialdemòcrates, la consellera Susanna Vela ha defensat la proposta inicial afirmant que el text persegueix eliminar qualsevol discriminació en l’àmbit assegurador per motius de salut. A més, ha destacat que la normativa busca assegurar que, després d’un període de cinc anys sense recaigudes, les persones que han superat malalties com el càncer puguin contractar una assegurança sense la necessitat de declarar el seu historial mèdic. Vela ha afegit que “s’han escoltat les peticions de les associacions de salut mental per estudiar la inclusió d’aquells qui han patit problemes de salut mental”.
La iniciativa ha comptat amb el suport, tot i que amb reserves, d’alguns grups de l’oposició. Des de Ciutadans Compromesos, Manuel Linares ha subratllat la transcendència humana d’aquesta llei, amb l’objectiu de permetre a les persones que han superat malalties greus deixar enrere “la motxilla” d’un passat de malaltia. Tot i expressar el seu suport, Linares ha matisat que la llei requereix una revisió profunda per garantir que no provoqui un augment en les primes d’assegurança, com ha passat en alguns països veïns amb legislacions similars.
LLEGEIX MÉS: El PS tramet a llei el dret a l'oblit sanitari per respectar la privadesa de les malalties
La consellera d'Andorra Endavant, Noemí Amador, ha destacat que la iniciativa és “urgent i necessària” i que “és indispensable acabar amb preguntes intrusives” que afecten les persones que han passat per malalties greus. Amador ha demanat que la majoria parlamentària tingui en compte les esmenes proposades per l’oposició per millorar el text i assegurar una protecció eficaç.
Per la seva banda, Meritxell Alcobé, de Demòcrates, ha criticat que el PS hagi presentat la proposició sense tenir en compte el treball que el Ministeri de Salut ja havia iniciat en aquesta matèria. Alcobé ha lamentat la manca de definició en alguns termes clau del text i ha argumentat que l’aplicació d’una norma tan sensible requereix “un treball acurat i una legislació clara que no es pot improvisar en pocs mesos”.
Noves competències i mandat ampliat per al Raonador del Ciutadà
Aprovada la Proposició de llei del Raonador del Ciutadà, un text que amplia les competències d’aquesta figura i que prolonga el seu mandat. La normativa ha estat valorada positivament pels diferents grups parlamentaris, que han destacat la importància de l’actualització d’aquesta institució en la defensa dels drets dels ciutadans. La presidenta socialdemòcrata, Judith Casal, ha exposat el treball de la comissió legislativa, la qual ha examinat les esmenes presentades durant les sessions de revisió. “És essencial que el procés de selecció del Raonador sigui objectiu i que es basi en criteris formatius sòlids”, ha declarat Casal, tot lamentant que no s’hagin integrat les funcions del Raonador amb les competències de les Nacions Unides. Per part del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués ha subratllat l’avenç que suposa aquesta proposició de llei: “Hem aconseguit fer una passa endavant amb la inclusió de noves tipologies de discriminació, com la desigualtat per sexe”, ha declarat Segués.