El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha defensat aquest matí la vigència i la necessitat de continuar mantenint la Regla d'Or durant la presentació del projecte de pressupost pel curs 2025. Aquesta normativa, que estableix els límits de despesa pública en funció del creixement econòmic del país, ha estat el blanc per part dels consellers de la minoria, qui han expressat les seves preocupacions sobre la seva aplicabilitat en el context actual.

D'entre ells, el conseller de Ciutadans Compresos, Carles Naudi ha estat especialment crític amb aquest reglament, assenyalant que "va ser aprovada en un context que ja no és vàlid" i que, per això, caldria revisar-la per evitar que la despesa pública creixi per sobre del producte interior brut (PIB). En aquest sentit, Naudi ha proposat establir un "topall de fiscalitat màxima" per assegurar que la pressió fiscal no superi un límit raonable. "No podem permetre que la despesa pública superi el creixement econòmic; això desequilibraria l’economia del país", ha afirmat impotent el conseller, alertant al mateix temps que "un resident pot arribar a pagar fins a un 80% d'IRPF".

En resposta a aquestes observacions, el ministre Lladós ha qualificat la regla com una "xarxa de protecció" necessària per a l'economia del Principat, la qual permet estabilitzar el país davant de possibles fluctuacions econòmiques. "El nostre sistema fiscal, incloent-hi la famosa Llei d’Or, és una xarxa de protecció que ens permet mantenir un equilibri sostenible", ha subratllat. Altrament, també ha afegit que "Andorra manté unes reserves sòlides, amb més del 50% del PIB acumulat en el fons de reserva de la CASS, una garantia que pocs països tenen", ha desprès el titular de la cartera financera.

LLEGEIX MÉS: Normalització de l'economia, però sense poder traspassar el marge del 40% del seu retorn

Al seu torn, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, s'ha sumat a les crítiques de Naudi, exposant la necessitat de modificar la Regla d'Or per adaptar-la millor a les exigències modernes. Escalé també ha apuntat que altres països, com ara San Marino, tenen un PIB per capita més alt i menys endeutament que el Principat, suggerint així que Andorra podria aprendre dels models esmentats. "Vetllar pel compliment de les normes és important", ha recalcat, considerant que una modificació ràpida podria implementar-se per fer aquesta més efectiva. En resposta, el titular de Finances ha insistit que les comparacions amb altres estats "poden ser enganyoses", posant com a exemple el cas de Liechtenstein, el qual compta amb més assalariats que residents. 

D'altra banda, el conseller socialdemòcrata Pere Baró ha plantejat que, tot i que l’economia andorrana "va certament bé en termes generals", aquesta millora no es reflecteix per a tota la població, refermant l'augment en les ajudes socials com a indicador d’un sistema que “no està ben orientat”. Baró ha criticat així que s'afavoreixi l'economia especulativa per sobre de l'economia productiva i ha alertat de la dependència dels ingressos d'Andorra Telecom i FEDA, recordant que el roaming desapareixerà aviat, fet que pot afectar aquests ingressos. "L’increment de la demanda d'ajudes demostra que l’economia no està beneficiant a tothom", ha precisat el conseller.

Sobre això, el ministre ha contestat que el sistema d'ajudes està destinat a aquells qui més ho necessiten i que la recuperació del poder adquisitiu d’aquestes persones "està desprenent un punt positiu per a l’economia general". Per acabar, ha recordat que Andorra gaudeix d’una pressió fiscal baixa en comparació amb altres països d’Europa: “Som un dels països amb la pressió fiscal més baixa, només superats per Irlanda, fet que ens permet atreure més capital”.