La matinada d'aquest dimecres ha estat, probablement, la més frenètica per a una gran part de la població mundial. A una distància de 8.424 quilòmetres d'Andorra s'estava decidint qui seria el pròxim president de la primera potència mundial, els Estats Units (EUA). Des del moment en què l'actual president, Joe Biden, va decidir fer una passa enrere, el món va contemplar una cursa a contracorrent pel control de La Casa Blanca entre els Demòcrates, liderats per Kamala Harris, i els Republicans, amb Donald Trump al capdavant. Tot i que molts experts esperaven que la lluita per la cadira de comandament fos molt igualitària, la realitat ha estat molt diferent.

Així doncs, els estatunidencs han vist com l'expresident Donald Trump ha donat un cop d'efecte a la política nord-americana apoderant-se un altre cop de la victòria i del poder dels EUA. A diferència de les eleccions del 2016, aquest cop ha guanyat amb el vot popular i gairebé més de cinc milions de vots que Harris, emportant-se així cinc dels sets estats claus: Carolina del Nord, Geòrgia, Michigan, Pensilvània i Wisconsin, i liderant a Arizona i Nevada. Una fita històrica, no pel nombre de vots, sinó perquè és el segon cop en la història del país en què un president perd unes eleccions i al cap de quatre anys torna a recuperar la presidència.

Encara que molts dels governants del món no contemplessin una victòria dels republicans, el que queda evidenciat és que aquesta suposa un canvi de paradigma mundial, en el qual les relacions internacionals patiran transformacions que poden marcar la vida de molts ciutadans. Començant per Europa - i que, d'alguna manera, ens afecta directament com a país, donat que en mig d'aquestes eleccions Andorra es troba actualment capficada en el debat sobre l'Acord d'associació -, i acabant pel continent asiàtic.

Davant d'aquesta victòria, el Govern ha felicitat Trump pel seu triomf. El ministre portaveu Guillem Casal ha incidit, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en el fet que "Andorra sempre ha tingut bones relacions diplomàtiques amb els Estats Units d'Amèrica, sigui quin sigui el color de l'administració, tant d'un país com d'un altre". A més, ha afegit que "Andorra va tenir bones relacions amb el passat govern de Donald Trump fa ara vuit anys, i així confiem que continuï sent per part de les administracions andorranes i nord-americanes".

Amb aquest canvi de rumb es poden extreure diferents visions de com aquesta victòria republicana pot afectar o no al Principat. D'una banda, el politòleg d'Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Yvan Lara, ha recordat, en declaracions a EL PERIÒDIC, que tot i que sigui indirectament "un dels elements que ens afecta més com a país és el petroli, ja que som molt dependents d'aquest combustible". Tanmateix, Lara ha insinuat prèviament que "Trump és de la dinàmica del conflicte" i, en aquest sentit, el combustible es pot veure directament damnificat. 

D'altra banda, trobem enfocaments com el del politòleg Albert Areny qui ha remarcat, també en declaracions a aquest mitjà, que "l'entrada de Trump pot suposar millors relacions diplomàtiques i comercials tant a Orient Mitjà com a Ucraïna, fent fluctuar l'economia del país". Respecte a la qüestió abans plantejada per Lara, Areny creu que en l'àmbit de gasolina "es podria parlar d'una baixada de preus, la qual cosa això ens beneficiaria".

Tanmateix, el politòleg de l'AR+I ha recordat que si "els Estats Units pren decisions que afectin la Unió Europea, de manera col·lateral Andorra es veurà afectada perquè els nostres clients venen dels països veïns, França i Espanya, i això podrà afectar a la CEA". Una situació que, segons Lara, donaria peu a "un empobriment econòmic que afectaria els individus". Així i tot, i un cop més, Areny se situa en l'altre costat de la balança, ja que apuntala que "avui mateix, amb la victòria de Trump, la borsa de Wall Street ha pujat un percentatge important, i aquest ha estat només el primer efecte". 

Tot i que aquest no és l'escenari que la Unió Europea desitjava, l'elecció dels ciutadans dels Estats Units no agafa de nou als mandataris europeus, donat que en comparació amb el primer mandat de Trump, ara ja tenen una experiència prèvia sabent a què s'enfronten. Segons ha explicat Lara,"els països europeus ja sabien que això era possible, que podia passar, i per tant no els ha agafat de sorpresa", tot incidint en reiterades ocasions que "fa dies que es preparen, que tenen plans per mitigar aquesta situació i que busquen el camí del mig".

Conflictes bèl·lics

En aquest nou paradigma que iniciarà el 20 de gener del 2025, moment en què Donald Trump prengui possessió de La Casa Blanca, un dels temes principals que es podran observar serà la gestió dels conflictes bèl·lics que hi ha actualment al món, com és el cas d'Ucraïna i Israel. Segons ha fet memòria Areny, "Donald Trump va iniciar la seva precampanya apuntant al fet que si guanyava els comicis del 2024, les primeres 48 hores les passaria parlant amb el president de Rússia, Vladímir Putin, per acabar amb la guerra".