Immigració
Inquietuds sobre el control de les hores extra i els drets laborals dels treballadors temporals
Govern evita posicionar-se sobre les declaracions de la CEA, mentre els socialdemòcrates critiquen les polítiques actuals
El Consell General ha debatut sobre la possibilitat que els treballadors temporers puguin treballar en més d’un sector d’activitat. La qüestió ha estat plantejada per la presidenta del grup parlamentari Socialdemòcrata (PS), Judith Casal, qui ha subratllat les seves inquietuds en relació amb la filosofia de la mesura i el sistema de control que l’Executiu preveu implementar. A més, ha expressat preocupació pel fet que, amb els salaris actuals, els treballadors no poden viure adequadament al país: "Amb tot el respecte, estem malmetent la nostra imatge com a país", ha declarat la consellera del PS. Per aquest motiu, la socialdemòcrata ha demanat una flexibilització de les quotes migratòries per tal de facilitar la situació.
En aquest sentit, Casal ha advertit que permetre als temporers treballar en diversos sectors podria generar conseqüències negatives. La consellera ha manifestat obertament l'oposició del PS a aquesta proposta, assenyalant que contradiria tant les normatives nacionals com internacionals. "La Constitució, la Llei de Relacions Laborals i la Carta Social Europea preveuen una durada raonable de la jornada laboral i un temps setmanal de descans", ha recordat. A més, ha advertit que acceptar aquesta petició significaria "admetre de forma institucional que la gent no pot viure amb el salari que estem oferint per treballar al país".
Per la seva banda, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha explicat que el Govern encara no ha pres una decisió sobre la qüestió, però ha reconegut que la setmana vinent es preveu que s'aclareixi durant el Consell de Ministres. Molné ha indicat que la proposta té un doble vessant, polític i jurídic, i ha assenyalat que hi ha aspectes positius, ja que els treballadors temporers podrien aprofitar millor els seus permisos i obtenir més ingressos. Tot i això, ha advertit sobre el risc que es podrien superar les hores laborals permeses per llei, ja que la normativa estableix un màxim de 52 hores setmanals, quatre més de les 48 habituals. "Hem pres més temps perquè la qüestió és complexa i necessitem trobar i adequar cada nivell de quota", ha afirmat.
Casal ha demanat com es controlarà aquest límit d’hores, expressant la seva preocupació per la manca de garanties en el compliment de la normativa laboral. En resposta, la titular d'Interior ha afirmat que és important vetllar pels drets dels treballadors, però ha recalcat que "no es pot controlar tot" en la societat. Per la seva part, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha preguntat si els treballadors podran dur a terme una vida digna amb les quotes laborals actuals. Espot ha respost que encara no es pot avançar cap mesura concreta, ja que els mecanismes de control i viabilitat encara s’estan definint.
Finalment, Molné ha explicat que abans de prendre una decisió legislativa sobre les quotes migratòries, cal abordar la qüestió jurídica amb profunditat. La ministra ha reiterat que la mesura es valorarà amb el consens polític necessari. "Quan he afirmat que no es pot controlar tot, ho he pronunciat en general, tanmateix donant per fet les ordres que marca la llei", ha conclòs.
Govern no es pronuncia sobre les declaracions de la CEA
L'hemicicle també ha abordat les recents declaracions de la Confederació Empresarial Andorrana, en un debat iniciat pel socialdemòcrata Pere Baró. El conseller ha demanat quin és el posicionament del Govern respecte a les afirmacions de la CEA, que en els últims dies ha expressat la necessitat de revisar el règim de transfronterers i explorar models com el de Luxemburg.
En resposta, el cap de Govern, Xavier Espot, ha detallat que l’Executiu no té per què posicionar-se respecte a unes declaracions que, segons ell, "tenen com a objectiu generar polèmica". El mandatari ha destacat que Govern vol garantir que a Andorra es pugui continuar vivint amb dignitat, sense que ningú es vegi obligat a marxar: "Volem que al Principat es pugui seguir vivint i ningú hagi de marxar", ha afirmat, tot assegurant que es mantindran els sistemes educatius i sanitaris de qualitat, i que els treballadors que arribin al país seran rebuts per treballar en condicions dignes.
Baró, però, ha criticat les polítiques actuals, expressant que "aquesta no és l'Andorra que es vol pel futur", i ha insistit que "la ciutadania no pot viure amb les polítiques escasses que es tiren endavant". El conseller socialdemòcrata també ha qüestionat el paper del Govern a l’hora de definir quin país es vol construir, afirmant que les actuals mesures són insuficients per a garantir una qualitat de vida digna per a tots els ciutadans.