En la seva recent conferència al SAAS, la psicòloga i presidenta de l’associació 'Després del Suïcidi - Associació de Supervivents' (DSAS), Cecilia Borràs, ha insistit en la necessitat urgent de parlar obertament sobre el suïcidi i deixar de tractar-lo com un tema tabú. “Parlar del dol per suïcidi és important perquè és parlar d’una població vulnerable en què la pèrdua traumàtica, tràgica i inesperada de la persona pot portar a un dol complicat i amb una depressió amb les seves conseqüències", ha declarat Borràs.

L'experta també ha destacat la fragilitat de les persones que han perdut algú per aquesta causa, tot subratllant que els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la prevenció del suïcidi, segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la qual recalca la importància de fer pedagogia i sensibilització sobre el tema a través dels mitjans.

En el marc de la conferència, Borràs ha aprofundit sobre la importància de l'acompanyament a les famílies que han perdut un ésser estimat per suïcidi. Aquest suport és crucial per determinar com es desenvolupa el dol dels supervivents, el qual pot variar significativament si l’atenció psicològica es proporciona des del primer moment de la pèrdua o si es retarda al llarg del procés. L’acompanyament immediat pot ajudar a reduir els riscos associats a un dol complicat, mentre que la manca de suport adequat pot agreujar les conseqüències emocionals d’aquestes pèrdues.

Per als familiars i supervivents, el procés de dol per suïcidi és particularment dolorós i ple de preguntes sense resposta. Des de DSAS, es fa èmfasi en la necessitat de comprendre les fases per les quals passen els afectats, que inclouen sentiments d'abandonament, culpa, vergonya, estigma i una culpa autodestructiva. Els supervivents sovint viuen aquest procés com un recorregut “frame a frame”, recordant els esdeveniments una i altra vegada, preguntant-se com podrien haver previngut la tragèdia o rememorant el moment exacte en què van rebre la notícia. Aquest bucle constant dificulta el procés de superació, per la qual cosa l'acompanyament psicològic i emocional esdevé clau per a alleujar el patiment.