El Consell de Ministres ha aprovat avui la Proposició de llei per fer efectiu el dret a l'oblit sanitari, presentada pel grup parlamentari Socialdemòcrata (PS), de la qual el Govern ha adoptat un criteri neutre per poder treballar conjuntament en la millora del text a través d’esmenes. La ministra de Salut, Helena Mas, ha lamentat que el PS hagi avançat unilateralment amb el projecte, tot i que "era coneixedor que estàvem treballant en el text", i ha criticat que "no s’ha prioritzat l’interès general, sinó anticipar-se".

Segons Mas, la proposta socialdemòcrata presenta deficiències formals, materials i tècniques. En l'àmbit formal, ha criticat que inserir la normativa dins la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances (12/2017) "no garanteix la seguretat jurídica necessària" i dificulta la comprensió del dret a l’oblit per part de les asseguradores i els ciutadans. Per aquest motiu, l'Executiu proposa un tractament normatiu propi per dotar la llei d’una major accessibilitat i claredat.

En l’aspecte material, Mas ha subratllat que el plantejament del PS no defineix adequadament els conceptes jurídics, deixant la llei "poc concreta". Això, segons la titular de Salut, fa que sigui difícilment aplicable i ha comparat la situació amb la llei espanyola, la qual també ha rebut crítiques per la seva manca de definicions precises. La ministra ha insistit en la necessitat d’incloure definicions clares sobre les patologies cobertes i els processos administratius associats, més enllà de les sancions civils.

A nivell tècnic, la proposició dels socialdemòcrates se centra en la no discriminació, però Govern considera que aquest aspecte és una conseqüència del dret fonamental a no declarar patologies. La ministra ha destacat que el projecte governamental se centra en el dret a no declarar malalties com el càncer, l’hepatitis C o el VIH, sempre que aquestes estiguin clínicament estables i no afectin l'esperança de vida de l’assegurat. Així i tot, s'estableixen determinades condicions. Per exemple, el càncer ha d’estar en fi de tractament o sense recaigudes durant cinc anys, igual que l’hepatitis, per tal que la persona pugui acollir-se al dret a no declarar la malaltia. Això garanteix la no discriminació i elimina l'obligació d’incorporar un informe mèdic.

En el cas del VIH, s’especifica que el final del tractament haurà de ser definit en el reglament, i serà necessari declarar la patologia existent i aportar un informe mèdic. Mas ha destacat que la proposta governamental inclou una definició tècnica més detallada, la qual requereix que els pacients es trobin en una situació clínicament i biològicament estable per poder acollir-se al dret a no declarar la malaltia. Aquesta precisió no es troba en la proposta del PS, ja que simplement es limita a afirmar que no es pot discriminar.

En aquesta línia, cal remarcar que la proposta del PS inclou tant les assegurances de salut com les de vida, però Govern es focalitza només en les de vida, perquè, segons Mas, és on el dret a l’oblit sanitari té més sentit, ja que les assegurances de salut requereixen un seguiment clínic. "L'oblit sanitari es planteja davant una patologia que pot ser mortal i gràcies al tractament curatiu l’esperança de vida s'iguala a altres persones que no han patit la malaltia", ha apuntalat la ministra com a argumentació, tot indicant que una altra casuística és si es tenen en compte altres patologies com per exemple la diabetis o la hipertensió.

Finalment, ha reafirmat la voluntat del Govern de col·laborar amb els socialdemòcrates per millorar el text i reforçar la protecció de les persones que han superat malalties greus. Tot i que el grup parlamentari de l'oposició ha volgut avançar-se, la titular de Salut ha destacat que "la proposta del Govern ja estava molt ben treballada" i que serà necessari un "treball feixuc" d’esmenes per garantir que la llei compleixi amb els estàndards de claredat i aplicabilitat requerits.