Resposta de Govern
Lladós apel·la a la manca de recursos per justificar els retards en la concessió de crèdits tous
El ministeri garanteix haver donat resposta al 47% dels casos dins del termini establert
El Ministeri de Finances, encapçalat per Ramon Lladós, ha justificat la manca de recursos i el volum massiu de sol·licituds que va rebre el Govern durant els primers mesos de la pandèmia de Covid-19, com a raó principal per als retards en la resolució de les peticions de crèdits tous. Aquesta explicació s'ha donat en resposta a les preguntes formulades pel conseller general socialdemòcrata Pere Baró, referents a l'informe del Tribunal de Comptes sobre la gestió d’aquests ajuts extraordinaris.
Segons el ministre, durant els primers mesos de la pandèmia es van rebre "una mitjana de seixanta sol·licituds diàries", i tot i la urgència de la situació, els recursos de l’Administració es van veure sobrepassats. Així i tot, Lladós ha remarcat la manca de personal qualificat per gestionar el gran volum de peticions, assegurant que "amb molt d’esforç i dedicació" per part de la Comissió Tècnica i dels departaments involucrats, es van poder resoldre totes les sol·licituds, encara que algunes fossin fora de termini.
El ministre ha destacat que, per a aquelles empreses que encara no havien tancat l’exercici en el moment de presentar la sol·licitud, es va optar per treballar amb les dades de l’any anterior, sempre que les empreses s’acollissin a "un programa d’avals públics". Lladós ha remarcat que, en cas que es detectés qualsevol inexactitud en les dades proporcionades, la Comissió Tècnica tenia l’autoritat per refusar o revocar els ajuts concedits.
Demanat pels terminis de notificació acordats, el Ministeri ha indicat que el Govern disposava de 10 dies hàbils per comunicar la resolució. En un 47% dels casos es va complir aquest termini, mentre que en un 33% el retard va ser inferior a cinc dies, i en el 20% restant, superior als cinc dies. Lladós ha volgut subratllar que aquests retards no van perjudicar els sol·licitants, ja que, en absència de resposta, la resolució negativa per silenci administratiu era aplicable.