• L'oli del pintor català forma part de la campanya d'ajuts a la restauració per valor de 300.000 euros

Verge dels Dolors i ànimes del purgatori, a la parroquial de Sant Julià.

Foto: EL PERIÒDIC

Era una de les peces que esperaven pacientment torn a cal cirurgià. Especialment, des que ara fa dues temporades els experts de la Universitat de Girona que catalogaven l'art barroc conservat al país van confirmar que la paternitat de la Verge dels Dolors –a la dreta de l'altar major de la parroquial de Sant Julià– correspon a Antoni Viladomat (Barcelona, 1678-1755), el gran mestre del barroc català. El Consell de ministres ha inclòs finalment la Verge dels Dolors amb les ànimes del purgatori a la campanya de subvencions a la conservació, restauració, manteniment i millora del patrimoni cultural en mans privades i d'organismes públics. Un projecte que inclou en total una quinzena d'intervencions que es repartiran en conjunt 297.000 euros. El lífting del Viladomat es cruspirà un pessic de 21.600 euros. Segons va confirmar ahir el rector de la parròquia, mossèn Pepe Chisvert, serà el mateix ministeri qui gestionarà la restauració, que no inclourà la verge del Roser –l'altre oli atribuït al mateix autor que penja a l'altar de Sant Julià– i es podria allargar fins a quatre mesos. Segons un estudi elaborat anys enrere per l'empresa especialitzada Retoc, les principals patologies que caldrà corregir són el vernís que es va aplicar en l'última intervenció –a finals del XIX i principis del XX– i que impedeix, de tant fosc com és, la correcta lectura de l'obra, així com el descosit de 77 centímetres de llargada que afecta la costura que uneix les dues parts de la tela, i les taquetes blanques presents a la superfície del llenç, que no va ser degudament protegit en un dels successius repintats dels murs del temple. La restauració hauria de consistir, sempre segons Retocs, a canviar el bastidor de fusta actual per un d'alumini, retirar els pegats, reparar els estrips amb grapes de fil, treure el vernís, recuperar les pèrdues de pintura i reintegrar el color. I tot plegat, en unes condicions de temperatura i humitat constants. Potser per això, el llistat de subvebncions aprovat la setmana passada pel Consell de ministres inclou també una partida de 17.250 euros per solucionar els problemes d'humitat i embelliment de la façana principal de l'església.

A més del Vildomat lauredià, també han obtingut subvenció la restauració i rehabilitació de l'era i la casa de cal Batlle de la Cortinada, amb sengles partides de 36.500 i 59.000 euros; l'hotel Valira d'Escaldes (49.700 euros); cal Miquel de la Cortinada (amb dues partides de 21.500 i 21.700 euros); la borda Gendret de la Rabassa (17.500); l'hotel Carlemany d'Escaldes (12.450); el jaciment de la Roureda de la margineda (10.200); l'arxiu fotogràfic Rafeló (dues partides més, de 9.800 i 2.100 euros): l'era de la Font de Sispony (7.800); la casa tristet de Meritxell (4.500), i l'estendard tèxtil de Sant Serni de Canillo (3.500).

Per a més informació consulti l'edició en paper.