La necessitat de construir una residència per als alumnes i professors interessats en els estudis que ofereix la Universitat d'Andorra resulta cada vegada més evident. Així ho ha evidenciat avui el mateix rector del centre, Juli Minoves, durant la seva intervenció en l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2024/25, com també en declaracions posteriors a la premsa. "Volem una residència per a tots els estudiants i docents que s'interessin a estudiar i aprendre a la nostra institució, la qual cada vegada rep més demanda internacional. Hem fet saber el nostre desig al Comú de Sant Julià de Lòria i esperem que en un període de temps no massa llarg, això pugui esdevenir una realitat", ha comunicat Minoves durant el seu discurs de benvinguda. 

Un acte solemne que ha servit per donar el tret de sortida i encetar correctament el nou curs universitari, el qual s'ha celebrat aquest matí al Centre de Congressos d'Andorra la Vella i ha aplegat a les autoritats habituals en aquest tipus de certamen com, a banda del mateix Minoves, el copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives; el cap de Govern, Xavier Espot i el síndic general, Carles Ensenyat. Així, el rector de l'UdA ha començat destacant que la universitat compta avui dia "amb un gran prestigi internacional", confirmant que fins a aquest moment, s'han expedit uns 7.500 títols oficials, entre bàtxelors, màsters i doctorats i uns 675 en formació reglada. D'altra banda, també ha recalcat la necessitat de crear i obrir nous espais per poder acollir més estudiants i professors i fomentar estudis de branca innovadora. 

Val a dir, com a un altre dels aspectes que s'ha exalçat en la presentació, que la Universitat d'Andorra té 16 diplomatures especials al seu haver, i disposa avui dia de 322 professors col·laboradors i té establits 51 convenis amb centres universitaris d'arreu del món. Durant el torn d'Espot, el mandatari ha manifestat que l'educació "només ens porta a l'amor cap a una cosa concreta, com un llibre o un ensenyament. Ensenyar és més que escriure", fent referència a les paraules de l'escriptor argentí Jorge Luis Borges. El cap de Govern ha posat en relleu que l'UdA "té al davant uns reptes molt grans i dignes d'una institució jove", afegint la "importància de crear instal·lacions adaptades a les demandes acadèmiques de l'alumnat i oferir un servei àgil i innovador", de manera que els alumnes del país no hagin de marxar per aquestes circumstàncies. 

Per la seva banda, el copríncep d'Andorra i arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, ha volgut dirigir-se en primera instància al nou bisbe coadjutor, Josep-Lluís Serrano, també present aquest dimarts al matí, per fer-li saber que acaba de ser nomenat i avui ja "havia d'assistir a una cita molt important". El copríncep ha valorat el salt que suposa per als estudiants passar d'un ensenyament mitjà a un superior, així com els nous reptes que suposa la investigació i fer difusió d'un centre "que fomenti el debat i el diàleg i que pugui esdevenir un referent al món". Vives tampoc s'ha oblidat que l'essència de tota universitat ha de ser "un espai obert per als joves, sense passar per alt els més febles, i a on la veritat ens ha de conduir a la llibertat". 

Finalment, i tot just després de rebre la Medalla honorífica de la Universitat d'Andorra de mans de Minoves, la doctora en enginyeria bioquímica i fundadora d'Althea Technologies i cònsol honorària d'Andorra a Califòrnia, Magda Marquet, ha passat a pronunciar la lliçó inaugural, titulada 'Evolució de la biotecnologia: passat, present i futur'. "A tots els pares i adults, els vostres fills viuran en un món molt diferent del que heu viscut vosaltres. Els avenços tecnològics són ràpids i adaptar-se a les noves informacions serà crucial", ha assegurat la doctora, tot remarcant que la biologia serà la ciència més important i destacada dels anys vinents, afirmant que "modelarà a les societats del futur". El ministre d'Educació, Ladislau Baró, també ha atés els mitjans per ratificar que "cal enfortir el doctorat i que la recerca no només passi per la producció de tesis doctorals".