• Les gestions perquè el programa desembarqués a la capital van començar a principis de novembre. La duana, escull principal de l'expedició

La redacció de Divendres es refugia a l'interior del tràiler; funciona també com a camerino de Peran; a la dreta, interior de la unitat mòbil, la sala de màquines de l'espai, amb els realitzadors en plena feina. Foto: TONY LARA

Ni el realitzador, ni les redactores, ni la productora, ni els tècnics de la unitat mòbil, ni els càmeres, ni l'il·luminador, ni l'ambientador, ni la maquilladora, ni els guàrdies de seguertat. Ni tan sols Espartac Peran. L'home clau, el personatge decisiu d'aquest petit exèrcit de 30 persones que fa possible els exteriors del programa Divendres és el xofer de l'enorme tràiler –18 metres de llargada, 23 tones de pes– que desplaça el plató itinerant de l'espai. Del conductor –Isidre Vilamala, que consti– depèn la ubicació final del plató. Ell determina el que és i el que no és possible. Si el camió hi arribarà, si hi cabrà i si no hi farà cap estrall. A la capital, per exemple, l'expedició de TV3 va renunciar a acampar a la plaça del Poble –la primera localització proposada– perquè el pes del vehicle hauria pogut posar en perill la integritat de l'edifici: recordin el multitudinari concert del Chaval de la Peca, ara fa un decenni, i l'inquietant tremolor que van percebre els espectadors... I va anar d'un pèl que el tràiler tampoc no pogués estacionar a la Rotonda. Per això es va quedar al mig del pont, entre el ninot gegant i l'oficina de turisme: el lloc més estable de l'estructura. Això sí, el comú va haver de retirar les jardineres i el banc per permetre el desplegament dels tres vehicles majors –camió, unitat mòbil i furgoneta d'enllaços.

Precisament, els que primer arriben i els últims a marxar. A Andorra la Vella s'hi van plantar diumenge a la nit. Si tot rutlla com està previst –i a la televisió, rarament fallen, les previsions– aquest vespre, cap a les 20 hores, ja no en quedarà ni rastre. Hauran recollit els trastos i cap a casa. S'haurà acabat l'aventura andorrana de Divendres, la primera excursió internacional de l'espai... i, probablement per això mateix, una de les més complicades. Ho diu Montse Cecilia, ajudant de producció, la dona que soluciona qualsevol imprevist o incidència, i que va haver de lidiar amb les interminables gestions duaneres –quaderns ATA inclosos– de tot el material desplaçat. Un exemple: si les negociacions amb les autoritats locals comencen habitualment tres setmanes abans de l'emissió del programa, a la capital s'hi treballava des de principis de novembre: «Prevèiem que la producció seria especialment complicada, des de la connexió a Internet fins a la seguretat, que no podíem portar de baix. S'ha de tenir en compte que no es tracta solament de connexions en directe, sinó de traslladar i instal·lar un autèntic plató de televisió». En aquesta primera presa de contacte, es decideix la ubicació del plató i s'estableixen les necessitats tècniques específiques –per exemple, escomeses elèctriques suplementàries per als calefactors de l'equip tècnic, que es podria haver glaçat durant les fredes nits andorranes: «Vam haver de preveure que no en faríem prou amb l'equip electrògen habitual, i vam fer bé, com s'ha vist, perquè per primera vegada en l'any i mig d'història del programa hem treballat amb neu. Condicions noves, però no tan adverses com la pluja, que és més insidiosa i, sobretot, més perillosa». Per cert: la despesa elèctrica ha corregut de part del comú de la capital. Una inversió recomanable, si es té en compte que els quatre dies d'estada andorrana li han reportat a la capital prop de dues hores de quota de pantalla. No està gens malament.

Una redacció molt femenina

Decidida la ubicació del plató i solucionades les qüestions administratives, les següents a entrar en joc són l'equip de redactores d'exteriors del programa. Són cinc, tot noies, i es divideixen en dos equips de dos, més una cinquena redactora que actua de llançadora. Aquesta última (Marta Lasús) és la que, tres setmanes abans, tempteja el terreny, fa els primers contactes amb autoritats locals, mitjans de comunicació, associacions i entitats, esbossa possibles temes i identifica personatges d'interès. Amb aquesta informació a la butxaca, a la setmana següent desembarquen a l'objectiu les anomenades rastrejadores, que dediquen dues jornades a tancar reportatges i entrevistes. Les rastrejadores andorranes han sigut Laia Creus i Bego Masdefiol, més Helena Vila com a coordinadora d'exteriors. Elles tres són les que han estat tota la setmana al peu del canó, i són també les culpables que avui, per exemple, desfilin pel Divendres de comiat Casimir Arajol, Eva Roma i Antonio Arias. El primer esquema es consensua, una setmana abans, en una reunió amb producció, realització, continguts i Espartac Peran que té lloc a la localitat des d'on s'estigui emetent l'espai aquella setmana. La jornada laboral de les redactores comença a les 10.30 hores. S'ha d'ajustar l'escaleta, entrades i sortides, reportatges enllaunats i directes estrictes, i improvisar possibles substituts. A migida es tanca l'escaleta del dia, s'envia a Sant Joan Despí i el coordinador de continguts en treu el guió definitiu. Ja no hi ha res a fer,... si no salta la bomba informativa –que no ha sigut el cas– o falla algun dels convidats. Però el programa és una roda que no deixa mai de girar: mentre s'ha emès des d'Andorra, l'altre equip de rastrejadores recorria Sant Boi de Llobregat, la localitat que prendrà el relleu a la capital després de les vacances de Nadal. Serà a partir del 10 de gener.

Per a més informació consulti l'edició en paper.