Ús del català
Només quatre de cada deu treballadors dels comerços inicien les converses en català
L'estudi de la Plataforma Andorrana per la Llengua destaca que l'origen i el temps de residència dels treballadors condicionen els usos lingüístics
Un estudi elaborat per la Plataforma Andorrana per la Llengua revela que només quatre de cada deu treballadors dels establiments comercials d'Andorra la Vella inicien les converses en català. Aquest informe, titulat 'Estudi sobre els usos lingüístics en el comerç d'Andorra la Vella', ha estat presentat aquest divendres en un acte al Centre Cultural la Llacuna, amb la presència de l'exministre Marc Vila, president de l'entitat juntament amb Òscar Escuder, acompanyats ambdós de representants de l'ONG del català d'altres territoris de parla catalana.
L'estudi revela que, un cop començada la interacció en castellà, només la meitat dels treballadors que van iniciar la conversa en aquesta llengua mantenen el català si el client els respon en aquesta llengua. Els resultats evidencien diferències notables segons l'origen dels treballadors. Per exemple, el 84% dels treballadors originaris de Catalunya inicien la conversa en català, mentre que aquest percentatge baixa al 69% en el cas dels treballadors nascuts a Andorra. Entre els treballadors nascuts fora d'aquests territoris, l'ús del català és molt inferior: només el 40% dels treballadors d'origen espanyol, el 30% dels d'origen portuguès i el 12% dels originaris d'Amèrica Central i del Sud utilitzen el català per adreçar-se als clients.
A més, l'estudi assenyala que el temps de residència a Andorra influeix en l'ús del català: com més temps fa que els treballadors viuen al país, més probable és que utilitzin el català en les seves interaccions comercials. Aquesta tendència es reflecteix en l'ús de la llengua tant per saludar com per adaptar-se a la llengua del client durant la conversa.
Pel que fa a la retolació, l'estudi mostra que el català és la llengua predominant gràcies a les obligacions legals, especialment en els rètols informatius i horaris. Tot i això, l'anglès té una presència significativa en els noms dels establiments comercials, amb un 20% dels rètols que inclouen aquesta llengua de manera exclusiva o compartida amb altres idiomes, en detriment del català.
Vila ha destacat durant la presentació la importància de la implicació de la societat civil en la defensa dels drets lingüístics. "És important no deixar les institucions soles en aquesta tasca", ha assenyalat, i ha afegit que "cal la implicació de la societat civil per garantir els drets lingüístics de tothom". Vila també ha fet una crida a "acompanyar persones, empreses i col·lectius en qualsevol denúncia o tràmit per a garantir els seus drets lingüístics". Per altra banda, Escuder ha afirmat que "posarem l'experiència dels 30 anys de Plataforma per la Llengua al servei d'Andorra, un territori amb la particularitat de ser l'únic estat on el català és l'única prioritat lingüística".
L'estudi, elaborat per la lingüista Carla Piñol, analitza una mostra de 550 establiments comercials d'Andorra la Vella i destaca la influència de la llengua inicial en el desenvolupament de la conversa. Els resultats mostren que sectors com l'hostaleria i els grans magatzems s'associen més amb l'ús del castellà, mentre que en el sector financer, gairebé el 80% dels treballadors inicien les converses en català.