La ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor, ha defensat el multilateralisme com a eina per fer front als grans reptes del moment, que ha remarcat que "no podem obviar que tenen una dimensió global". En aquest sentit, ha defensat l'interès per a Andorra "d'integrar-se eficaçment en els sistemes d'acció internacional, de regulació i de bon govern mundial, en la cooperació al desenvolupament, en una paraula, en el multilateralisme que suposa acomodaments entre interessos diferents".

Més enllà dels compromisos internacionals en àmbits com el mediambiental, Tor ha defensat, en la seva intervenció a la Diada d'Andorra a Prada de Conflent, que "Andorra no pot deixar de contribuir al respecte del dret internacional que és un dels factors essencials de l'assoliment de la pau al món". En aquest sentit, ha recordat que la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna "ha posat fi a una concepció de la 'neutralitat' andorrana que havia quedat desfasada i ja no era aplicable als reptes actuals" i en aquest sentit ha reivindicat que "Andorra no podia quedar-se al marge del sistema de mesures i sancions contra Rússia aplicades per la comunitat internacional".

També a la neutralitat d'Andorra es refereix el conseller general de Concòrdia Pol Bartolomé en una intervenció no presencial en què reconeix que "la contundència de la resposta andorrana envers Rússia certament ha generat una gran confusió entre el públic del país, almenys d'aquell més partidari de mantenir una posició de neutralitat" però també incideix en el fet que cal tenir en compte les "responsabilitats pròpies d'un Estat sobirà i democràtic" i ha afegit que Andorra "compleix de manera responsable amb les obligacions que es deriven de la participació en la comunitat internacional". Bartolomé opina que  "sense voler-ho, Andorra s'ha vist engolida per la creació d'una esfera de seguretat i defensa d'una dimensió europea i transatlàntica de la qual no podem escapar-nos". En aquest sentit, ha advocat per "assumir una posició de major responsabilitat, reconeixent l'esforç que desenvolupen aquestes potències en el nostre favor, assumint com a nostres els seus interessos geoestratègics i, eventualment, expressar la nostra solidaritat donant suport formal a les seves manifestacions".

El conseller general també ha exposat el paper d'Andorra en el conflicte palestí i ha defensat que el següent pas haurà de ser el reconeixement formal de l'estat palestí, però també ha defensat que "no hauria de produir-se fins que l'Elisi o una àmplia majoria d'estats membres de la UE no hagin emprès la iniciativa". També defensa que "Andorra en cap cas hauria d'adoptar la política de l'equidistància i el silenci. Si ho fes, crec que la credibilitat internacional del país es veuria profundament qüestionada".

Bartolomé destaca que malgrat els efectes de la globalització són més evidents en Andorra que a la inversa, cal tenir en compte alguns 'impactes' que ha tingut Andorra, com l'aportació durant la redacció del Tractat de Lisboa, l'impuls d'una resolució sobre el multilingüisme en el marc de l'Assemblea General de l'ONU, o l'informe de transparència climàtica a les Nacions Unides, entre d'altres. I ha destacat que davant els molts reptes futurs, com a estat sobirà "Andorra haurà d'encaixar -en la mesura del que sigui possible- els seus interessos estratègics dins la configuració del nou ordre internacional" i dins aquest context fa una crida a no fer "cap pas enrere en l'àmbit internacional". "Fins ara, hem estat capaços de superar nombrosos reptes globals" que ens han afectat en les últimes dècades. Mantenint el mateix rigor i pragmatisme, ben segur que serem capaços de fer-ho novament en l'avenir", ha conclòs.

Altres consellers generals també han aprofitat les seves intervencions en el marc de la Diada d'Andorra a Prada de Conflent per reflexionar sobre aspectes de política internacional, i més concretament sobre l'acord d'associació. Així, el conseller general socialdemòcrata Pere Baró ha defensat que "l'acord ha de ser el pal de paller del futur del nostre país" i que el futur del país passa, precisament, perquè sigui adoptat. En aquest sentit, ha assegurat que "el fet que tots els caps de Govern, indiferentment del seu color polític o ideologia, manifestin que l'acord és i ha de ser el present i futur és perquè hi veuen quelcom de positiu". I ha admès que evidentment pot tenir efectes negatius, però de la mateixa manera que els pot tenir la globalització, "a la qual ens hem hagut d'adaptar i hem sobreviscut". "Si volem seguir sent competitius, i si realment volem una Andorra on l'estat del benestar i la igualtat siguin el pal de paller, l’acord d’associació n’ha de ser el garant", ha afirmat.

I també a favor de l'acord s'ha mostrat el també conseller general Marc Magallon, que en una intervenció no presencial ha apel·lat a fer "un front comú" i "no utilitzar-ho com a arma de rèdit polític i remar tots en el mateix sentit pel bé de la nostra economia", com ha passat amb el cas de Grifols.