Govern ha presentat avui el projecte de llei de creixement sostenible i dret a l’habitatge, en un acte que ha comptat amb la presència del cap de Govern, Xavier Espot, juntament amb la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres i la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné.

Espot ha definit el projecte com a “transversal” i que s'ha donat després d'un "procés de diàleg fins avui dia amb grups parlamentaris i socials per trobar el comú denominador".  Així doncs, l'objectiu d'aquest és abordar dues problemàtiques principals: la manca d'accés d'habitatge a preu assequible i la preocupació per a un creixement sostenible, els quals, segons Espot "són difícils de conciliar per ser contradictoris". 

Un màxim de dos pisos per a la Inversió estrangera

En primer lloc, el projecte de llei compta amb mesures en l'àmbit de la inversió estrangera, les quals busquen un major control sobre el capital estranger en societats andorranes. En aquest sentit, la inversió estrangera de més del 25% en una societat andorrana requerirà autorització prèvia, reduint el límit anterior del 50%. També s'exigeix autorització prèvia per a persones físiques i jurídiques estrangeres que adquireixin més del 10% del capital d'una societat andorrana.

En l'àmbit immobiliari, s'estableixen restriccions per a la compra de propietats per part de no residents, residents amb menys de tres anys de residència, i persones jurídiques amb participació estrangera superior al 25%. Només es permetrà l'adquisició de dos pisos, un habitatge unifamiliar, tres places d'aparcament o un immoble per al desplegament d'activitat mercantil per a persones jurídiques estrangeres.

Habitatges d'ús turístic

En referència a la regulació i millora de la qualitat dels habitatges d'ús turístic (HUT) i amb l'objectiu de reduir-ne el nombre, des de la cartera de Turisme es proposa prohibir l'obtenció de noves llicències d'HUT i la renovació de llicències existents en edificis amb menys del 30% d'HUT. Pel que fa als edificis amb més del 30% d'HUT podran renovar les llicències amb noves condicions d'increment de qualitat. Aquesta mesura afectarà 660 habitatges. I és que segons ha ponderat Torres "volem evitar la picaresca del doble permís", ja que s'havien trobat casos d'habitatges que esdevenien turistics i de lloguer. També es prohibeix la pernoctació i acampada d'autocaravanes fora dels espais destinats a aquest efecte.

Habitatges buits que passaran a ser de lloguer amb preu assequible

D'altra banda, el projecte de llei busca mobilitzar els pisos buits al mercat de venda o lloguer i disposar de dades reals sobre el nombre d'habitatges buits existents, és per aquest motiu que han demanat a FEDA i als comuns un llistat dels pisos amb comptadors a zero.  Es defineixen els habitatges buits com aquells que no tenen contracte de subministrament d'energia elèctrica ni consum d'energia durant els dos anys anteriors a l'1 de gener del 2024. Aquesta mesura tindrà una vigència de tres anys a partir de l'entrada en vigor de la llei.

A més, s'incrementa el tribut als habitatges buits a 100 €/m², duplicant la taxa actual. El procediment per fer aflorar aquests habitatges al mercat inclou un requeriment al titular, un termini de tres mesos per justificar la situació de l'habitatge, i la possibilitat de vendre, llogar o cedir l'ús de l'habitatge al Govern. Si no es justifica la situació en el termini establert, el Govern podrà declarar l'habitatge com a buit i acordar la cessió obligatòria i temporal de l'ús de l'habitatge en favor del Govern per un termini màxim de cinc anys.

Eliminats els permisos de treballadors desplaçats extracomunitaris

Les mesures en matèria d'immigració pretenen "reduir la pressió demogràfica i l'impacte negatiu sobre l'habitatge", segons ha explicat Molné. Per aquest motiu se suprimeixen els permisos per a treballadors desplaçats extracomunitaris i es prohibeix treballar per compte propi als titulars d'una autorització de residència i treball durant el primer any de vigència de l'autorització. A més, es requereix l'obtenció de quotes per a la residència mitjançant inversió estrangera i es reforcen els mecanismes per evitar el frau i els incompliments de la normativa en matèria d'immigració.

Espot defensa la proposta i s'avança a les crítiques

En un darrer punt, pel que fa al risc que es presentin diversos recursos d'inconstitucionalitat, Espot ha recalcat que la proposta legislativa és “ponderada, equilibrada i raonable”, explicant que "tenim un problema d'habitatge i un problema de creixement sostenible” i davant d'aquesta realitat, "no podem fer marxa enrere", ha sentenciat.