Totes les persones grans mereixen ser escoltades. Per quin motiu? Doncs perquè totes elles tenen sempre una bona història per explicar-nos. Avui divendres, 26 de juliol, se celebra un dels dies més macos que existeix: el Dia dels Avis. Tots recordem als nostres familiars més ancians perquè són part de la nostra infància, així com dels nostres records més estimats.

De fet, un mai sap quan serà l’última vegada que podrà parlar amb el seu avi o la seva àvia, ja que a avançades edats, el cos pot empitjorar-se molt ràpidament d’un moment a un altre. Per aquest motiu, és important cuidar als nostres majors i fer-los sentir a gust en cada instant que estem amb ells, perquè el temps passa de pressa, i més en el seu cas. 

Ningú oblida tot el que han fet pels seus nets, ni tampoc les estones divertides de jocs i xerrades que hem viscut al seu costat. Són moments que molts cops no parem a pensar, o que simplement passen desapercebuts, però que valen la pena reviure. Els ancians són també les persones més vulnerables que tenim a la societat, juntament amb els infants i les persones discapacitades, de manera que hem de vetllar per la seva seguretat i pel seu benestar. Així doncs, avui és una oportunitat d’or per donar-los visibilitat i fer-los saber que les seves famílies estan amb ells, i els que estiguin sols, almenys que tinguin a un altre acompanyant o cuidador al seu costat.

La companyia és vital, no només per a tots nosaltres, sinó sobretot per a la gent gran, els quals molts cops poden arribar a pensar (amb cert grau de raó) que la seva família els abandona o no es preocupa per ells. Tanmateix, mai els oblidem en períodes nadalencs o per a unes vacances d’estiu perquè tornin als seus pobles d’origen i visquin temps de remembrança.

Amb relació a aquest punt, el president de la Federació de la Gent Gran del Principat d’Andorra, Fèlix Zapatero, reafirma que les persones grans al país se senten recolzades en termes generals, destacant l’avantatge que al ser un territori petit, «es disposa d’una cobertura més propera» i deriva en una col·laboració més fàcil. «Disposem de set cassals o cases pairals, una en cada parròquia, i cada una d’elles, compta amb una associació vinculada de gent gran», confirma Zapatero, detallant que recentment s’ha acabat d’ampliar el cassal d’Escaldes-Engordany i que aviat es farà el mateix amb el d’Encamp. «És una situació dinàmica que va millorant», expressa. 

Així, convé fer entendre que els avis són una part essencial de la nostra branca familiar, ells han viscut uns temps totalment diferents i remots en comparació als que vivim avui dia amb tot l’auge de les tecnologies i la societat de consum. De fet, l’essència d’aquells temps, en el cas dels avis espanyols, per exemple, es remuntava a uns paisatges mediterranis verds basats en l’agricultura i la ramaderia; res a veure amb la facturació electrònica o estar pendents de quin Instagram storie o TikTok han penjat els nostres amics. 

Tot això els hi sona a xinès, aspecte el qual no ens estranya, malgrat que molts d’ells saben fer servir els dispositius mòbils i els maneguen més o menys bé. Tornant al tema de la solitud, és important escoltar-los i recalcar que no són en va les xerrades que ens brinden al dinar o en moments previs a la seva estona de descans, perquè recordar les anècdotes de les seves èpoques és part de la nostra pròpia història i moltes vegades aquestes històries resulten ser de les més divertides i curioses! 

Per altra part, quant a les seves principals necessitats, el president de la Federació de la Gent Gran argumenta que depèn de la seva edat i del moment en què es trobin, ja que «no són les mateixes dependències les que té una persona que es troba entre els 65 i els 70 anys, que una de 90». La principal cobertura que els cal, subratlla Zapatero, és la companyia, el fet de no estar sol. «La resposta a aquesta necessitat es troba molt als cassals, tot i que les associacions i els comuns també contribueixen», sosté el responsable. Aquestes corporacions, a més, compten amb els telèfons de tota la gent gran de cada parròquia i vetllen pel seu benestar.

Ara bé, i anant més enllà, la connexió avi-net sempre ha estat molt especial, ja que tothom coneix la sensació d’asseure’s al seu costat i gaudir d’una bona estona de reflexions i riures conjunts. A més, és particularment interessant el fet que la gent gran veu en els ulls dels seus nets una visió retrospectiva de la seva joventut, molts cops reflectida en comentaris de l’estil «jo de jove m’agradava tal» o «nosaltres no teníem res d’això, ens havíem d’entretenir d’un altre forma o menjar el que hi hagués».

Èpoques que es troben separades en un termini d’un segle, però que difereixen molt l’una de l’altre, principalment a causa del salt de gegant que ha experimentat la nostra societat al darrer segle en un munt d’aspectes, però sobretot, en avenços tecnològics.

D’altra banda, val la pena citar algunes de les principals virtuts que ens transfereixen els avis als seus nets en clau educativa, com: la saviesa, l’experiència, la tranquil·litat, aprendre a estimar i valorar a les persones o també l’estabilitat emocional. El fet de nodrir-nos amb els seus valors, més quan s’és jove, i extrapolar-los després al nostre dia a dia i a la nostra vida personal és un aprenentatge que no té cap preu, i ens el fan arribar amb tota la seva bona voluntat. D’igual manera, sentir i parlar amb ells dels nostres assumptes també els omple emocionalment i els ajuda a tenir ‘més anys de vida’, ja que el vincle és indistintament recíproc. 

Certament, la major part del temps que destinem a estar amb els nostres familiars més grans sol ser durant els dies festius i les vacances, ja que a menys que visquem molt a prop seu, sempre resulta més complicat veure’ls diàriament. A causa d’això, la primera abraçada que mantenim amb ells després d’un període llarg sense haver-los vist és del més satisfactori, perquè es deixa anar tot un seguit d’emocions i energia que trasbalsen qualsevol comunicació no verbal. A més, passi el que passi, el seu suport i estima sempre estaran allà, en aquella casa vella que tan bons records ens dona!

També cal afegir que no sempre les relacions amb els avis són les millors, donat que a vegades els podem trobar una mica insistents o pesats en determinades qüestions. Malgrat això, el que resta a l’evidència és que tot el que ens diuen és per al nostre bé i amb una veu sempre des de l’experiència, la qual normalment no s’equivoca. Escoltem-los, gaudim-los i visquem amb ells cada moment i oportunitat nova que es presenti, ja que mai sabem quan tornarem a sentir aquella abraçada tan especial i tendra que només ens regala el nostre avi o la nostra àvia.