PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Un 79% de les llars ateses per Càritas Catalunya es troben en situació de pobresa severa

L'entitat destaca la creixent precarietat laboral i la necessitat urgent de garantir un habitatge digne

Per Laura Gómez Rodríguez

Un instant de la presentació de la memòria 2023 de Càritas Catalunya.
Un instant de la presentació de la memòria 2023 de Càritas Catalunya. | EL PERIÒDIC/L.G.R.

En un context de disminució notable del poder adquisitiu i la incorporació del concepte de pobresa laboral, Càritas Catalunya ha presentat avui la seva memòria anual de 2023, destacant que un alarmant 79% de les llars ateses es troben en situació de pobresa greu. Francesc Roig Queralt, president de Càritas Catalunya, ha destacat que aquesta dada és un reflex de la greu crisi que afecta la societat catalana.

Segons l'informe, durant el 2023 Càritas Catalunya ha atès 99.535 llars, on viuen un total de 245.665 persones, de les quals més de la meitat tenen infants i adolescents a càrrec seu. Els principals distintius de les llars ateses inclouen una elevada taxa de precarietat laboral, problemes greus per accedir a un habitatge digne i una transmissió generacional de la pobresa. Les dades també revelen que el 54% de les llars amb pobresa extrema tenen infants o adolescents, i el 61% d'aquestes llars no poden garantir una alimentació adequada. A més, un 44% no poden pagar les despeses escolars i el 59% no disposen d'internet o mòbil, aspectes que agreugen la seva situació de vulnerabilitat.

Pel que fa a la tipologia de les famílies que sol·liciten ajuda, el 54% són famílies amb infants o adolescents, i el 22% són llars monoparentals, que presenten un risc més elevat de pobresa infantil. En termes de gènere, la pobresa està feminitzada, amb un 59% de dones entre les persones ateses. Per franges d'edat, més de la meitat són adults, tot i que el nombre de joves i menors també és significatiu. Un 27% de les persones ateses viuen soles. En relació amb la situació laboral, el 46% estan en actiu, però a l'atur, mentre que el 33% corresponen a pensionistes o persones que no busquen feina. Del total de persones ateses, el 41% es troben en una situació administrativa irregular, principalment de procedència llatinoamericana i centreamericana.

Càritas Catalunya, la qual compta amb un pressupost de 50 milions d'euros, ha destinat el 51% de la despesa a l'àmbit social. L'entitat també ha destacat la importància de la inserció laboral com a eina per combatre la pobresa i ha subratllat la necessitat de continuar treballant per diluir la polarització social. Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Urgell, ha ressaltat l'esforç per professionalitzar l'entitat, la qual compta amb 530 persones contractades i 12.000 voluntaris.

L'acte ha comptat amb la presència de vicari general del Bisbat d'Urgell, Josep Mauri, en representació del copríncep episcopal Joan-Enric Vives, i Marta Fortuny, coordinadora de l'Àmbit Social de Càritas Catalunya i vicedirectora de Càritas Diocesana d'Urgell, qui han posat en relleu la tasca executada per les deu diòcesis catalanes i els reptes futurs. Fortuny ha destacat la necessitat de garantir un habitatge digne i abordar la precarietat laboral per reduir la transmissió intergeneracional de la pobresa.

Els principals reptes de futur de Càritas Catalunya inclouen la lluita per un accés digne a l'habitatge, la millora de les condicions laborals i la reducció de la desigualtat persistent. L'informe conclou que les persones amb rendes baixes destinen un 43,1% dels seus ingressos al pagament del lloguer, una proporció molt superior a la del 10% més ric, que només hi destina un 10,8%.

La impossibilitat d'ascens social

Segons les dades exposades a la memòria anual presentada per Càritas Catalunya, la desigualtat ha anat augmentant, i les persones amb menys recursos no han aconseguit recuperar els nivells previs a la recessió. Aquesta situació es veu agreujada pel problema d'accés a l'habitatge, el qual empitjora especialment per a les llars amb major vulnerabilitat.

Tot i tenir feina, moltes persones no aconsegueixen sortir de la pobresa, un fenomen conegut com a pobresa laboral. Això posa de manifest que tenir un treball no garanteix una vida digna per a moltes famílies. Les dades de la memòria indiquen que les llars amb infants i adolescents pateixen una taxa de pobresa i exclusió més elevada que la resta, la qual cosa té greus conseqüències per al futur dels infants, adolescents i joves. Aquests joves creixen en entorns on la precarietat i la falta de recursos són constants, limitant les seves oportunitats d'ascens social i perpetua el cicle de pobresa.

Aquesta situació reflecteix una societat cada cop més polaritzada, on les persones amb menys recursos veuen minvades les seves possibilitats de millorar les seves condicions de vida. La memòria anual de Càritas posa de manifest la necessitat urgent d'implementar polítiques efectives que abordin aquestes problemàtiques, garantint un accés digne a l'habitatge i unes condicions laborals adequades per a tothom.


L'entitat ha volgut reflectir d'una manera didàctica la impossibilitat d'ascens social que tenen moltes famílies. La imatge representa un edifici de cinc plantes que simbolitza les diferents possibilitats d'ascens social que tenen les famílies amb pocs recursos. La primera planta, denominada "societat estancada", il·lustra la manca total de mobilitat social. Les famílies que viuen aquí no tenen garanties de progrés, i els seus fills continuaran vivint en la planta 1. Això es deu a un sistema educatiu sense igualtat d'oportunitats, barris amb moltes dificultats i pocs recursos, i la manca de persones que els ajudin a sortir d'aquesta situació.

La segona planta representa una "societat insegura", on existeix una mobilitat social descendent. Les famílies estan preocupades perquè els seus fills poden baixar a la planta 1 en qualsevol moment. Per altra banda, la tercera planta mostra una societat amb una mobilitat social moderada, on és possible pujar o baixar de planta, però no hi ha una garantia d'estabilitat, mentre que a la quarta planta, les famílies experimenten una mobilitat social ascendent, però encara existeix la possibilitat de descens. Tot i que tenen més oportunitats, la seguretat no és completa.

Finalment, la cinquena planta simbolitza una "societat d'oportunitats", on les famílies gaudeixen d'una àmplia mobilitat social. Els seus fills poden decidir a quina planta volen viure, ja que tenen accés a un sistema educatiu de qualitat i a recursos suficients per garantir el seu progrés i estabilitat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT