• El judo segueix lluitant contra les adversitats. Les lesions s'obliden i tornen els resultats

Laura Sallés, campiona de Catalunya sènior, amb la medalla de plata. En la galeria, dani Garcia, a la dreta, amb el bronze al Català. Foto: EL PERIÒDIC

Parlar de judo és parlar de treball. D'esportistes andorrans que lluiten cada dia per millorar n'hi ha molts. De fet, tots. Segur. Però les lesions han estat el mal endèmic dels últims anys al judo. Ara, molts mesos després, a poc a poc els esportistes surten del túnel. En aquest sentit cal parlar de Laura Sallés i Dani Garcia. Els dos amb superat lesions, tot i que el cas de Garcia ha estat clarament el més greu amb pràcticament 12 mesos parat en menys d'any i mig. El ben cert és que els dos han sabut recuperar el tempo de la competició, i el passat cap de setmana van disputar amb bons resultats el Campionat de Catalunya sènior. Sallés va ser or a la seva categoria de -63kg després de cinc combats en què va sortir vencedora en els cinc, mentre que Garcia va obtenir el bronze en -73kg.

Els resultats no són casualitat. Els dos treballen de valent per poder anar a més en les seves respectives carreres esportives. A més, són un exemple de superació en tots els sentits. Una anècdota: Fa un temps, Sallés patia una lesió a una cama, anava amb crosses i no podia entrenar. Doncs aquest redactor que escriu, passejant un dia per València capital, on ella entrena amb el club d'allà, la va veure pel carrer, i llavors hi va haver una salutació informal. Sallés em va explicar que, just en aquell moment, amb crosses i la motxilla a l'espatlla, anava a entrenar. ¿Com? L'autobús 89 de la línia urbana era el seu transport i es dirigia al centre de la Petxina a fer gimnàs. Em poques paraules, Sallés va dir que no podia estar parada pel bé de la temporada. D'això, que és una cosa que faria qualsevol esportista, es podria dir insistència mental en un objectiu: millorar.

De Garcia què hem de dir. Dani ha canviat. Ja no és el noi impetuós que als Jocs dels Petits Estats de Xipre, tot i trencar-se el genoll, volia competir sí o sí, sabent que el mal podria anar a pitjor. Eladi López, el seu entrenador al Principat, assumeix que és un home nou, que sap que ha de mirar la competició d'altra manera. En poques paraules, que Garcia és més pacient, que mira els combats sense ansietats, sense presses, amb la mentalitat ferma de que cada prova, cada campionat, és una inversió de futur.

El seu bronze al Català 2010, com l'or de Sallés, demostren els passos endavant dels dos en una lluita per ser encara millors. Al final, obtindran els seus fruits. Amb tot, no són els únics que es barallen cada dia en els entrenaments per donar salts de qualitat. Alda Babi, Èric Risco, Patrik Ferreira i tants d'altres continuen sempre intentant ser millors. Exemples hi han, si vostès passen pels tatamis d'entrenaments dels clubs, o si llegeixen, com ho fan ara aquí, que Sallés és fins divendres a l'Institut del Judo de París entrenant amb la selecció francesa, en una estada que fa conjuntament amb el Club València Terra i Mar. Insistència i fruits.

Per a més informació consulti l'edició en paper.