Afirmen sentir-se "molt satisfets tant a escala quantitativa com qualitativa", però la realitat és que les reunions de poble sobre l'Acord d'associació amb la UE encetades per Govern per tot el país, amb el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, no han acabat de convèncer a la ciutadania andorrana. Una sèrie de reunions que han finalitzat avui a Andorra la Vella, amb una xifra total de només un miler de persones interessades en resoldre els possibles dubtes que l'Acord els hi pogués generar.

Així i tot, Espot s'ha mostrat absolutament convençut que sí que es tracta d'un projecte que ha interessat a la ciutadania: "Hem resolt més de 200 preguntes i hi ha 2.800 persones que han seguit els actes, sigui telemàticament o presencialment", tot indicant que hi ha hagut "un nivell de detall de les preguntes i dels coneixements del contingut que ens imposa optimisme". 

Tanmateix, el cap de Govern s'ha mostrat ferm en afirmar que l'objectiu de dites reunions no era convèncer a la ciutadania, sinó "explicar les coses com són". "Volíem sobretot resoldre dubtes perquè la gent arribi a la consulta vinculant de la manera més informada possible", ha continuat, emfatitzant el fet de voler esvair possibles informacions tergiversades que, sota el criteri del mandatari, l'única intenció és "voler confondre a l'opinió pública". 

El que sí que era un objectiu a perseguir era el fet de repetir l'assistència del 12 de març, moment en què es va presentar el text de l'Acord per primera vegada al públic, tot i que d'una manera disgregada en ser diverses reunions repartides pel territori. Un objectiu que no ha pogut ser acomplert per l'Executiu, però que Espot ha justificat sota l'argument de ser un "format menys transversal, en què la batuta la portàvem ara nosaltres i no el públic". A més, el cap de Govern també ha volgut apuntalar, en línia amb aquesta qüestió, que la intenció no és "omplir camps de futbol", sinó que s'ha d'anar "picant pedra" fins a aconseguir els reptes marcats. 

I és que segons Espot, una vegada finalitzades les reunions de poble toca veure quin altre tipus de reunions s'han de dur a terme per continuar en la línia de 'propagar' el missatge de l'Acord per tot el territori andorrà. "No ens cansarem d'explicar allò en què creiem i l'Acord és la clau per a la prosperitat futura del nostre país", ha manifestat. 

NEGUITS DE LA CIUTADANIA/ Durant la jornada d'avui, els ciutadans que han participat en la reunió de poble, han pogut traslladar els seus dubtes i inquietuds envers l'Acord. Una de les grans preocupacions de la nit, era entorn de la lliure circulació de capitals, concretament en referència al fet que, així com l'Acord aportarà una certa facilitat a l'hora d'obrir comptes bancaris als països veïns, si també hi haurà més acceptació dels comptes andorrans fora del Principat. En aquest sentit, Espot ha detallat que tot i que encara no es coneixen quines seran les mesures, ja que s'anirà fent parcialment, sí que serà més fàcil fer transaccions des d'un compte andorrà.

Preguntats sobre un dels rumors que circulen sobre que amb l'Acord hi ha un compromís de fer pujar l'IGI, el cap de Govern ha assegurat que "això no és cert", i que "no hi ha cap compromís actual, ni futur d'incrementar l'IGI, l'IRPF o crear qualsevol figura que no existeixi actualment", ja que la qüestió de la fiscalitat està fora de l'Acord.

Pel que fa a la durabilitat de l'Acord si hi hagués alguna circumstància especial en un futur, Espot ha reiterat que "hi ha mecanismes i clàusules de salvaguarda prèvies a desvincular-nos", i que si hi hagués un desinterès per l'Acord, també es preveuen mecanismes de denúncia i finalització.

Finalment, ha arribat una de les preguntes més recurrents al llarg de totes les reunions de poble per l'Acord. "Què passaria si es perd el referèndum?". Una vegada més Espot ha manifestat que "no serà la fi d'Andorra", tot apuntant que creu que no hi haurà represalies per part dels països veïns. Això sí, també ha manifestat que dir que no a l'Acord "no tindrà un efecte neutre", tot apuntat que tindria conseqüències pràctiques a Andorra, ja que: "Haurem dit que volem ser un estat tercer" i "no podrem demanar una cosa que no és propi d'un estat tercer".