En un moment en el qual fa anys que hi ha un debat obert sobre la continuïtat del tabac o fer el salt a altres alternatives com el cànnabis, sembla que s’hagi oblidat que a Andorra, si hi havia un recurs agrícola que funcionava, eren els cereals, concretament, el blat. 

Des dels anys 30 fins als 70, Andorra estava plena de camps de blat.  Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Canillo, Ordino…  El blat estava present a totes les parròquies. Es plantava tabac també, però no amb la intensitat i presència d’avui dia. Durant els anys 60-70, a Ordino per exemple, les grans cases com Cal Ventura, Cal Rossell, Cal Ramonguem o Cal Saboyano... tots tenien camps de blat i habitualment, un forn a casa per fer pa. El curiós procés era el següent.

Un cop el blat, cap al mes de juny, estava al seu punt, els pagesos autòctons amb, sovint l’ajuda dels dallaires de Lleida, segaven el blat. Tot seguit es feien les garbes –una garba és un feix d’espigues lligades, d’una mida que es pugui agafar amb les mans–. Aquestes garbes s’ajuntaven creant estructures en forma de tendes de campanya anomenades cavallons. 

Quan tots els cavallons estaven llestos, es carregaven al carro i es portaven a l’era. A la plaça de Cal Nicolau s’escampava el blat per terra i amb un parell d’animals, habitualment mules o cavalls, se’ls feia caminar donant voltes per sobre de l’escampall per tal de separar, mai millor dit, el gra de la palla. Aquest gra es col·locava a les màquines de ventar perquè quedés ben net d’impureses i ja estava llest per ensacar. D’aquí es portava a la mola i ja es podia fer la farina.

A partir dels anys 70, el blat desapareix, el tabac se subvenciona i agafa presència. Ja anys abans, el Consell General decideix importar el blat des de França, aparentment de més qualitat a causa del clima, però amb un problema, passar el Port d’Envalira a l’hivern.

Recuperar la cultura del blat / Recuperar la cultura del blat aporta diversos beneficis. D’una banda, gaudir d’un producte fet a Andorra, farina, pinso per a animals de granja, pa... Els forners, per exemple, podrien comprar farina a un preu més competitiu del qual s’obté mitjançant la importació. D’altra banda, oferir als pagesos una alternativa per fer rendibles els seus camps i no veure’s obligats a vendre’ls en pro de la construcció.

I finalment, en l’àmbit paisatgístic, el Principat faria un gran salt. La bellesa dels camps daurats podria fer vestir de gala les valls d’Andorra, a més de recuperar una fauna que, amb la desaparició del blat, també va desaparèixer, com les guatlles o les perdius.