PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Més de 6.000 pans beneïts repartits en l'aplec de la Mare de Déu de Canòlich

Desenes de veïns de Sant Julià s'han desplaçat per celebrar el dia de la patrona de la parròquia

Per El Periòdic

Veïns de la parròquia visitant a la Mare de Déu de Canòlich al santuari.
Veïns de la parròquia visitant a la Mare de Déu de Canòlich al santuari. | ANA/E. M.

El tradicional aplec de Canòlich ha tornat a congregar a desenes de persones que s'han apropat al santuari de la Mare de Déu per celebrar el dia de la patrona de la parròquia. Una jornada que ha iniciat a les 07.30 hores amb la popular pujada pel camí vell, on s'ha vist gent de totes les edats en aquesta travessa d'aproximadament dues o tres hores de durada i que congrega a veïns d'altres parròquies i dels municipis propers, tot i que la màxima afluència sempre ve de lauredians i lauredianes. "És un acte de germanor de tot el poble i l'aspecte més bonic és veure com aquesta celebració divina s'ajunta amb l'aspecte terrenal" ha mencionat el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat. Després d'uns dies de pluges intenses al territori, el temps ha donat treva per la jornada festiva, fet que ha ajudat a repartir més de 6.000 pans beneits pel mossèn Pepe Chisvert. Alguns d'ells, han estat entregats pel mateix Cairat; el cap de Govern, Xavier Espot; la cònsol menor de Sant Julià, Sofia Cortesao; el síndic general, Carles Ensenyat; el director de Promoció Cultural, Joan Marc Joval; la ministra de Salut, Helena Mas; i els consellers generals Carolina Puig i Cerni Escalé.

Des de primera hora del matí, ja s'han vist tant a devots, com restauradors arribant al santuari per poder iniciar la festa. Al centre de la parròquia, però, la missa donava el tret de sortida a les 08.00 hores en l'església. La benedicció del pa no ha estat fins a les 9.30 hores, i tot just després, s'ha començat el repartiment dels més de 6.000 pans beneits, 300 d'ells sense gluten. Mentre s'esperava la tradicional missa de les 12.00 hores, la cobla Ciutat de Manresa ha posat la música al centre per la ballada de sardanes, a la qual s'han incorporat des dels més petits de la casa, fins a autoritats com Codina o Puig. D'altra banda, residents de la parròquia han aprofitat per visitar a la Mare de Déu al santuari amb l'objectiu de poder resar, demanar pregàries o donar agraïments. "És un dels actius que la gent valora més" ha assenyalat Cairat, incidint en la gran afluència de visites a altres ermites i capelles del romànic i preromànic del poble. De fet, és un tema que el departament de Turisme ha treballat des de fa anys, a causa del fet que és un dels àmbits a "continuar valorant i potenciant al turisme patrimonial".

El mossèn ha iniciat la missa concelebrada per tots els rectors d'Andorra i la benedicció del terme, on diversos assistents han hagut de cercar lloc on podien per poder presenciar-la en directe. Amb tot, s'ha percebut una lleugera davallada en l'afluència. Chisvert ha aprofitat per apel·lar a la pau mundial i desitjar-li bona prosperitat a la diada, donant pas a les cançons tradicionals i la representació del 'Ball de Canòlich', a càrrec de l'Esbart Lauredià. Finalment, s'ha tornat a donar el pa beneit, en aquest cas, pels cònsols i consellers presents durant la jornada. "És un dia important per Sant Julià i pel conjunt d'Andorra" ha qualificat Espot en referència als vins d'altres parròquies presents en la festivitat. Així doncs, ha esmentat que és una "satisfacció poder venir aquí per donar continuïtat a les tradicions". Per la seva part, el cònsol major ha remarcat la necessitat d'aturar els actes vandàlics que sovint es viuen al poble per garantir la seguretat en els béns patrimonials. "Penso que hi ha una feina a fer de conscienciació, d'explicació de la importància i transcendència de tot aquest actiu patrimonial" ha afirmat, informa l'ANA.

Els desacords de l'hotel Pol / Els treballs per als pisos residencials universitaris es posaran en marxa després de l'estiu. Una decisió presa entre el Comú de Sant Julià i Govern, per culpa de la inviabilitat econòmica de la proposta presentada. "Estem treballant en la redefinició del projecte per una qüestió d'oferta i de preu" ha revelat Cairat. El primer pas, però, és conversar amb els actors implicats, la Universitat d'Andorra i les universitats privades amb potencial de creixement en l'alumnat presencial, ja que així es podrà fer un "bon projecte pel poble, situat a l'hotel Pol" ha conclòs.

PUBLICITAT
PUBLICITAT