• Un final de partit desastrós possibilita la victòria del Plasencia davant d'un River desesperadament fluix en defensa

Matalí condueix la pilota perseguit per Andre Howard, sota l'atenta mirada de Peñarroya. Foto: TONY LARA

Que ho expliqui Joan Peñarroya: «Venim d'una jugada en què ells fan un triple (77-74), nosaltres fallem el següent atac i la pilota surt fora, i per evitar que ens fessin un altre triple demano temps mort que la taula no em dóna, o no em veu o no me'l vol atorgar, quan estic a metre i mig d'ells; el Plasencia treu i ens fan un segon triple amb què empaten el partit (77-77), llavors m'equivoco molt, tingui o no raó no em pot passar que em xiulin una tècnica, és un error molt greu per part meva i demano disculpes a l'equip...». A partir d'aquí, apareix un miracle que permet al River forçar la pròrroga gràcies a què Holmes roba la pilota quan el Plasencia jugava amb 77-79 i amb possessió, contraataca i passa a Pablo Sánchez, que amb el so de la botzina tronant, encerta (79-79). Però el River, ja en el caos, és incapaç de vèncer el rival a la part extra, i suma la tercera derrota: 88-94. Més enllà de la pífia del tècnic a només 7,2s del final del temps reglamentari, la veritat és que l'equip andorrà és en una línia irregular evident, amb mostres de gran potencial ofensiu, però amb problemes en defensa i una assignatura que segueix pendent: els tirs lliures. Ahir, 13 de 24 (54%).

«Exigeixo que l'equip defensi millor», diu Peñarroya, però no. El River és una caixa de sorpreses, un equip capaç de moure la pilota en atac amb moltíssima qualitat -Zamora un mestre, Johnson un tanc, Howard una bèstia sota cistella, Matalí plurihome, els bombarders Ros i Sánchez, el capcot d'alt rendiment Holmes-, capaç de trobar espais i marejar el rival, però que en defensa té anades i tornades. El rebot defensiu és una de les claus: «11 rebots ofensius ens han agafat, són 11 segones jugades que els hi donem», protesta el tècnic català. És una exigència per un equip que aspira a tot.

Durant el partit, moltes cares i cap segura. El primer quart, una demostració del potencial andorrà, amb sensacions de duel de tràmit i victòria fàcil, sense grans jugades ni extremismes, però amb solidesa (22-17). El segon quart, més del mateix, però més ajustat (44-40). El tercer quart, Bustamante, Barceló i Martínez ensenyant les armes i el River perdent gas, per acabar, amb tot, amb un magistral triple de Ros i marxar al tram final 63-56, amb garanties de victòria. Però l'últim quart... surrealisme: Dos triples de Sánchez consecutius per començar, i el somni del triomf més a prop, una victòria treballada en l'atac i fins i tot l'arribada a la màxima diferència en el marcador (12 punts: 74-62), però a partir d'aquí, parcial en contra de 0-8 (74-70) i el caos del final, amb un triple de Bustamante i el que Peñarroya va voler evitar de Martínez demanant un temps mort que la taula no va donar -«qui porta el crono m'ha de veure, no me l'ha volgut donar, així ha evitat un triomf nostre, i això és jugar amb la il·lusió d'un club», va afirmar Peñarroya al final del partit-. I res: pròrroga miraculosa, però l'equip estava derrotat, i en el temps final, derrota clara. La tercera. Defensa, defensa, defensa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.