Fa precisament 366 dies (sí, recordin que aquest 2024 és any de traspàs) l’FC Andorra assolia la permanència matemàtica a LaLiga SmartBank, l’actual LaLiga Hypermotion. Els d’Eder Sarabia van visitar l’Anxo Carro per enfrontar-se contra un Lugo que ja estava descendit, i l’empat a dos, amb gols de Rubén Bover i Iván Gil, va ser prou per tancar l’objectiu que aquest any s’ha complicat massa per als tricolor. Un any després, doncs, la situació és ben diferent, passant del cel a l’infern.

Tornem al 2023. Era la primera temporada al futbol professional per a l’FC Andorra, que ja des de l’inici va fer somiar als aficionats amb el triomf en la primera jornada contra l’Oviedo, o les posteriors contra el Granada o l’Eibar. L’equip també era diferent del d’ara, a grans trets només ha quedat la línia de mig camp, sense Marc Aguado com a columna vertebral; i la defensiva, sense Mika Mármol, fix a Primera Divisió amb Las Palmas; ni Adrià Altimira, ara al Vila-real B, tot i que ja ha debutat amb el primer equip a la màxima categoria espanyola i en competició europea. La faceta que més ha canviat és l’atac. El llavors tercer màxim anotador de la lliga amb 12 gols, Sinan Bakis, va fer les maletes cap a Saragossa (on aquest curs encara no s’ha estrenat com a golejador); a Carlos Martínez, amb nou dianes, no se’l va renovar i va marxar a jugar a l’Índia; Germán Valera i Mustapha Bundu van tornar als seus respectius equips després de la cessió, tot i que el primer torna a estar cedit, al Saragossa, i al de Sierra Leone el va comprar el Playmouth Argyle de segona anglesa; i a Jacobo González tampoc se li va allargar el contracte (ara és una peça clau a l’Alcorcón).

Petit incís. Diu molt la manca golejadora dels pirenaics aquesta temporada, el segon equip que menys gols (29) ha fet en 38 jornades. A aquestes alçades de l’any passat, els andorrans ja en portaven 41. A més, enguany no han vist porteria contrària en 18 duels d’aquests 38 que han disputat, mentre que en el curs anterior no van marcar en 16 partits dels 42 totals del campionat. La plaça de màxim anotador del conjunt tricolor la comparteixen ara quatre jugadors, amb quatre gols: Aurélien Scheidler, Iván Gil, Julen Lobete i Manu Nieto.

Reprenem la situació de la 2022/23, i és que com s’ha dit, fa justament un any l’FC Andorra assolia la permanència matemàtica per tancar un curs d’ensomni. Va finalitzar setè lluitant per entrar a places de play-off d’ascens, i tot i que al final no ho va aconseguir, va deixar tan bones sensacions que l’afició només somiava amb l’inici de la pròxima campanya.

Anem ara cap a l'infern, l'actual temporada. L'inici continuava albirant als tricolor una represa de com van tancar l'any anterior, però només va durar dues jornades amb la victòria a Butarque per la mínima i el 3-2 a casa contra el Cartagena. Després d'això, tot un seguit de maldecaps i de matxs sense jugar a res que només acabaven amb derrota o empat per als del Principat. Puntuals triomfs permetien salvar allò que ja s'estava cuinant, mostrant que lluny s'havia quedat l'equip d'aquell que el curs anterior havia brillat, fins al punt que a la cerca d'una última possibilitat de salvar-ho tot, es va destituir a Eder Sarabia. Fa poc més de dos mesos d'aquest fet, i el conjunt pirenaic manté l'última plaça de LaLiga Hypermotion a cinc punts de la salvació. Potser a mitja temporada no semblaria una situació tan preocupant, encara es podria salvar, però ara només resten quatre jornades per tancar la competició, i si l'FC Andorra vol mantenir la categoria, ha d'obrar el miracle d'assolir els 12 punts i resar perquè els seus rivals de la zona vermella puntuïn menys.

L'equip de Gerard Piqué compta ara amb una de les pitjors dinàmiques en els darrers cinc partits, amb només una victòria. La gran final, el duel més important de l'any, tal com el va titllar Bover, es va perdre per la mínima el passat diumenge contra l'Albacete, així que han d'anar a totes en el que els resta. Aquest dissabte visiten a l'Sporting de Gijón, després rebran al Burgos (conjunt que només ha vençut en quatre ocasions fora de casa i ha empatat una) i el seu darrer matx lluny del Nacional serà contra l'Oviedo. Aquests tres equips, cal destacar, s'estan jugant una plaça pel play-off. En l'última jornada el Racing de Ferrol, molt desinflat respecte a l'inici de lliga i sobre el paper el rival més factible per als andorrans, visitarà el país.

Si algun aspecte positiu se'n pot almenys treure de tot això és la tornada de Martí Vilà i Christos Almpanis. Tots dos van tornar a tenir minuts amb l'equip, el català després d'un parell de lesions que l'han mantingut allunyat dels terrenys de joc durant unes jornades, i el grec després de trencar-se el lligament encreuat anterior del genoll dret durant la pretemporada.

La zona de baix ja crema molt, massa, però diuen que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre, i és el que ha de fer l'FC Andorra per agafar-se a l'última opció que té per no dir adeu al futbol professional i tornar a 1a RFEF.