Escaldes-Engordany
La Confederació Empresarial Andorrana lamenta la no regularització dels 75 treballadors
Andreu afirma que "es perd l'oportunitat de consolidar aquests llocs de treball"
La Confederació Empresarial Andorrana (CEA), valora que és "una llàstima" que finalment les 75 persones que van quedar fora de la quota de 390 permisos excepcionals no hagin pogut tenir una solució per part de l'executiu. Així, el director de la CEA, Iago Andreu, reitera que aquestes 75 persones "ja estan al país, l'empresa en la qual han treballat i han fet la temporada els ofereix un contracte indefinit, per tant, es fomenta aquesta contractació indefinida, i després són persones que ja tenen un allotjament", és a dir, que considera que s'ha perdut l'oportunitat de regularitzar treballadors que són necessaris per a aquestes empreses i que ja estaven instal·lats al país i "es perd l'oportunitat de consolidar aquests llocs de treball, de consolidar plantilla".
Andreu recorda que des de la patronal es va demanar, després de la pandèmia, una "flexibilització" de les condicions per poder contractar personal extracomunitari, tenint en compte les dificultats per trobar mà d'obra. Destaca que ja s'entenia que aquesta mesura es feia "de manera excepcional" i que no podia ser "a l'infinit o per sempre", però afirma que és una "llàstima doble" que aquestes 75 persones no hagin trobat una solució, ja que per part de l'empresa es "perd un treballador que ja tenia fidelitzat" i per la part treballadora "potser havia començat a fer un projecte amb unes expectatives" al país. I defensa que potser s'hauria pogut arribar a l'estadi actual, a l'enduriment de les condicions, sense una "manera tan traumàtica" que creu que fins i tot ha generat una "mica de pànic" .
De fet, segons informa l'ANA, el director de la CEA afirma que si bé des del Govern se'ls ha escoltat per determinar el contingent de la quota excepcional de 300 persones, ampliable a 390, que podien passar a la quota general acreditant una experiència d'una temporada al país, s'ha "perdut massa temps", i potser s'hauria d'haver "deixat la quota tal qual la teníem" perquè creu que no hagués suposat moltes més regularitzacions que les que s'han acabat fent.
"El Govern va prendre una mesura, que jo crec que va ser molt encertada l'any passat, de deixar que les persones que havien fet una sola temporada a Andorra, si una empresa les volia contractar de manera indefinida, podien passar a la quota general, encara que no poguessin acreditar cap experiència, sense més requisit que acreditar haver fet una temporada al país", valora el director de la CEA. Això, puntualitza, va fer que hi hagués un gran nombre de persones extracomunitàries que van accedir a la quota general. El fet que hi hagués aquesta xifra "va fer saltar les alarmes al Govern", ja que es va valorar com un volum que no es podia mantenir en el temps per una qüestió de sostenibilitat. Creu, però, que la lectura no ha estat la correcta i que "tots plegats, però especialment el Govern, es va deixar endur pel pànic" quan la realitat ha estat que ja aquesta darrera temporada han vingut menys temporers extracomunitaris a treballar al país i, per tant, "aquesta primavera no hi hauria hagut mai un nombre de regularitzacions tan alt com l'any passat". És per aquest motiu que si "el govern hagués fet el que ens va dir a la tardor que faria, que és dir, a la primavera permetre encara regularitzar els que hagin fet una temporada", hi hagués hagut unes 450-500 regularitzacions, però no les xifres que s'havien donat l'any passat, i posteriorment s'hauria pogut prendre la decisió d'endurir les condicions.
Quota d'estiu per "cobrir necessitats estructurals"
Ara els empresaris estan a l'expectativa de la quota d'estiu que "neix una mica sota la pressió d'aquestes 75 persones que no es podran reconduir a la quota d'estiu, perquè han fet la temporada d'hivern", però recorda que almenys hi ha en les empreses aquestes "75 necessitats" que són, ha detallat, "estructurals". En aquest sentit, lamenta que s'acabarà "utilitzant la quota d'estiu una mica per cobrir necessitats estructurals, que és el que no hauria de ser, però és al que ens aboca també, no només el sistema, sinó el sistema i la situació de mancança de personal que es viu a tot Europa i que segurament no només s'arregla flexibilitzant" o a través de la "palanca de la política migratòria" sinó amb altres mesures.