Aquest vespre, el vestíbul del Consell General ha acollit el que ha sigut una de les campanyes, sense iniciar-la oficialment, a favor de l’Acord d’associació més visibles que ha fet fins ara el Govern que encapçala Xavier Espot, en què tot ha estat venut en un sentit positivista envers el text. Una reunió que aquest darrer ha mantingut amb tres excaps de Govern: Marc Forné (1994-2005), Albert Pintat (2005-2009) i Jaume Bartumeu (2009-2011) amb l'objectiu, a banda de mostrar en major o menor grau la satisfacció compartida per haver tancat les primeres negociacions, d'exposar el positivisme amb el qual es viu el fet de tenir un text íntegre en anglès que explica - amb tecnicismes i articles inintel·ligibles - en què consisteix l’Acord d’associació. En aquesta línia ha començat la trobada que no ha donat peu a cap fotografia d’igualtat en sobreexposar que, en 30 anys de democràcia, el Principat no ha comptat amb cap dona al capdavant del país, ja que de les cinc persones que han participat en la jornada, només una ha estat representada per una figura femenina: la reconeguda periodista Noemí Rodríguez, qui s'ha encarregat de moderar la reunió. 

Respecte al tema central d'aquesta, el conjunt de polítics ha tractat amb positivisme l’Acord i els beneficis que aquest pot aportar al país en cas de sortir favorable un hipotètic referèndum celebrat al Principat. Una trobada que Espot també ha aprofitat per reiterar, fins a cinc vegades, que lamenta la poca confiança que la ciutadania manté cap a les institucions administratives. Així mateix, tant exdirigents com actual mandatari han fet un repàs per la línia de temps que ha deixat marcada la voluntat de portar el Principat a formar part de la Unió Europea. 

Espot ha apel·lat a la garantia que hagués sigut tenir un Acord d’associació signat en l’època Covid, perquè des del Govern es va intentar fer-ho de la millor manera, però va fer falta l’ajut dels països veïns perquè, en cas d’haver signat un Acord, “ens atorgaria més llibertat i més sobirania”. Per altra banda, Bartumeu ha assegurat que la majoria de les propostes d’anys enrere anaven en la línia de la voluntat de poder afegir Andorra dins de la Unió Europea: “Des de la Comissió Europea se’ns va aconsellar que hauríem d’analitzar l’espai econòmic i, seguint aquest anàlisi, es va optar per tirar endavant l’Acord d’associació”.

Tanmateix, “l’actitud dels negociadors de Brussel·les ens ha demostrat que sabien moltes coses d’Andorra, i això ho ha fet la voluntat de donar a conèixer el país internacionalment”, ha afirmat Forné. Pintat, lleugerament allunyat de la sintonia, ha citat les situacions anecdòtiques dels països veïns que han apostat per tractats que canviessin la relació econòmica i de mercat en algun punt de la història: “Fins ara ha sortit bé i podia ser un document en el qual no es tingués molta confiança, però els anys ens han demostrat que ha sigut una bona idea”. Tot i això, Bartumeu ha estat un dels pocs, si no l’únic, amb un indici de crítica envers les actuacions fetes per l’executiva, ja que ha apuntat que el Govern ha “trigat molt temps a publicar el text definitiu” i aquest fet ha pogut generar certa desconfiança. A més, ha afegit que “s’ha de fugir de les explicacions massa tècniques”, perquè això també fa que l’estructura del debat es vegi afectada. 

Finalment, el mandatari i els tres excaps de Govern han posat en relleu tota la feina que tots quatre han fet a favor d’una adhesió del Principat a la Unió Europea, remarcant l'exclusió de canvis en la fiscalitat i el manteniment d’una bona gestió de les fronteres. Amb tot plegat, l’Executiu ha fet una demostració més, en forma de campanya sense formalitzar-la, de només els beneficis que representa l’Acord, un fet que, com a mínim, continua sense respondre a la gran quantitat de dubtes que la societat andorrana té. 

UN REFERÈNDUM EN QÜESTIÓ / En ser preguntats per Rodríguez sobre haver plantejat un possible referèndum durant el temps que van estar Forné, Pintat i Bartomeu com a caps de Govern, així com Espot en el seu actual mandat, aquests han donat una varietat en les seves respostes. Forné ha remarcat que “no puc dir que no ni que sí, suposo que és més que sí. Hauria fet un referèndum perquè el que ens preocupa és el futur d’Andorra”. Una actuació en la qual Pintat s’ha desmarcat completament: “Jo hauria transmès al Consell General perquè ells valoressin si era necessari fer-ho o no, així es garantiria una unanimitat qualificada”. Per la seva part, Bartumeu ha exposat que “l’Acord monetari em fa pensar que és millor fer-ho de cara a mantenir la confiança de la ciutadania”. 

Finalment, l’actual mandatari ha titubejat fent una cronologia des de l’inici del seu primer mandat: “Jo reprenc el 2019 la voluntat de fer un referèndum. És cert que ens haguéssim estalviat un mal de cap per no fer-ho, però jo tinc confiança en la ciutadania, que quan vagin a votar no se centrin en l’aprovació o si estan d’acord amb aquest Govern”, afegint que “si s’ha dit que la fiscalitat es mantindrà fora de l’acord, així com la gestió de les fronteres, en aquest punt el debat s’ha de tancar”.